29 d’abril 2009

Casa gran


Enmig del camí li assaltà una tosca làpida que anunciava la mort del vell Xenofont. “No ha resistit el cru hivern”, pensà contrariat en Melquíades. Potser per a oferir un darrer homenatge al seu mestre espiritual o tal vegada per a descobrir els secrets que amaga el refugi, en Melquíades s’apropà decidit fins el sinistre cau. A la porta d’entrada li arribà una veu rovellada.

- S’han esgotat les existències. Necessito almenys una dotzena d’àmfores.

El jove Melquíades necessità gairebé mitja hora per a recuperar la consciència.

- Però vos, mestre,... la làpida.

- És un antídot contra els curiosos i els turistes. En els darrers dies, hi havia més gent a la muntanya que als Jardins de Babilònia.

- Em parlàveu d’unes àmfores...

- Amb la meva condició de finat, m’és molt difícil abastir-me dels licors que, com sabeu, són necessaris per a apropar-me a les riberes de la veritat. Amb una dotzena podria arribar àdhuc a final de mes.

- Teniu el meu compromís, oh mestre. He gosat pertorbar la vostra pau espiritual perquè una vegada més no soc capaç de trobar el camí recte que guiï els meus passos. Fa unes setmanes, el sanedrí de la polis acusà el senador Heràclit de traïció a la pàtria i demanà el seu exili. Com sabeu, n’Heràclit és gairebé un germà per a mi, però per sobre de qualsevol consideració voldria ésser equànime. No puc defensar un traïdor...

Mentre transmetia els seus neguits, el vell Xenofont engolia sonorament les restes d’un conill i llençava els ossos polits amb la destresa d’un arquer.

- Com saber, oh mestre, què és un patriota?. Quan podem dir que som nacionalistes i respectem els designis sagrats de la polis?.

En Xenofont apurà el darrer osset amb un desagradable xarrup i expel•lí un sonor rot.

- A la vella Biblos hi residia un noble a qui la providència li obsequià amb un hereu formós i despert. El dia que el seu fill va vèncer en les competicions militars, el noble comentà al seu assessor que el seu orgull de pare no tenia parell. I el reptà a trobar en tot l’imperi algú que s’estimés més el seu fill. El vell assessor li agafà del braç i el conduí als vestuaris del centre militar. A la porta, un home consolava el jove que havia estat derrotat en el primer torn, d’una forma tan contundent que havia provocat la riota burlesca dels espectadors. Tots dos van escoltar nítidament les seves paraules: “Estic molt orgullós de tu, fill meu”...

La mirada perduda d’en Melquíades portà en Xenofont a abandonar els camins tortuosos de la metàfora.

- Els abanderats descobreixen un dia que totes les polis disposen de les seves banderes. I que també canten els himnes de la polis amb la mà al pit i la mirada greu. I quan apel•la la virtut de la llengua que li és comuna, descobreix que arreu es parla una llengua o una altra. I totes les polis disposen d’escriptors tocats per la veu de les muses i pensadors que canvien la forma de mirar el món i viatgers que travessen els límits de la fi del món. I que en tots els llocs hi ha una muntanya on el vent remou l’olor de la farigola i en totes les costes l’escuma del mar tenyeix de blanc els peus dels penya-segats. Un dia els abanderats descobreixen que la seva polis no és més que una polis més, un pedaç més de món, ni el més gran, ni el més bonic, ni el més gloriós. Aquell dia, l’abanderat és de veres un patriota.

Confús i, com sempre, decebut en Melquíades s’acomiadà del seu mestre.

- I recorda, ingenu deixeble, que les nacions no es construeixen a les cases (ni que siguin comunes), sinó en els espais oberts de les àgores. I no oblidis les àmfores...

Altres anècdotes d'en Xenofont:

- La llum del far
- La veritat

28 d’abril 2009

Benedetti



Estava repassant. Norberto Bobbio, Umberto Eco, Marc Bloch, Michel Foucault, Henry Lefebvre, jorge Drexler, Dean McCannell, Joaquín Sabina, Jorge Luis Borges... Crec que ningú no m'ha impactat tant com en Mario Benedetti. L'autor del que és, segurament, el més brillant dels discursos polítics. Bon viatge, mestre.

Señoras y señores
hoy trataremos del imperialismo
tema difícil si los hay
y a veces engorroso de sitiar
en sólo media hora de pésimas noticias

en consecuencia intentaré abordarlo
tal como en un pasado alegre y misterioso
se solía abordar los bajeles piratas
quiero decir
de un modo irregular

digamos por ejemplo
que una campana suena a lo lejos mansa
y purifica el diálogo y se queda
como el sol en las copas de los árboles

a pesar del calor el horizonte
se pone su bufanda
y unos pájaros sueltos y agilísimos
la recorren
y no son golondrinas

nada de eso es el imperialismo

digamos por ejemplo
que una muchacha quiebra la mañana
con sus caderas móviles
sus ojos perentorios
sus labios de cosecha
su paso que no pasa
y el muchacho espera invencible y modesto
la incluye en su destino la estudia poro a poro
y así centineleándola
se atreve o no se atreve

tampoco eso es el imperialismo

digamos por ejemplo
que un niño escucha el mundo y decidiéndose
le echa su bocanada de candor
aprende cómo son sus pies y se los come
discute con el techo y lo convence
llora para variar y porque sabe
que a su alarido comparece el seno
con su promesa láctea y esa piel
que le gusta sentir junto a los párpados
y sabe que es feliz aunque no sepa
qué precio va a pagar o qué desprecio

tampoco eso es el imperialismo

digamos por ejemplo
que un viejo está aprendiendo el alfabeto
y clave en su memoria los diptongos
y las esdrújulas que son tan cómodas
porque llevan acento indiscutible
tiene rostro de cuáquero este viejo
pero el alma la tiene de resorte
y escribe llubia porque en su campito
nunca vio que lloviera con ve corta

tampoco eso es el imperialismo

digamos por ejemplo
que una máquina late en el delirio
dice ruidosamente su producto
y las manos lo ayudan lo enderezan
lo limpian lo acicalan y lo envasan
manos que se conocen hace años
y hace años se mojan y se secan
se dan la bienvenida y los adioses
se preguntan se llaman se responden
se apoyan en la máquina materna
que dice su producto y carraspea
y cuando las ve juntas veteranas
suelta dos o tres lágrimas de aceite

tampoco eso es el imperialismo

digamos por ejemplo
que en la serena noche conyugal la pareja
hizo un hijo porque le dio la gana
y le ha dado la gana porque sabe
que un hijo es el profeta cotidiano
irá anunciándolos de sol a sol
irá diciendo a todos que es un hijo
y se alimentará con insolente
apetito y probará la patria
como si fuera pan caliente y nuevo

tampoco eso es el imperialismo

digamos por ejemplo
que la frontera pierde sus aduanas
y hasta nos invadimos los unos a los otros
nos prestamos volcanes y arroyitos
y cobre y antropólogos y azúcar
y lana y proteínas y arcoiris
y alfabetizadores y durmientes
y poetas y prosistas y petróleo
y el contrabando queda para el viento
y para los amantes migratorios

tampoco eso es el imperialismo

digamos por ejemplo
que la lluvia y el sol nos pertenecen
también el sobrecielo y el subsuelo
las provincias de nuestro corazón
y el territorio de nuestro trabajo

somos iguales ante los iguales
en un mundo de pares y sin otros
una linda locura de los cuerdos
y cierta estratagema de justicia
vamos poniendo tildes a presagios
que se cumplieron o se están cumpliendo
en un comienzo fuimos sólo islas
ahora somos urgentes archipiélagos

tampoco eso es el imperialismo

y digamos por último
que tenemos la noche y nuestra casa
y un reloj que no cuenta hacia la muerte
la ciencia avanza tanto que ha logrado
aislar el virus de la xenofobia
y la patria es ahora un salado bautismo
que va de mar a mar
y los abismo siguen existiendo
aunque nadie se arroje a su silencio

siempre es duro vivir pero se vive
dentro de las esclusas de la vida

y una vez más afirmo
nada de esto es el imperialismo

confío no haber sido demasiado sectario
en el enfoque teórico del tema

señoras y señores
acaba de avisarme un compañero
que afuera nos esperan los señores gendarmes
tal vez para brindarnos alguna clase práctica

deseémonos coraje
y buena suerte

he dicho
muchas gracias

22 d’abril 2009

El nou web del PSC



Els convido a què facin un passeig virtual pel nou web del PSC. La factoria de RQB i el seu equip han mutat l'espai Yahoo de l'antic web en un entorn més net, més intuïtiu, més Google. Aquestes són les novetats més rellevants.

Impli-cat

La principal novetat del web és el protagonisme de les xarxes socials, que tenen un espai propi anomenat Implica't. Des de l'implicat es pot accedir al canal youtube del PSC, a l'espai facebook, el twitter del PSC i el nou entorn slideshare socialista. L'implicat té un espai blogosfèric propi, molt ben resolt. La blogosfera està organitzada amb les actualitzacions (sense filtre) dels blogs socialistes, un núvol de tags, un cercador i el blog del mes. Una millora molt notable dels típics agregadors, que es limita a actualitzar els feeds.

Portes obertes

Els partits han estat tradicionalment espais tancats, hermètics. El nou web permet ésser simpatitzant o militant del PSC amb un click. Des del web, es pot actuar com a ciberactivista, entrar a formar part de la blogosfera, emprar eines i materials, recomanar enllaços... També poden enviar una consulta a qualsevol persona del directori (diputats, alcaldes, regidors...), com ara aquest simpàtic diputat. Hi ha moltes altres possibilitats per enriquir el joc polític 2.0, és cert, però l'arquitectura del web apunta cap a una nova estructura de partit, més oberta, més oxigenada, més plural.

Personalització

La tercera virtut del nou web és la simplicitat. En el web anterior, la pàgina principal era un betes i fils d'informació sectorial, territorial, notícies, declaracions... En el nou entorn, l'estructura és molt més neta i simple: tres breus de portada i tres notícies territorials. Aquesta espurgada de la densitat d'informació és possible pels mecanismes de personalització del web. Poden, per exemple, accedir a la informació d'un municipi, d'un tema d'interès o d'un dels àmbits d'actualitzat organitzat en un núvol d'etiquetes. El núvol de tags es crea no a partir de les opinions de Nicaragua, sinó des de la blogosfera.

Per cert, algunes pàgines estan traduïdes a dotze idiomes, com ara el japonès. A poc a poc, les eines estan facilitant un canvi de les formes polítiques. Altres iniciatives com la causa comuna o els activistes del PSE avalen aquesta tendència. És l'hora de la política 2.0.

20 d’abril 2009

Deu utilitats twitter

No és fàcil explicar l'èxit de twitter. Alguns podrien dir que el seu punt fort és la simplicitat. Uns altres consideren que el valor de twitter és que no sé sap ben bé per a què serveix, de manera que cada usuari l'adapta als seus interessos. I n'hi ha qui considera que l'esforç de síntesi que implica reduir una sentència a 140 caràcters ha afavorit una comunicació àgil, directa, basada en l'eloqüència. 

El codi obert de twitter ha permès també la creació de centenars d'aplicacions, algunes molt imaginatives. Els hi proposo deu utilitats que ens permeten aprofitar millor l'invent.

1. Tweetworks

La principal virtut de tweetworks és que permet establir seqüències de debat que permeten organitzar de forma jeràrquica les discussions. Es poden crear grups de treball i establir sistemes oberts o tancats de debat. Per cert, els convido a participar en el tweetworks del Parlament de Catalunya.

2. TweetBeep

Cada vegada més twitter s'està consolidant com una eina de promoció social d'una marca, una organització, un territori o un personatge. De la mateixa manera que el Google reader permet fer un seguiment de les mencions a Sant Feliu de Guíxols, cuina creativa o Javier Cercas a la xarxa, tweetbeep permet seguir les traces d'un nom a twitter.  

3. TwitterCal

Hi ha vàries aplicacions que permeten utilitzar twitter com un gestor de l'activitat. És especialment recomanable el twittercal que t'ajuda a relacionar el Google Calendar amb el twitter i per a la gestió del temps tinc ganes d'usar el Keeptempo. Quan tingui una mica de temps lliure, m'hi poso. També em sembla que té moltes possibilitats aquesta aplicació que permet anotar les despeses realitzades. 

4. Twuffer

Imaginem que volem comunicar-nos amb la nostra comunitat twitter durant les nostres vacances. Imaginem que volem programar determinats comentaris en hores en les que no podem accedir a twitter. Twuffer és una magnífica aplicació que facilita la programació de nanoposts quan ho considerem oportú. La mateixa funció té el 

5. twinfluence

Per tal d'avaluar el capital social que genera un compte de twitter segurament la millor eina és twinfluence, una aplicació que proporciona dades sobre velocitat, centralització, influència... Una font indispensable per als estudiosos dels processos de creació i difusió de l'opinió a les xarxes socials. Més senzill és grader, que permet realitzar rànquings territorials, basats en el número de followers. Aquí teniu el resultat de Girona. També és interessant el twitalyzer, anmb una utilitat similar. 

6. Strawpoll

Twitter serà en el futur una bona eina per a testar l'opinió de determinades comunitats. De moment, podem emprar l'strawpoll que està dissenyat per a crear enquestes de forma automàtica i penjar-les sobre un entorn twitter. 

7. TweetDeck

L'entorn twitter és molt senzill i això és una avantatge durant els primers mesos de navegació. L'èxit de twitter és precisament la seva extrema simplicitat, de manera que qualsevol usuari pot iniciar l'activitat de forma immediata. Tanmateix, a mesura que s'utilitza l'eina mostra algunes limitacions. Per això, han sorgit moltes aplicacions que milloren l'entorn per a usuaris avançats. La que més m'agrada és TweetDeck, un tauler d'informació twitter molt ben dissenyat.

8. TweetBrain

S'imaginen una tempesta d'idees en un entorn de milers d'usuaris?. S'imaginen la creativitat que pot generar una xarxa de persones que interactuen en el mateix moment i en el mateix entorn?. TweetBrain és una bon aplicació que intenta explorar les possibilitats creatives de la comunitat twitter. 

9. Grouptweet

En algunes ocasions, la intensitat del twitter i l'elevat número de followings pot generar soroll, és a dir, un número de converses molt superior a la capacitat de seguir el seu fil. És el que passa per exemple durant les sessions de control al Parlament de Catalunya, quan els diputats gairebé creem spam. Amb el pas del temps, s'estan consolidant espais de conversa privats, com el Grouptweet, que permet la comunicació ràpida entre un grup de persones connectades. 

10. Twituneando

Hi ha moltes altres aplicacions beta, projectes, iniciatives i alguns ginys certament inútils. La millor forma de prendre el pols de l'univers twitter és l'aplicació que ha creat en Carlos Guadián, twituneando, una mena de genbeta de twitter. Una mostra més de la creativitat de la factoria Guadián



14 d’abril 2009

14 d'abril



Artículo 1. España es una República democrática de trabajadores de toda clase, que se organiza en régimen de Libertad y de Justicia. Los poderes de todos sus órganos emanan del pueblo

Artículo 2. Todos los españoles son iguales ante la ley

Artículo 6. España renuncia a la guerra como instrumento de política nacional

Artículo 7. El Estado español acatará las normas universales del Derecho internacional, incorporándolas a su derecho positivo

Artículo 11. Si una o varias provincias limítrofes, con características históricas, culturales y económicas, comunes, acordaran organizarse en región autónoma para formar un núcleo político administrativo, dentro del Estado español, presentarán su Estatuto

En ese Estatuto podrán recabar para sí, en su totalidad o parcialmente, las atribuciones que se determinan en los artículos 15, 16 y 18 de esta Constitución, sin perjuicio, en el segundo caso, de que puedan recabar todas o parte de las restantes por el mismo procedimiento establecido en este Código fundamental

Una vez aprobado el Estatuto, será la ley básica de la organización político administrativa de la región autónoma, y el Estado español la reconocerá y amparara como parte integrante de su ordenamiento jurídico

Artículo 25. No podrán ser fundamentos de privilegio jurídico: la naturaleza, la filiación, el sexo, la clase social, la riqueza, las ideas políticas ni las creencias religiosas. El Estado no reconoce distinciones y títulos nobiliarios

Artículo 26. Todas las confesiones religiosas serán consideradas como Asociaciones sometidas a una ley especial

El Estado, las regiones, las provincias y los Municipios, no mantendrán, favorecerán, ni auxiliarán económicamente a las Iglesias, Asociaciones e Instituciones religiosas.

Quedan disueltas aquellas Ordenes religiosas que estatutariamente impongan, además de los tres votos canónicos, otro especial de obediencia a autoridad distinta de la legítima del Estado. Sus bienes serán nacionalizados y afectados a fines benéficos y docentes

Artículo 43. El Estado prestara asistencia a los enfermos y ancianos, protección a la maternidad y a la infancia, haciendo suya la "Declaración de Ginebra" o tabla de los derechos del niño

09 d’abril 2009

A qui voten els qui no voten?


Potser alguns de vostès han llegit el diàleg epistolar entre l'Umberto Eco i en Carlo Maria Martini, l'arquebisbe de Milà, En què creuen els qui no creuen?. És un debat interessant entre un creient il·lustrat i un ateu reflexiu. L'Eco no creu en Déu, però és capaç de construir un model ètic i social nou: l'oposat a la fe no és el nihilisme, sinó una forma alternativa de moral. 

Si la religió crea descreguts, la política està creant despolititzats. Tots hi contribuïm una mica. En el terreny de joc de l'antipolítica hi trobem els vells utòpics avorrits per la normalitat, els Iznoguds que volen ser califes en lloc dels califes, els polítics amb sentiment de culpa, els qui han perdut qualsevol rastre de consciència social, els qui consideren que la política falla si el món no és com ells voldrien i no com vol la majoria, els apòstols de l'apocalipsi, els metereòlegs de la tempesta perfecta, els nostàlgics que vivien millor contra i no saben jugar amb el resultat a favor i els arquitectes del país alternatiu que mai serà.

El cor de l'antipolítica té ja les dimensions de l'Orfeó Donostiarra o, potser millor, de les performances de l'Spencer Tunick. Els cent dies de gràcia no duren ni cent segons.  Ser polític s'ha situat a l'escala social entre els sexadors de pollastres i els assassins en sèrie. I entre els piquets informatius és freqüent trobar-se els polítics de l'oposició que també criden indignats "Ho haveu vist això?", perquè esperen que el xup xup de l'antipolítica els ajudi a recuperar el batec del govern. Mentrestant, el valor simbòlic de les institucions cotitzen menys en Borsa que les accions d'en Madoff.  

D'acord. Potser sí que la política ha fallat i potser sí Déu és una invenció humana per a fer front a la insoportable lleugeresa de l'ésser. Però abans de desmuntar del tot l'edifici imperfecte de la democràcia, convé que (com fa l'Eco) decidim a qui votarem quan ja no es pugui votar

07 d’abril 2009

Causa comuna



Imagina't per un moment que podem parlar, a veu baixa, sense apriorismes ni crits, sense posicions de partida ni enrocs, sense correctors d'estil ni inspectors semàntics, sense banderes ni samarretes de colors, sense manuals de supervivència ni deu manaments, sense kilòmetres zero ni coordenades d'arribada. Sense GPS.

Imagina't que podem trobar-nos en una causa comuna i compartir les idees i les pors, els èxits i els fracassos, els twitters i els posts, les línies vermelles i les fronteres desdibuixades, les paraules prohibides i els mots gastats, les esmenes a les totalitat i els canvis de sentit, les metàfores i els oxímoron, els tabuladors i les majúscules bloquejades. El tot i el no-res.

Imagina't que assisteixes a actes, que converses pel twitter, que comparteixes documents de treball, que participes en debats oberts, que esmenes les conclusions, que aportes bones pràctiques, que signes el manifest, que segueixes el fil dels actes pel facebook. Que construeixes. Canvies. Millores. Participes. Recrees. Per una causa comuna. Per una bona causa.

icities

Un dels àmbits on la societat 2.0 ha fet fortuna és a l'administració. Ja saben que les xarxes socials permeten transformar la forma de relacionar administradors i administrats, i situar el "Vuelva usted mañana" en els museus amb les màquines d'escriure i els àbacs. Si volen posar-se al dia de l'administració electrònica, del govern obert o de la participació digital, els recomano que s'inscriguin a les jornades icities de Candelaria, un altre artefacte brillant de la factoria de Netoraton. Un espai de debat obert a alcaldes, tècnics de l'administració, experts i iniciats en e-govern, lectors del blog d'en Carlos Guadián, regidors de participació, representants locals, admiradors de l'Alorza, gestors de la sanitat, gerents turístics i curiosos en general.

Hi participarà en Javier Llinares, Pedro Anton (que dissenya el nou spain.info), l'Antoni Roig (l'alma mater de l'IBIT), l'hiperactiu Edu Williams (l'autor del clúster turisme canari), el talent de Juan Freire, la determinació de l'Ernest Benach (que presentarà el Parlament 2.0), en Nacho Campos (l'autoritat nacional en aplicacions mòbils), la periodista Rosa Jiménez, en Manuel Almeida (l'autor de Mangas Verdes), l'admirat Alberto Ruiz i naturalment don Ricardo Royo, que mereix ell sol la inscripció a les jornades.

01 d’abril 2009

Fets

Els governs són la suma dels seus encerts i els seus errors. Sovint els mitjans posen l'accent en els segons i obvien els primers. Allò que funciona no és notícia i, per tant, no és opinió. Per a formar-se una opinió personal sobre el Govern, els convido a que contrastin els fets, a què escoltin els uns i els altres, a què passegin pels arguments favorables i crítics. Per això, em permeto suggerir-los una eina de facebook en la que es detallen els encerts objectius del Govern. Veiem alguns exemples.

S'ha passat de 50 escoles per any a 100 escoles per any.

La inversió de l'Estat a Catalunya ha crescut en 1.700 milions d'euros

La despesa per universitari s'ha duplicat en set anys

La inversió en rodalies s'ha multiplicat per tres

Més mossos i més comissaries



La licitació en obra pública s'ha triplicat en cinc anys



Els recursos en R+D+i per a empreses s'ha multiplicat per nou



El fons local destinat a inversions municipals s'ha duplicat



S'han fet més presons en 4 anys que en els 23 anys anteriors



N'hi ha moltes altres dades que demostren l'activitat del Govern. Consultin l'espai Fets del facebook. Anotin els resultats. Contrastin la informació. Llegeixin les crítiques des de l'oposició. I facin la seva pròpia lectura.