26 de juny 2008

La política 2.0 a debat


Foc creuat entre els partidaris d'una nova política i els resistents de la política convencional. Han aparescut les primeres esmenes a favor d'una política 2.0 tant al PSC com a CiU, que han estimulat un debat interessant. El PSC va organitzar una sessió sobre política 2.0, en la que es va tornar a reproduir el pols entre la utopia i el realisme, entre la fascinació i el recel. Podeu seguir el fil d'aquestes jornades als blogs de Lourdes Muñoz, Aintzane Conesa, Ruben Cabañas o Carmen Sánchez. Em va agradar molt l'aportació de Guillem Espriu, un dels polítics socialistes que millor està interpretant la lògica 2.0. I mentrestant al País Basc organitzen una sessió sobre política 2.0.

Però el detonant del debat ha estat l'article de Gutiérrez - Rubí. La tesi central de l'article de Gutiérrez - Rubí és que no estem davant d'un procés d'innovació tecnològica, sinó en un escenari de canvi de model. Les eines 2.0 ens permeten fer una política més directa, més participada, més diversa, més plural, més complexa. Si no canviem la forma de fer política, les eines (els blogs, els twitters, els facebooks) no són més que un joc d'encenalls.

Em quedo amb aquest paràgraf:

"La cultura digital es una ola de regeneración social (de ahí su fuerza política) que conecta con movimientos muy de fondo en nuestra sociedad: placer por el conocimiento compartido y por la creación de contenidos; alergia al adoctrinamiento ideológico; rechazo a la verticalidad organizativa; fórmulas más abiertas y puntuales para la colaboración; nuevos códigos relacionales y de socialización de intereses; reconocimiento a los liderazgos que crean valor; sensibilidad por los temas más cotidianos y personales; visión global de la realidad local y creatividad permanente como motor de la innovación. Hay esperanza de nuevos liderazgos. Pero en la Red sólo se reconoce la autoridad, no la jerarquía. Mejor las causas que los dogmas".

Què més puc afegir?. Ja coneixen la meva adhesió al projecte 2.0:

1. Una política que escolta més que no pas parla. I llegeix més que no pas escriu.
2. L'aposta per una democràcia deliberativa, més que per una democràcia participativa.
3. El conreu de la discrepància interna, el dubte i la fragilitat dins dels partits.
4. Uns sistemes en xarxa on les relacions pesen més que els punts (més arcs que nodes).
5. La humanització de la vida política.
6. L'apertura a persones que volen participar només puntualment en una causa o un procés.
7. La construcció del coneixement en mecanismes bottom - up i sobretot bottom - bottom.
8. Una política en la que es diu el que es pensa, i no allò que l'altre vol sentir.
9. La normalitat de les connexions entre persones de partits i ideologies diferents (crosspolitic)
10. Assumir que la nova política, la política 2.0, ha de tenir lloc també (o potser millor, sobretot) fora de la política.


L'Antoni Gutiérrez - Rubí s'ha convertit en la referència de la política 2.0 del país. Llegiu aquests articles sobre els límits, l'abstenció o les noves xarxes socials. Seguiu també el fil d'Ariadna del debat que ha iniciat GR als blogs de Netoratón, Raül Romeva, Ruth Carrasco, Carlos Guadián, Santiago Pérez, Diego Cruz o Pep Molsosa, entre d'altres.

15 de juny 2008

Autoritats de la ciberpolítica

Com a extensió de l'estudi sobre la ciberpolítica catalana, els presento el top 15 dels blogs polítics d'acord amb la seva autoritat del Technorati. Hi destaca la primacia dels sis blogs socialistes de Las Ideas (que ja es constatava a l'estudi precedent), el predomini de la blogosfera socialista i la consolidació de blogs que s'han guanyat una reputació notable, com els convergents Puigdemont i Canela, els republicans Peytibí i Daniel García, l'ecosocialista Joan Herrera i els socialistes Joan Ramon o Mercè Perelló. Aquests 15 blogs superen el technorati de 1.500, és a dir un terç de tots els enllaços de la blogosfera política.

1. José Rodríguez (PSC). 200.
2. Carlos Guadián (PSC). 182
3. José Antonio Donaire (PSC). 181
4. Lourdes Muñoz (PSC). 179
5. Miquel Iceta (PSC). 159
6. Jéssica Fillol (PSC). 141
7. Xavier Peytibí (ERC). 96
8. Carles Puigdemont (CiU). 82
9. Enric Canela (CiU). 72
10. Daniel García (ERC). 70
11. Joan Herrera (ICV). 67
11. Edu Díaz (CiU). 67
13. Joan Ramon. Qmenta (PSC). 63
14. Carles Campuzano (CiU). 56
15. Mercè Perelló (PSC). 55

12 de juny 2008

La cíberpolítica cansada


Saben?. Tinc la percepció que els blogs polítics catalans comencen a mostrar símptomes de cansament. Potser soc jo qui està cansat, potser sí, però el pols de la política 2.0 catalana batega fluixet. Els presento els resultats d'un estudi sobre la cíberpolítica catalana, que segueix una llarga sèrie. He consultat tots els blogs dels sis partits amb representació parlamentària, que es recullen en el portal Poliblocs.

La blogosfera política estancada

He considerat un blog viu aquell que està escrit per un polític català, censat a Poliblocs, i que hagi publicat almenys tres entrades durant el mes de maig. Ja que ni Ciutadans ni el PPC tenen blogs registrats, els altres quatre partits haurien de sumar 752 blogs, però en realitat només són 277. És a dir, dos terços dels blogs estan inactius. Des de l'estudi anterior de febrer de 2007, el balanç nous blogs - blogs morts ha estat gairebé equilibrat. Està estancada la blogosfera?.

Si estudiem el comportament per partits polítics, constatarem que el PSC manté el seu lideratge. Però és evident que ha perdut pes en favor d'altres formacions, especialment ERC. Es pot considerar que hi ha un cert biaix per la situació política dels republicans que ha estimulat la creació de nous blogs i la reactivació de blogs inactius. CiU es manté amb un cens similar a l'anterior i ICV i EUiA continuen molt lluny dels altres tres partits catalans.



La blogosfera masclista

Els blogs són masculins. En tots els estudis he reivindicat la necessitat d'una mirada femenina, la necessitat d'integrar la veu d'elles dins el llenguatge cíberpolític. Amb el pas del temps, el pes dels blogs masculins no s'ha reduït: Dels 277 blogs censats, només 44 són blogs publicats per dones i 233 són blogs masculins. Això representa un trist 16% del total. Si analitzem el comportament per partits polítics, constatarem que només en el PSC les dones tenen una certa representació, en bona mesura gràcies a l'activisme de Lourdes Muñoz.



La blogosfera sorda

Els blogs són comunicació. De fet, el principi essencial de la política 2.0 és la capacitat d'escoltar, de conversar, d'interactuar. Un blog no és (no hauria de ser) una reproducció d'un article publicat a la premsa, sinó una oportunitat per al combat dialèctic de les idees. Per això, he estudiat el número de comentaris apareguts en els dos darrers posts del mes de maig. Malgrat que la immensa majoria dels blogs tenen els comentaris activats i sense filtre, només es van publicar 896 comentaris. D'aquests, 305 es corresponen a ERC, 295 al PSC, 288 a CiU i 108 a ICV. Fem la lectura per blog?. La mitjana oscil·la entre 3,09 (ICV) i 4,65 (CiU), el que representa entr 1,5 i 2 comentaris per post. Aquesta és una radiografia de l'autisme dels blogs?. Realment dialoguen (dialoguem) els blogs?.

La blogosfera desconnectada

Un altre indicador de la salut dels blogs és el número d'enllaços generats. Ja saben que la millor eina (malgrat les seves imperfeccions) és technorati, una aplicació que calcula el número de pàgines enllaçades amb un determinat blog en els darrers tres mesos (que és el que es coneix com authority). Globalment, l'autoritat de tots els blogs polítics catalans supera els 4.000, un valor considerable. Tal i com es pot veure en el gràfic, el PSC és el partit amb una autoritat més rellevant ja que representa un valor equivalent a la suma dels altres tres partits polítics.



Si analitzem, però, estrictament els valors mitjos comprovarem que els blogs catalans estan desconnectats. La mitjana més baixa és la de la blogosfera republicana, amb només 11,64 enllaços, seguida de la nacionalista (12,96) i l'ecosocialista (14,17). La mitjana dels blogs socialistes és sensiblement superior: 23,93. Naturalment, aquesta mitjana és el resultat de valors molt dispersos, que posen de manifest la creació d'una estructura relativament jeràrquica.

Blogs desconnectats, estancats, autistes i masculins. Són els símptomes de la crisi dels blogs polítics catalans?. Esta migrant la política 2.0 cap a noves formes de xarxes socials?. O potser la política 2.0 s'ha de fer fora de la política?. Tanco el blog?. Hi ha vida després de la mort?...

04 de juny 2008

Enginy a 140 caràcters

Ja coneixen la meva admiració 2.0 per twitter. Qui millor ha explicat les possibilitats d'aquest invent és en Marc Vidal. En Carles Puigdemont, l'Albert Batalla i jo mateix (amb la supervisió del President 2.0 de la Cambra) fa temps que creem un debat paral·lel durant les sessions parlamentàries, que permet els lectors interpel·lar, criticar, ampliar o refutar el debat de la Cambra.

Però avui els hi volia parlar de la capacitat que té twitter per crear destil·lats d'enginy. Intel·ligència en menys de 140 caràcters. N'hi ha molts exemples, però els deixo amb els 10 exemples més admirables.

No es pot tenir una darrera frontera, no seria fronterera amb res. El més que pot arribar a ser una frontera és penúltima, i gràcies (Mikel Agirregabiria)


Per què tuitejar?. Perquè és millor ésser un significant sense significat que estar mancat de contingut (Antonio Fumero)

Recórrer només una part del camí no implica haver escollit el camí equivocat (Albert Pelias)

Roda de premsa a Génova 13. El servei de neteges del PP diu que Rajoy no té autoritat moral per a liderar el partit (César Calderón)

Improvisar és de savis (Jaime Estévez)

Pots calcular la teva edat pel grau de rebuig que sents quan et presenten una idea nova (Mikel Agirregabiria)

La meva indecisió, la meva por i jo. Encantats de conèixer-se (Arturo Paniagua)

El diner no pot fer-nos feliços, però és l'únic que ens compensa de no ser-ho (Marc Vidal)

Estic a la T4 i no veig edans. Per a mi que és una llegenda urbana (Sònia Blanco)

Com sortiria una correlació PIB per càpita versus lloc a Eurovisió (amb lleugeres correccions per densitat de veïns) (Juan Freire)