Apuntes de FITUR

Hay quien considera que FITUR es un reflejo de la salud del sector y otros creen que el turismo es lo que pasa fuera de IFEMA. Éstos nuestros apuntes sobre el terreno de la edición 2009 de la feria de turismo:

1. La Feria de la sobriedad. Menos de casi todo: menos espacios, menos empresas, menos actuaciones, menos mercadotecnia, menos movimiento


2. Descenso acusado del espacio internacional. Los destinos internacionales son ocupados por intermediarios y prácticamente desaparecen las agencias nacionales de promoción.


3. En compensación, se amplia el tamaño y mejora la calidad de los espacios españoles. No gustó especialmente el cuidado diseño de Galicia, la elegancia de Castilla León y el concepto de Castilla La Mancha.


4. Afortunadamente, decaen los espacios dedicados a los municipios. Apenas vimos estands de Villaarriba o Villaabajo.


5. Los destinos empiezan a sustituir la promoción basada en marcas locales por la promoción basada en actividades y productos. En Cataluña, el hall pincipal está presidido por los clubs de productos


6. Poca innovación. Los nuevos productos son los más vanguardistas. Se consolida el enoturimo.


7. Sorprende la escasa presencia del turismo rural y del turismo de aventura. ¿Han optado por las ferias específicas?.


8. ¿Dónde está el turismo 2.0?. Nos gustó sobre todo la apuesta de Navarra, que utilizó las imágenes de flickr y picasa en el diseño de su estand.


9. Los actos institucionales congregan cada vez menos público y menos interés. Sin embargo, es casi lo único que aparece en la prensa y en televisión.


10. La pugna por la capitalidad cultural de 2016 también tuvo su eco en Fitur.


11. Los destinos litorales enseñan cada vez menos sus playas y cada vez más su cultura. El golpe de péndulo nos parece desproporcionado


12. La feria de la humanización de las imágenes turísticas. Menos paisajes desérticos y más sonrisas, más turistas y más residentes. Varios destinos centran su imagen en una tipología de personajes, como Brasil o Galicia.


13. FITUR es una feria 1.0, demasiado analógica en un mundo virtual. La página web es especialmente deplorable. ¿Un ejemplo?. Intenten consultar la galería de imágenes.


14. Muchas iniciativas relacionadas con el cine. Castilla La Mancha resigue la filmación de Amanece que no es poco. Muy original la promoción de productos agrícolas asturianos.


15. La Feria de los itinerarios y las rutas. Del Camino de Santiago catalán a las rutas enoturísticas.


16. Buena iniciativa la del fiturtech, pero el formato es demasiado 1.0


17. Demasiado papel satinado y demasiado pocos bytes. La promoción y la comercialización deben saltar al mundo digital urgentemente.


18. Crece una concepción más integral del destino (que sigue los pasos del city marketing): Se promociona un aeropuerto, los productos gastronómicos o los parques tecnológicos. Los destinos no sólo desean atraer turistas.


19. Una curiosidad. Los eslóganes de los destinos se repiten de manera casi espasmódica. Dedicaremos un post a este asunto.


20. IFEMA necesita un curso de gestión colas. Demasiados cuellos de botella para una feria de referencia.

En definitiva, esta edición de FITUR se aleja un poco más de los cambios radicales del sector en los últimos años. ¿Cuál es su balance de FITUR 2009?. Abrimos comentarios.

Tics parlamentaris

El Parlament no és immune als tics del llenguatge, ja saben, aquelles expresions que s'utilitzen una i altra vegada fins que avorreixen. El primer dia que sents "Mooooolt bona nit" o "avorridot" fa molta gràcia, però tres mesos més tard simplement cansa. Poden trobar a facebook un grup que està fent un registre dels tics més comuns. El Parlament acumula tones de tics (i jo també, és clar). Aquest és el meu particular top ten parlamentari.

Aquest diputat

O "aquesta diputada" o "aquesta consellera" per referir-se a un mateix. Sembla com si es volgués defugir de la responsabilitat de la tercera persona: "La culpa no és meva, és d'aquest diputat".

Per què no dir-ho

Ha esdevingut l'expressió estrella de la legislatura. Excusatio non petita...

Laminar les competències

Alguns substantius tenen associats de forma automàtica un verb, i només un. Les competències sempre "es laminen". No és incorrecte, perquè en sentit figurat "laminar" vol dir retallar, reduir, però per què no variem una mica?.

Negre sobre blanc

Una imatge molt gràfica que es va repetint en tots els plens. Proposo una alternativa més contemporània "byte sobre píxel".

No ens vingui ara amb...

És una de les expressions que més detesto. Em sembla inopropiada per una cambra.

Substanciar

Amb verbs com aquests, el llenguatge parlamentari s'allunya de la gent.

El capteniment

"Quin és el capteniment del seu grup?", "Quin és el capteniment del Govern?"... L'abús del capteniment ha distorsionat completament el sentit original. Com saben, capteniment vol dir comportament, però a la Cambra s'utilitza sovint com a sinònim d'"opinió".

A base de

Una altra incorrecció molt freqüent. Millor "gràcies a" o "a còpia de".

És precís que

Puja la cotització parlamentària d'aquest "és precís" que hauríem de substituir ràpidament per un simple "cal".

Escolti

"escolti, vostès..." Escolti, això ja ho fem", "escolti, ara no és possible"... Més que un Parlament sembla un Escoltament.

Per què no?

Aquesta declaració va ser presentada pels tres grups que donen suport al Govern, però finalment no va ser ratificada per la negativa dels grups de CiU i PPC. Només una pregunta: Per què no?

El Parlament de Catalunya, fent-se ressò del compromís amb una pau justa entre Israel i Palestina que la societat catalana ha expressat de manera reiterada al llarg de les darreres dècades, vol manifestar la condemna de l’ofensiva militar que l’exèrcit israelià ha dut a terme a Gaza.

Aquesta acció desproporcionada ha causat més d’un miler de víctimes, ha destruït la infraestructura bàsica de la zona i no contribueix en cap sentit a facilitar una solució justa al conflicte entre els dos pobles, sinó que incrementa l’espiral de violència que fa tantes dècades que dificulta l’assoliment d’una pau estable i definitiva.

El Parlament de Catalunya condemna també les actuacions de Hamàs en contra de l’Estat d’Israel, en especial el llançament reiterat de coets des de Gaza contra les poblacions del sud d’Israel.

Per totes aquestes raons, el Parlament de Catalunya reclama:

1.– Que l’exèrcit d’Israel consolidi la seva treva i es retiri de manera completa de la Franja, i que Hamàs cessi de manera definitiva el llançament de coets contra el territori israelià. Han de finalitzar de manera permanent les agressions de les dues parts en conflicte. En aquest sentit, el Parlament mostra el seu suport a la resolució 1860 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, de 8 de gener de 2009 i demana a les parts que la subscriguin i l’acompleixin sense condicions. El Parlament mostra també el seu suport a tots els esforços diplomàtics de la comunitat internacional destinats a consolidar la treva, en especial a la iniciativa egípcia, que compta amb el suport dels Estats de la Unió Europea.

2.– Que Israel, tal i com exigeix la resolució 1860, obri i faciliti el lliure accés humanitari a la franja de Gaza. L’ajuda humanitària ha d’arribar el més aviat possible tots aquells que la necessiten i s’ha de procedir de manera immediata a reconstruir les infraestructures bàsiques de la Franja.

3.– Que cessi l’embargament econòmic i el tancament de fronteres que, durant divuit mesos, ha sofert la Franja de Gaza per part d’Israel.

4.– Que la comunitat internacional condueixi totes les parts implicades a un procés de negociació que sigui capaç de culminar en una pau justa, basada en les nombroses resolucions que Nacions Unides ha aprovat sobre aquest conflicte des de l’any 1948, reconeixent el dret a l’existència dels Estats de Palestina i Israel.

Sólo nos quedarán los muertos

Cuando las cámaras enfoquen otra guerra, más allá de las montañas. Cuando las banderas se hayan llenado de polvo. Cuando ya nadie recuerde cómo empezó todo ni porqué acabó. Cuando los discursos suenen como voces huecas atrapadas en la historia. Cuando el tiempo haya cubierto todo de una pátina de indiferencia y de los gritos ya sólo resten ecos lejanos. Ese día sólo nos quedarán los muertos.

Y todas las puestas de sol que no serán contempladas. Y todas las canciones que no serán cantadas. Y todas las lágrimas que ya no serán derramadas. Y todos los sueños truncados. Y todas las caricias encerradas en una urna de cristal. Y todas las risas apagadas. Y todas las mañanas no vividas. Al final, cuando el viento de la historia se lleva los discursos, las razones y los porqués, ese día sólo nos quedarán los muertos. Con su verdad desnuda.

Velocitat variable

Hi ha moltes formes de mesurar l'eficiència de les polítiques públiques, però probablement el més raonable sigui el de cost - benefici: Posar en un costat de la balança què es guanya i a l'altre què es perd i avaluar si el resultat és positiu. Sento molt a parlar de la velocitat variable, però m'agradaria obrir el meló dels problemes i de les solucions. M'acompanyen?.

El primer problema. Jo contamino: tu emmalalteixes.

L'Àrea Metropolitana de Barcelona és un sistema urbà altament contaminant. Els seus nivells de Diòxid de Nitrògen (NO2) i de PM10 (partícules en suspensió amb un diàmetre inferior a deu micres) superen els límits definits per la Normativa Europea. Avui sabem que aquests alts nivells deterioren la salut de la població i posen en risc la vida dels sectors més vulnerables (especialment, gent gran i nens). La qualitat de l'aire de l'Àrea de Barcelona és un factor de risc contra la salut dels seus residents. Parlem de salut, de qualitat de vida i de morts induïdes.

Per tal de complir la normativa europea (d'obligat compliment) i per a millorar la salut col·lectiva, el Departament de Medi Ambient va aprovar el Pla per a la Millora de la Qualitat de l'Aire a la Regió Metropolitana de Barcelona. Els prego que se'l llegeixein i que revisin, una per una, les 73 mesures previstes. Són moltes i detallades. S'ha estimat que l'aplicació d'aquestes mesures implicarien una reducció d'unes 1.300 morts anuals.

A la Zona Metropolitana, el trànsit és responsable del 52% de les emissions de NO2 i un 40% de les emissions de PM10. Per això, és lògic que una part de les mesures estiguin adreçades al trànsit privat. Una de les mesures més conegudes (que no l'única) és la reducció de la velocitat i l'aplicació de criteris de velocitat variable. Són mesures que s'apliquen a la major part de les ciutats europees, com París, Amsterdam, Rotterdam, Estrasburg, Viena o Munich. Al País Basc, per anar de Bilbao a San Sebastian no es poden superar els 80 Km/h. És una de les deu mesures més eficients catalogades per la Unió Europea, després d'estudiar-ne 120.

El segon problema. Més velocitat, més accidents

Hi ha una correlació absoluta en els estudis sobre sinistralitat que és la relació directa entre velocitat i accidents. No és l'únic factor, és clar: també influeix l'actitud del conductor, les característiques de la via, les condicions externes també hi intervenen. Però els gestors del trànsit saben molt bé que la reducció de la velocitat genera una reducció dels accidents.

Quins han estat els resultats?. D'acord amb el Servei Català de Trànsit, el 2007 hi va haver 298 accidents amb víctimes, amb 6 morts, 24 ferits greus i 385 de lleus. Per tant, hi va haver un total de 30 víctimes greus si tenim en compte les persones mortes i les ferides de gravetat. L'any 2008 hi ha hagut 220 accidents amb víctimes (un 26% menys que el primer semestre de 2007), amb 4 morts (un 33% menys), 11 ferits greus (un 54% menys) i 256 ferits lleus (un 33% menys). És a dir, la implantació del límit de 80 des de desembre de 2007 ha reduït sensiblement la sinistralitat.

El tercer problema. Menys velocitat per anar més ràpid

La gestió dels fluxos és una disciplina molt complexa, que rebutja les anàlisis simplistes. La millora de la fluïdesa del sistema està condicionat per molts factors, com les entrades i sortides, els sistemes de conducció, els elements de distorsió (com la reducció d'un carril o un accident) i, naturalment, la velocitat. Tots els estudis han comprovat que els diferencials de velocitat generen de forma progressiva puntes de retenció, si bé el sistema tendeix a equilibrar-se en velocitats mitjanes situades entre 60 i 80 km/h. Avui ningú no dubta que la limitació de la velocitat a les rondes ha millorat la fluïdesa general.

El cost. Temps perdut

A un costat de la balança tenim (essencialment) una millora de la qualitat de l'aire, una reducció de les morts induïdes per la contaminació (més de 1.000), una disminució dels accidents greus i una millora de la fluïdesa general del sistema de transport.

Anem a avaluar el cost. El més evident és l'increment del temps en el vehicle: Si ignorem el tercer benecifi, la reducció de la velocitat genera un increment del temps de recorregut. Estuidem un exemple. La mesura s'aplica a la C-31 entre Gran Via i Castelldefels, és a dir, entre els punts kilomètrics 180 i 196. Abans de la mesura, els 16 Kms. recorreguts a una velocitat de 100 Km/h. es podien superar en 9 minuts i 36 segons si no hi intervé cap factor de distorsió. Si recorrem aquesta distància a 80 Km/h., el temps és de 12 minuts.

Potser som molts beneficis per només dos minuts.

Els altres Tintin

Avui fa 80 anys que neixé el personatge de còmic més universal: Tintín. Confesso que sempre he detestat aquest periodista anodí i m'han seduit molt més els seus secundaris, els Dupont i Dupont (jo encara diria més), el Capità Haddock (la major enciclopèdia mundial d'insults) i naturalment el professor Tornasol, el meu heroi. Tintín ha estat el primer personatge de còmic homenatjat al Pompidou, és objecte de tesis doctorals, ha donat lloc a experts internacionals (a Catalunya, els tintinaires agrupats a tintincat) i darrerament ha suscitat ridícules polèmiques, com la seva orientació sexual. Mentrestant, Spielberg ja prepara l'assalt de Tintín al cinema.


Aquest any també farà 25 anys que morí de forma dramàtica José Coll i Coll. Coll és l'antihergé, perquè malgrat el seu talent immens va haver de substituir l'ocupació de ninotaire per la de paleta. Durant la meva etapa de consumidor compulsiu de TBO, Coll era el més gran entre els grans. Dotat d'una línia molt depurada (que alguns comparen erròniament amb la línia clara dels belgues), Coll era sobretot un creador de moviment, que introduí el tempo en la narració gràfica. Podíem veure la mateixa escena des de dos angles o podíem seguir la seqüència d'una caiguda en sis vinyetes, amb un modernitat que en el cinema arribaria molt més tard.


La nòmina de ninotaires catalans és gairebé infinita, inicialment a la factoria del TBO: Sabatés fou el pare del Professor Franz de Copenhage, Muntañola és un autor prolífic recordat per Josechu el vasco, la família Ulises de Benejam és una obra de talent desbordant. D'aquesta època és també el surrealista Morfeo Pérez de Conti. Abans, Opisso havia creat algunes de les millors il·lustracions de l'historieta europea del segle XX.


Després vindrà la producció fabulosa de Bruguera, amb Ibáñez (autor també de l'antològic Rue del Percebe 13 que poden trobar a Rivas-VaciaMadrid), Escobar (Carpanta, Zipi Zape), l'oblidat Manuel Vázquez (dibuixant anacletos perduts pel Gobi), Joan Rafart Raf (recorden aquell Sir Tim O'Theo?) o Miquel Bernet que donà vida a la repelent Doña Urraca.


Avui, la producció gràfica del país es mou sobretot entorn a la revista El Jueves. Aquí treballaren l'excel·lent ninotaire Gin o l'autor de Makivanaja, Ivà. Dels contemporanis, soc addicte a Monteys (i al seu blog dibuixat a boli), a l'excel·lent traç de Ventura, a Manel Fontdevila (i les seves vinyetes a Público) i naturalment a Toni Batllori, el primer que llegeixo a La Vanguardia, abans fins i tot que La Contra.

Algun dia, potser, ens podríem plantejar un reconeixement a la producció ninotaire del país des de fa més d'un segle. Catalunya ha estat un dels epicentres de la historieta gràfica d'Europa. Algun dia, potser, podríem recordar i valorar els nostres tintins i els nostres hergés. Que en tenim uns quants.

Patxi López y Manolo Rico, premiados por Las Ideas

La segunda edición de los Premios Enrique Padrós (organizado por Las ideas) ha premiado al blog de Patxi López como mejor blog de un político y al blog de Manolo Rico, como mejor blog sobre política.

Mejor blog político

Es difícil encontrar un político que haya entendido mejor qué es esto de la blogocosa política que Patxi López. El futuro Lehendakari es juzgado estos días en un episodio más de descalabro del sistema judicial español. Sin embargo, hoy abre su blog con un apunte personal, casi íntimo. Es esa política que habla al oído, que casi susurra, la que necesita un escenario de gritos y abucheos.

Les ruego que dediquen unos minutos a conocer a los otros dos finalistas. El Presidente del Parlament de Cataluña, Ernest Benach, es el responsable de uno de los mayores esfuerzos por una política 2.0 en el panorama parlamentario europeo. No sólo por su blog, sino también por su constante uso de las redes sociales del facebook al twitter. Nunca fue tan fácil acceder a la segunda autoridad de Cataluña.

Descubrí el blog del alcalde de Sevilla por el premio Enrique Padrós. Y ahora me avergüenzo de ello. Lean: "Mi blog admite y agradece los comentarios. Me comprometo a leerlos todos, y a publicar aquellos que traten de cuestiones propias de Sevilla, grandes o pequeños asuntos de interés para la ciudad y la ciudadanía, sobre todo aportaciones, ideas, propuestas. Una red de ciudadanos tratando cosas de Sevilla". Con eso ya está todo dicho.

Los tres blogs políticos tienen mucho en común: calidez, proximidad, primera persona... Y también una pésima estética. Sólo contenido.

Mejor blog sobre política

La trinchera digital es un blog coral, encabezado por el singular periodista Manolo Rico. ¿Qué puedo decir?. Lucidez. Frescura. Espontaneidad. Franqueza. Pero lo que más admiro es su capacidad de síntesis, la expresión en cuatro sentencias de laberintos de ideas. Como el De bat a bat, pero todo lo contrario. Yo había postulado a Gutiérrez - Rubí, el politólogo de cabecera, capaz de diseccionar un discurso, una mirada o un atuendo. Como una Piedra de Roseta de la política contemporánea. El tercero en lid era la bitácora de Almazán.

Pueden seguir las referencias al Premio en los blogs de José Carlos, Carlos Guadián, Rosa, Ana Concejo, Netoratón, Pablo Pando, Fátima Ramírez, Santi, Lidia Fernández, Mangas Verdes, Marupuchi y por supuesto don Royo. Como ven, los de Las ideas nos hemos puesto nuestros vestidos largos. Que corra el cava (catalán).

Tertúlia política

- Papa
- Digues
- Tu ets polític?
- Ara sí
- I els polítics què feu?
- Mirem d'arreclar els problemes de la gent

[Pausa]
[Mira les imatges d'un atac a una escola de Gaza]

- I per què no ho arrecleu això?

La imatge és del New York Times