29 de juny 2009

Allò que el vent 2.0 s'endugué

Recorden que fa quatre dies estàvem dins l'epicentre de la campanya electoral pel Parlament Europeu?. Han passat els dies i ja s'han encapsat els discursos, els cartells, els somriures, les declaracions i els petons a les galtes infantils. Ara és un bon moment per a revisar el compromís 2.0 dels candidats i la seva adscripció a la causa de les xarxes socials. Som-hi?.

CiU desapareix de les xarxes socials

CiU ha fet una aposta nominal en aquestes eleccions, segurament conscient que només aspirava a un eurodiputat. El candidat Tremosa va basar la seva estratègia 2.0 en el facebook i el twitter. L'aplicació del facebook va generar una polèmica considerable, ja que demanava els simpatitzants que fossin mers replicants dels argumentaris i els missatges dissenyats pels responsables de campanya. El twitter deixava informació bàsica de la campanya, tot i que no interactuava i el blog es mantenia amb la seva informació acadèmica.

Passat el tsunami electoral, Tremosa ha abandonat el seu espai 2.0. El seu perfil de twitter ha estat donat de baixa, el que demostra una absoluta manca de respecte pels electors. Només en parlem durant la campanya?. El facebook també ha estat abandonat; els comentaris i les imatges s'han aturat un cop celebrades les eleccions.

ERC renuncia a la conversa post-electoral

L'Oriol Junqueras ha estat un bon candidat. Orador excel·lent, dialogant finíssim i amb molta capacitat d'empatia. Junqueras també obrí un blog durant la campanya, que a hores d'ara encara ens dóna les gràcies pels vots. Està cridat a ser un d'aquests blogs anacrònics que perduren sense actualitzar-se durant anys. Les eines 2.0 de la campanya no han tingut millor sort. Ni el facebook, ni el twitter o el youtube s'han actualitzat des de les eleccions. En el seu twitter encara es pot llegir l'agraïment pels vots, que és la darrera piulada.

ICV i el PSC continuen connectats

Els candidats d'ICV i del PSC arribaren a aquestes eleccions amb una trajectòria àmplia en les xarxes socials. En Raül Romeva gestiona des de fa anys un blog impecable. L'actualitza constantment, l'empra com a eina d'interacció i d'escolta activa i contesta regularment els nombrosos comentaris. Entre els socialistes, la Maria Badia ens explica en el seu blog les primeres apreciacions de la vida parlamentària, que complementa l'excel·lent treball d'en Raimon Obiols i les seves imprescindibles notes de Brussel·les.

Allò que el vent 2.0 s'endugué

El vent 2.0 post-electoral s'ha endut les aproximacions a les xarxes socials de CiU i ERC. Com escriu molt bé en Sergi Sabaté, de qui he pres la idea d'aquest post, això no és política 2.0. És un símptoma de degradació del model polític aquesta tendència a parlar i escoltar només durant els quinze dies de campanya. Cada vegada ho tinc més clar: Una bona forma de millorar el sistema és eliminar les campanyes electorals. Si vols parlar, si vols escoltar, comença l'endemà de les eleccions.

26 de juny 2009

Ja sap què és un MUAC?



En els darrers mesos, he tingut l'oportunitat d'entrar en contacte amb realitats tan dures que no es poden descriure en la fredor d'un blog. Necessitaria omplir la bitàcola d'adjectius nous i de llàgrimes i de mirades perdudes. A Kènia, al Perú, a Moçambic, els problemes són problemes. I les solucions, miracles amagats en els calaixos de la desmemòria.

Problemes?. A Puno una dotzena de nens moriren de fred. Al nord de Kènia, el germà petit d'en Lashe ha mort de malària i el seu pare de febre groga, mentre ell s'esforça en construir una escola a la seva regió. A Moçambic les bombes de dispersió escampades per les terres fèrtils esperen que la desesperació de la gana atregui noves cames que seran seccionades d'un cop sec.

Els hi proposo que avui oblidin les excuses, que recuperem el sentit ètic de l'existència, i col·laborem en la cibermarathó dels Metges sense Fronteres. Per cert, ja saben què és el braçalet MUAC?.

23 de juny 2009

Irán 2.0. Luces y sombras


Hay dos formas de aproximarse al conflicto post-electoral de Irán. Podríamos intentar construir una interpretación geopolítica, que intente dar forma a un conjunto desordenado de piezas: el control del estrecho de Ormuz, la nueva estrategia de Obama, la inestabilidad estable de Irak - Afganistán, la creación de un eje antisistema, la distancia entre la modernidad iraní y el sistema teocrático...

O podemos seguir el hilo de la narración a partir de sus protagonistas. Todos los medios se han apresurado a certificar el nacimiento de una nueva forma de información, basada en las redes sociales. Y en este nuevo escenario ha emergido la potencialidad del twitter como herramienta de comunicación desde el epicentro de los conflictos. Sigan, por ejemplo, el conflicto iraní en los 140 caracteres del twitter/#IranElection. Incluso han aparecido eficaces manuales de ciberactivismo sobre twitter.

Pero todas las luces proyectan haces de sombra, que debemos tener presente. Yo he anotado tres problemas:

1. La credibilidad de las fuentes. ¿Y si en realidad Hassan es Miguel Angel Pérez, un bibliotecario ocioso de Ciudad Real?. ¿Cómo testar la validez de las fuentes en un océano de nicks sin rostro?.

2. La vulnerabilidad de las fuentes. Los relatos in situ de los protagonistas del conflicto son un material preciado por los diversos mecanismos de represión. ¿Cómo dar detalles de forma transparente, expuesto también a la mirada del represor?.

3. La caducidad de los conflictos. Difícilmente un tema "aguanta" una semana entre las redes sociales. La constante actualización de las redes sociales (un blog, un muro de facebook, un perfil de twitter) exige renovar los temas y reemplazar los tags. Ayer fue Irán. Hoy es Michael Jackson. Mañana, la financiación.

22 de juny 2009

Ciutats que marquen

La segona edició del Marca Ciutat ha estat un èxit. El projecte d'en Pau Canaleta, amb la col·laboració d'en Marc Teixidor, ha assolit la maduresa molt ràpidament i està cridat a ser un dels espais de reflexió més importants sobre el màrqueting urbà a l'Estat espanyol. L'edició ha tingut lloc a Roses, una ciutat que atreu idees, innovació i creativitat, gràcies al talent de la Magda Casamitjana. Poden seguir el relat de les jornades a partir dels blogs de l'Albert Medran, en Guillem López, en Gutiérrez-Rubí, el propi Pau Canaleta i el canal de twitter.

Aquesta va ser la meva presentació sobre comunicació en les marques turístiques.


19 de juny 2009

Sólo nos quedarán los muertos



Cuando al final cesen las proclamas.
Cuando las noticias enmohezcan.
Cuando las palabras sólo sean un eco lejano de palabras,
y los discursos, tuberías huecas de adjetivos.
Cuando las banderas no importen más que las miradas.
Cuando no recordemos el perfil de las fronteras.
Cuando los ideales sean sólo diccionario,
y los desfiles, regueros de hormigas.
Cuando ya no quede ni rastro del porqué.
Cuando el tiempo barra como un tipp-ex las excusas.
Cuando se hayan podrido los dicursos, aquí y allá,
y las pistolas descansen en el ropero de la memoria.

Ese día
sólo nos quedarán los muertos.
Y los miles de amaneceres perdidos.

16 de juny 2009

Trenta idees per a reduir l'abstenció

No votar és una forma de votar. És un crit silenciós, un gest rebel minúscul, una forma gairebé microscòpica de dir prou. Jo no sé si els tres milions de paperetes a la recerca d'un votant són totes elles un termòmetre de la desil•lusió política. Però si m'apropo a les urnes amb ulls d'entomòleg no aconsegueixo veure el got mig ple, ni un terç ple. Veig un immens, rotund, forat negre per on s'escolen tots els somnis.

Potser la millor definició d'abstenció podria ser aquesta: "És allò que lamenten tots els polítics l'endemà de les eleccions, fins el proper endemà de les eleccions". Intentaré ser una mica més constructiu. Aquestes són algunes idees per a reduir l'abstenció. I vostès?. Què suggereixen?.

1. Reformar la Llei Electoral: un elector, un vot.
2. Crear sistemes de llistes obertes. Amb totes les precaucions.
3. Reduir el temps i els recursos de les campanyes electorals.
4. I dissenyar millors campanyes, és clar.
5. Crear un "inventari de compromisos". Passar comptes.
6. Generalitzar les primàries. Permetre el vot dels no militants.
7. Fomentar la participació activa entre elecció i elecció.
8. Estendre l'ús de les iniciatives legislatives populars.
9. Fer més comprensible el llenguatge polític.
10. Estimular els mecanismes de la democràcia deliberativa.
11. Facilitar les consultes ciutadanes directes i públiques.
12. Fomentar la identitat digital dels polítics.
13. Estimular la sinceritat.
14. Reconèixer els errors propis.
15. Reconèixer els encerts dels altres.
16. Desterrar l'insult.
17. Tolerància zero amb totes les formes de corrupció.
18. Millorar la qualitat de la informació publicada sobre la política.
19. Afavorir els mitjans de consulta i contrast de la informació.
20. Recollir sistemàticament la tasca dels polítics i la seva agenda.
21. Crear sistemes d'escolta activa.
22. Estimular la política 2.0.
23. Estimular els polítics 2.0.
24. Crear estructures parlamentàries 2.0.
25. Somriure més, molt més.
26. Confiar en la micropolítica.
27. Ampliar el període de votació (dos dies, tres).
28. Afavorir els sistemes de votació electrònica.
29. Limitar la vida política dels polítics.
30. Acceptar les derrotes electorals. Saber guanyar.

15 de juny 2009

Problemas sin fronteras



¿Qué tienen en común el virus N1H1 (la mal llamada gripe porcina) y la empresa SmithField Foods?. Después de seguir el rastro de los primeros infectados, como en una versión médica de CSI, el epicentro del terremoto se ha situado en el núcleo veracrucense de La Gloria, en México. En la Plaza Mayor de La Gloria se ubicará una estatua en recuerdo del primer caso de influenza.

A pocos kilómetros del núcleo, se hacinan más de mil cerdos en unas condiciones de salubridad lamentables. Es un excelente caldo de cultivo para la creación y propagación de virus mutantes, como el N1H1, una variedad relativamente benigna (con permiso de los fallecidos), y de nuevas versiones futuras.

Este concentrado tóxico se ha ubicado en La Gloria, porque la normativa sanitaria de los Estados Unidos no habría permitido su localización en Texas o Utah. Éste es uno de los efectos secundarios más evidentes del controvertido Tratado de Libre Comercio que propugna los Estados Unidos: la externalización de los costes ambientales, sociales o políticos de las empresas en países que acceden al chantaje, a cambio de puestos de trabajo. He podido vivir en directo otro episodio del TLC en el enfrentamiento entre los indígenas del Amazonas y el gobierno de Alan García, que ha acabado en un trágico balance.

Éste es el modelo liberal: gobiernos locales y mercados libres. Sin embargo, los problemas que generan los mercados no tienen fronteras, desde la propagación de enfermedades a la contaminación ambiental. Si los problemas no tienen fronteras, la gestión de los problemas debería ser también universal. Más regulación, más control, más normas. Mientras tanto, el único antídoto posible es la resistencia pasiva del consumidor. Mientras aplazamos la utopía de una gestión global, la revolución posible está en el carrito de la compra. Anoten, SmithField Foods, que suministra entre otros a McDonald's y Subway.

04 de juny 2009

Quanta Europa vols?

Quan ens ho mirem amb perspectiva, veurem que aquestes seran les eleccions més importants de la dècada. Està en joc quina és l'Europa que volem per a fer front a l'escenari post-crisi, quin és el dibuix social, econòmic, territorial o cultural de la propera dècada. Hi ha, però, un altre debat més silenciós, més discret, però igualment transcendental: No tant quina Europa vols, sinó quanta Europa vols.

Podríem entrar en el debat teòric o polític sobre l'europeisme de les diverses formacions. Afortunadament, el grup de treball d'en Simon Hix de la LSEPS ens ofereix una resposta objectiva a l'interrogant del grau d'adscripció a la causa europeista. L'estudi està realitzat a partir de l'anàlisi de les votacions i seguint la metodologia de Poole i Rosenthal NOMINATE. Per a representar els resultats, Hix ha ideat una matriu en la que l'eix de les abcises situa els grups en l'escala dreta - esquerra i l'eix de les coordenades en l'escala eurofílics - eurofòbics. El resultat és el següent.



El Grup Socialista és, un grup d'esquerres i obertament eurofílic. De fet, el més europeista de tots els grups amb molta diferència.

El Grup Popular té dues cares. Un primer col·lectiu és més moderat i relativament europeista, mentre que el grup demòcrata-cristià és més conservador i clarament antieropeu. Aquest seria el grup al que s'adscriuria un eurodiputat d'Unió si fos escollit.

El Grup Liberal és un grup de centre i euroneutral. De fet, estira menys del carro europeu que els populars. Aquest és el grup al que s'adscriuria la coalició de CiU amb el PNB o amb el Partido Andalucista.

Els Verds són una coalició ubicada a lesquerra de l'espectre ideològic i obertament antieuropea. Aquesta és la coalició en la que s'inscriu l'opció d'ERC.

Finalment, l'Esquerra Unida Europea és una coalició clarament d'esquerres i amb una eurofòbia equiparable a les coalicions antieuropees de la Unió.

Moral. Si volem apostar per més Europa. Si no volem renunciar a la vella utopia d'una Europa unida, col·lectiva, comuna, l'opció que millor representa l'anhel europeista és l'opció socialista. Potser per això, la Maria Badia sí votà a favor de la Constitució Europea, a diferència d'en Junqueras, en Romeva o en Tremosa.

03 de juny 2009

El meu eslògan

La cibercampanya del PSC treu fum. Com saben, els socialistes catalans hem proposat que siguin els simpatitzants els qui inventin els eslògans de campanya. N'hem acumulat un bon gruix de propostes creatives i innovadores.

Lourdes Muñoz
"Votaré socialista per avançar cap a la igualtat real al mercat laboral”

Miquel Iceta
"Badia, Junqueras, Romeva, Tremosa o Vidal-Quadras? Només Maria Badia va votar Sí a la Constitució europea i Sí a l'Estatut. Vota Badia, vota PSC. Sí a Catalunya, sí a Europa!"

Joan Carles Amaya
"L'harmonia d'Europa. Vota socialista"

José Antonio Donaire
"Per l'Europa de les quatre s: sostenible, sol•lidària, social i sàvia. Vota socialista"

Carlos Guadián
"Vull una Europa oberta, tolerant, social i integradora. Vull una Europa Socialista"

Anònim
"Per una Europa mestisa, tolerant i transformadora de la realitat"

Jordina Freixanet
"De l'Europa del carbó i del capital, a l'Europa de les persones i la sostenibilitat. Tu decideixes. Vota socialista."

Carles Maggi
"Per una Europa social que garanteixi els meus drets com a treballador!"

Francesc Ramis Sibrana
"Pel futur i els drets laborals, vota socialisme"

Montserrat Capdevila
"El 7 de juny a Catalunya i a Europa cal una majoria progressista: perquè l'important no són les identitats, sinó les persones"

Pablo Fernandez Magrazo
"La crisi del capitalisme no la pagaran els obrers. Per un altre model econòmic, Vota socialista"

Carlos Rodríguez Pérez
"EUROpasión. Vota Socialista"

Marc Teixidor
"Jo votaré PSC per una Europa més forta, socialment més justa i més sostenible"

Albert Gómez
"Capitalisme salvatge, defensa de la desigualtat, precarietat salarial i laboral, menyspreu a la diversitat… És aquesta l’Europa que volem? Aquest diumenge, vota l’Europa de les persones: vota PSC"

África Lorente
"Les persones davant dels altres reptes"

Carles Maggi
"Jo no vull tornar-me a manifestar en contra les 65 Hores. Vota PSC"

Anna Gonzélz Batlle
"Per a una nova cultura de l'aigua i perquè puguem disposar de les infraestructures necessàries. Jo votaré i votaré socialista"

Bartomeu Ramos Ruiz"Socialistes europeus, 500 milions de veus"

Enrique v. Valiente
"Per l'Europa de demà, socialistes avui"

José Rodríguez"Votaré PSC perquè és la única formació catalana que realment ha fet una aposta europeista viable i es va posicionar clarament per la Constitució Europea"

Carlos Guadián
"Per fer una Europa que tingui en compte les persones i els seus drets socials. Vota PSC"

Jordi Climent
"PSC: La porta catalana d'Europa"

Carme Carmona"Jo votaré socialista per a incloure la perspectiva de gènere a la normativa comunitària"

Caterina Majós
"Pel meu futur, pel teu futur a Europa. Vota PSC"

Caterina Majós
"Jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres... tots PSC Europa"

Bego Floria"Votaré PSC perquè és la garantia per constuir una Europa on les meves filles tinguin millors oportunitats"

Baltasar Santos
"Per una europa social, democràtica, d'avanços en els drets de la classe treballadora i de respecte fraternal entre els pobles"

Cristian Alcázar
"Jo votaré el PSC per una Europa que defensi, per sobre de qualsevol cosa, els Drets Humans, la igualtat i la justícia"

Gemma Arantzazu
"Catalunya és Europa.Vota a Europa com faries per Catalunya"

José Carlos García
"Una Europa Socialista = Moderna, Lliure i Social,
Una Europa de Dretes = Intransigent, Antiga i Especulativa"

José Rodríguez"Por una mayoría de izquierdas responsable que entienda la economía y el mundo en que nos movemos, vota Badia"

José A. Donaire
"Perquè l'aigua dels rius, el CO2, les idees o els somnis no s'aturen a les fronteres, més Europa"