22 de març 2008

Vides minades




Des de Moçambic, els nostres problemes sonen llunyans. Com la llum dels estels. En aquest bellíssim país encara és possible veure els efectes de les inundacions passades; dos de cada deu habitants estan infectats del virus de la SIDA; els índexos de prostitució infantil són escandalosos; la capital, Maputo, està vorejada per un immens mantell de misèria; la meitat de la població viu en una situació d'extrema pobresa...

Però si algú vol mantenir un vis a vis amb l'horror, hauria de contemplar el rastre de mutilats per les mines antipersona. Els membres seccionats, les mans que mai més podran acariciar o les cames que mai més permetran jugar a futbol, són un cop de fuet a les nostres consciències. Es calcula que uns dos milions de mines es troben encara disseminades per tot el país. En tots els pobles es poden veure les vides minades, els nens o els adults capturats per aquesta terrible amenaça. Però sempre he pensat que l'horror més trist és l'horror invisible, l'horror indiferent. Moçambic està massa lluny. Per això, han de veure la magnífica exposició de Gervasio Sánchez, Vidas minadas, que ha programat el CCCB. Han de veure els ulls cegats de futur.

Els nostres problemes semblen tan llunyans en aquesta nit tan bella. Ara sona una cançó trista, com un fado. A poc a poc arriba la frescor humida de la nit i és possible imaginar el pàlpit del centre de la terra, com un úter gegantesc. M'arriba també l'olor a salobre de l'Índic i el xibarri dels animals que es desvetllen quan es pon el Sol. Però l'esclat estètic no pot dissimular la petjada de l'horror i la misèria. Crec que he col·leccionat algunes imatges que em perseguiran per sempre. Hi ha mirades que no s'esborraren, confio, per més que els nostres minúsculs, absurds, problemes s'esforcin en maquillar-les.

9 comentaris:

Reforma Electoral ha dit...

MANIFIESTO POR LA REFORMA DE LA ACTUAL LEY ELECTORAL

http://reformaleyelectoral.blogspot.com/

Un cada vez más extenso grupo de ciudadanos considera una urgente necesidad democrática reformar la actual Ley Electoral.

No es de justicia que a Izquierda Unida le cueste cada escaño 481.520 votos y a UPyD 303.535 votos mientras que al PNV le cuesta solamente 50.541, a Nafarroa Bai 62.073, al PSOE 65.470 y al PP 66.470 votos. No es equitativo que IU, tercera fuerza política en número de votos obtenga 2 escaños con 900.000 votos y UPyD, quinta fuerza política con 300.000 alcance únicamente 1 asiento en el Parlamento mientras el PNV con 300.000 votos consigue 6 diputados.

Este sistema adultera la voluntad de los ciudadanos emitida en las urnas, escamotea la representatividad y proporcionalidad de un sistema multipartidista como el español y burla el deseo de gran parte de los votantes que observan como su voto no vale nada en virtud de una Ley Electoral caduca.

Por tanto:

Exigimos a las dos grandes formaciones políticas españolas una profunda reflexión sobre el tema desvinculada de sus intereses partidistas, coyunturales y electorales.

Reclamamos que escuchen las voces que se alzan en la sociedad representando a una mayoría deseosa de un cambio que permita que el voto de todos los ciudadanos tenga el mismo valor.

Demandamos una reforma de la actual Ley Electoral, por injusta y alejada del principio "Un ciudadano, un voto".

http://reformaleyelectoral.blogspot.com/

POR UNA REFORMA DE LA LEY ELECTORAL.

UN CIUDADANO, UN VOTO.


Enlázanos desde tu blog/web a través de nuestro banner.

Envíanos la URL de tu blog/web para añadirte a la lista de enlces que apoyan la reforma de la ley electoral a través de un post o de nuestro correo electrónico.

don-aire ha dit...

¿Y es lógico que para defender una causa utilicen ustedes técnicas de un vulgar spammer?. Lo que me faltaba por ver...

Francesc ha dit...

Crec que viatjant en aquests països de l'Àfrica veus l'horror i la felicitat al mateix camí, és tota una experiència viatjar en aquests llocs tan diferents a nosaltres.

merce ha dit...

Hola José Antonio,

Veig que no tens els trackbacks activitats. M'he permés la llibertat d'enllaçar aquest post teu al meu blog:

Mozambique: un horror lejano

Salutacions.

merce ha dit...

Uppps, ho sento m'he equivocat en l'enllaç. Es aquest:

Mozambique: un horror lejano

Anònim ha dit...

M'hauria agradat acompanyar-vos en aquest viatge, però no ha pogut ser. Espero ansiosament les fotografies i sobretot el teu relat del viatge. Pel que veig, t'ha deixat una petjada. No esperava menys de tu. ;-). M.

certificado ha dit...

Parece que a veces estamos de acuerdo.
La vida es más importante cuando le damos el valor que tiene.
Somos afortunados de vivir donde vivimos y nos preocupamos a veces por pequeñeces que no tienen importancia en comparación con lo que pasan muchos habitantes del planeta (el 90 % de ellos).
No hace falta ir a Mozambique, ni a Angola....En Europa mismo podemos ver casos de aberraciones humanitarias.
Y aquí preocupados de si Ud. se llama José o Josep....
Ese es el tipo de post que hacen unir en lugar de desunir. Ya ve que en el fondo no hay tantas diferencias ideológicas cuando se trata de lo esencial.
Bravo

Fera Ferotge ha dit...

Algunas de esas bombas que se arrojaron al Líbano eran de fabricación española. Hay que fijarnos en lo que está sucediendo en nuestro propio país. La venta de armas en España se ha duplicado y esto está sucediendo durante un supuesto gobierno progresista. Hay cuatro empresas españolas que fabrican armas y las comercionaliza, según investigaciones de organizaciones humanitarias independientes. España ocupa el 8º lugar del ranking de países que comercia con armas y munición de guerra. Estamos en la Champion League de venta de armas y esto hay que denunciarlo.

Entrevista Gervasio Sánchez

Aquí està la entrevista. Algún dia m'agradaria saber que motiva aquesta doble moral al PSOE. No ho dic per tu, ho dic per Mr Paz y Talante.

don-aire ha dit...

Absolutament d'acord. Hem de substituir l'economia de la guerra per l'economia de la cooperació.

Una dada esfereïdora: les necessitats alimentàries de tot el món (de tot el món) estarien cobertes amb un sol dia del comerç d'armes.

S'admet a tràmit la denúncia. Haurem d'estirar del fil