CONTE DE NADAL

Josep en realitat és Mohamed, però s'ha canviat el nom perquè no està el país per a ensenyar segons quines identitats. Maria sí és Maria. Setze anys, un tatoo en el turmell i uns ulls grans, verds i tristos. No saben si s'estimen però s'acaronen les galtes com si així fos i l'escalfor d'un apropa l'escalfor de l'altre. Fa molta fred aquest nit, 24, a les afores de Mollet, en aquest dens parc on s'han amagat des de fa setmanes. La panxa fa mal i es rodona com un globus aerostàtic. I Josep s'imagina que el globus s'enlaira i que deixen enrere la ciutat, que ara és només un joc de llums que pampalluguen, i que volen lluny, cap al sud, i que viuen en una platja de sorra fina, en una casa blanca amb les portes blaves i que en un penjoll del dintell posen una gàbia amb les portes obertes. I que per un moment es remullen els peus amb l'escuma de les onades.
Però la sang del part taca de vermell les volves de neu. I la fred i el dolor i la por va cobrint l'establia, on dorm una euga coixa i una vella vaca. El nen és bru com un pastís de xocolota, amb els ulls verds de Maria com dos fars bessons. De sobte, un estel amb cua de forespan puja cap al firmament i cobreix de llum el petit bosc. I per un moment, el món s'atura una altra vegada. Però ja pel matí, els Treis Reis reparteixen joguines en un centre comercial de Girona, mentre una columna de fum i de gas esborra con un tipp-ex l'estel.

Comentaris

ZAGASO ha dit…
Bonic escrit i ho dic seriosament.

Espero que aquesta vegada sí vagi adreçat a nosaltres i no m'enviïs al Corte Inglés a fer palmadetes...

Els amics gitanos diuen que no volen començaments bons... perquè no acaben bé. Jo els crec.

Salutacions de nou. Desitjo que d'ara endavant puguem arribar a conèixer-nos millor i descobrir-nos totes les idees i desigs possibles.

Suposo que és per això que escrivim i és per això que ens llegim.

Sempre amb humor, ironia i buen talante...

Una abraçada.
Donaire ha dit…
Sí, sí. Salutacions de nou. Jo tb ho espero. Un abraçada. Visitaré el teu post de forma recurrent
Pedro ha dit…
Hola, sem bla que a La Vanguardia no estan d'acord amb tu:
http://catalunyaoberta.net/files/imatges/Butlleti%2032/051125_lv_kioto_declaracions.pdf
Espanya és el país industrialitzat on més han augmentat les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Les emissions de diòxid de carboni no han parat de créixer, fins al punt que l’any 2003 havien crescut un 41,7% amb relació al 1990, molt per sobre de l’objectiu assignat a Espanya pel protocol de Kyoto que és un increment màxim d’un 15% fins al 2012.I no en poden donar tota la culpa als governs anteriors ja que, segons xifres presentades per CCOO i WorldWatch, les emissions de gasos d’efecte hivernacle van augmentar a Espanya un 3,55% el 2004, un increment superior a l’enregistrat el 2003. Segons el representant de WorldWatch, l’any 2005 “amb l’escenari actual i sent realista és difícil que no ultrapassem el 50%” d’increment respecte al nivell del 1990.
Donaire ha dit…
Ostres pedro. Això ja t'ho he explicat. Amb les mateixes dades. Repassa els posts. Jo ja t'he dit que gràcies a l'eficient gestió de ciu i pp. Ara bé:
1. no s'incompleix kyoto perquè encara no és actiu. 2. és un error comparar USA amb Espanya, el primer havia de reduir el nivell (l'incrementa un 15%) i el segon el pot incrementar (un 15% i no un 45%). 3. l'emissió per càpita dels EEUU és DEU VEGADES superior als EEUU que a Espanya.
I jo penso sincerament que amb aquest atac, l'únic que fas és criticar la gestió de CiU. Toi meme. De fet, si mires la font inicial amb la que t'has basat (un blog que visitem tots dos) veuràs que tb l'he contestat.
Pedro ha dit…
El lloc d'on he tret les dades no és cap blog, no m'en refio dels blogs, vaig a fonts fidedignes. Per fidedignes entenc un diari o un lloc on saps qui hi ha darrere.
Com ja t'he dit, a la tàctica d'identificar l'opositor amb un partit se li veuen les canonades.
"I jo penso sincerament que amb aquest atac, l'únic que fas és criticar la gestió de CiU."
I què? Mai m'he mossegat la llengua a l'hora de criticar ningú.
No insistiré en el tema, veig que la vanguardia s'equivoca de mig a mig.
Però no cal comperar amb EUA, es pot comparar amb qualsevol:
http://catalunyaoberta.net/files/imatges/Butlleti%2032/20050505elpepi_34.pdf
Per cert, a veure si redueixes una mica les faltes d'ortografia.
ZAGASO ha dit…
Caram, Pedro

...no m'en refio dels blogs, vaig a fonts fidedignes. Per fidedignes entenc un diari...

Aquesta és grossa ...

Bon rotllo, amic.
Pedro ha dit…
Al darrere d'un diari o una ràdio saps qui hi ha, darrera una web no té perquè. Però em sembla que m'he equivocat, perquè el senyor Donaire ha ha visitat la web de la fundació.
Donaire ha dit…
Pedro. Encantat de parlar amb tu però em fa por avorrir els possibles lectors. Et resumeixo el que volia comentar. 1. L'origen de tot plegat és el post en què jo em felicitava per Kyoto (la millor notícia del 2005) i tu ho qüestionaves. 2. En segon lloc, em comentes que Espanya incompleix Kyoto més que els EEUU (i en aquell moment no cites cap font). És un argument molt similar al que afirma una pàgina que visites freqüentment. 3. Jo intento explicar-te que (a) Kyoto no està encara actiu; (b) el creixement d'Espanya és molt inferior als EEUU perquè parteixen de situacions molt diferents; com t'he dit un espanyol genera deu vegades menys Tn de GEH que un nord-americà; (c) en tot cas, coincideixo en el fet que el creixement permès del 15% (perquè partíem d'una situació molt més favorable que la resta d'Europa) s´ha convertit en un escandalós 45%, gràcies a l´excel.lent gestió i sensibilitat dels governs de CiU i PP.
No vull crear més polèmica. Que ara parlem d´això és un símptoma més que Kyoto és necessari.
Donaire ha dit…
Ignasi, per a algunes persones, La Vanguardia té més credibilitat que una Tesi Doctoral
Pedro ha dit…
Un moment un moment, i l'anterior govern del PSOE no hi pot tenir res a veure? O a Espanya es va començar a contaminar l'any 96? O era en Pujol qui, desde Catalunya i amb el seu amic Puigneró, contaminava "la resta" d'Espanya?
D'altra banda, des de les pàgines d'un article d'El PAIS es parla del fet que ho comparem amb qui ho comparem, en assumptes mediambientals Espanya surt malparada.
ZAGASO ha dit…
Cadascú li dóna credibilitat a allò que més s'acosta al què vol llegir. M'explico?

I a més, hi ha gent com jo, mestre d'escola sense gaires prentensions que no siguin ajudar a créixer i créixer amb els ajudats, que no es creu del tot a ningú i menys de la premsa.

Què vols que et digui. Jo em deixo dur per la intuició, la flaire o l'emoció qie m'evoca algun blog ... i me'ls crec.
I si no e vero, ben trobatto ... (era més o menys així, no?)
Almenys un blog no té interessos, no mou masses i no fa mal.

Entrades populars