Allò que el vent 2.0 s'endugué
Recorden que fa quatre dies estàvem dins l'epicentre de la campanya electoral pel Parlament Europeu?. Han passat els dies i ja s'han encapsat els discursos, els cartells, els somriures, les declaracions i els petons a les galtes infantils. Ara és un bon moment per a revisar el compromís 2.0 dels candidats i la seva adscripció a la causa de les xarxes socials. Som-hi?.
CiU desapareix de les xarxes socials
CiU ha fet una aposta nominal en aquestes eleccions, segurament conscient que només aspirava a un eurodiputat. El candidat Tremosa va basar la seva estratègia 2.0 en el facebook i el twitter. L'aplicació del facebook va generar una polèmica considerable, ja que demanava els simpatitzants que fossin mers replicants dels argumentaris i els missatges dissenyats pels responsables de campanya. El twitter deixava informació bàsica de la campanya, tot i que no interactuava i el blog es mantenia amb la seva informació acadèmica.
Passat el tsunami electoral, Tremosa ha abandonat el seu espai 2.0. El seu perfil de twitter ha estat donat de baixa, el que demostra una absoluta manca de respecte pels electors. Només en parlem durant la campanya?. El facebook també ha estat abandonat; els comentaris i les imatges s'han aturat un cop celebrades les eleccions.
ERC renuncia a la conversa post-electoral
L'Oriol Junqueras ha estat un bon candidat. Orador excel·lent, dialogant finíssim i amb molta capacitat d'empatia. Junqueras també obrí un blog durant la campanya, que a hores d'ara encara ens dóna les gràcies pels vots. Està cridat a ser un d'aquests blogs anacrònics que perduren sense actualitzar-se durant anys. Les eines 2.0 de la campanya no han tingut millor sort. Ni el facebook, ni el twitter o el youtube s'han actualitzat des de les eleccions. En el seu twitter encara es pot llegir l'agraïment pels vots, que és la darrera piulada.
ICV i el PSC continuen connectats
Els candidats d'ICV i del PSC arribaren a aquestes eleccions amb una trajectòria àmplia en les xarxes socials. En Raül Romeva gestiona des de fa anys un blog impecable. L'actualitza constantment, l'empra com a eina d'interacció i d'escolta activa i contesta regularment els nombrosos comentaris. Entre els socialistes, la Maria Badia ens explica en el seu blog les primeres apreciacions de la vida parlamentària, que complementa l'excel·lent treball d'en Raimon Obiols i les seves imprescindibles notes de Brussel·les.
Allò que el vent 2.0 s'endugué
El vent 2.0 post-electoral s'ha endut les aproximacions a les xarxes socials de CiU i ERC. Com escriu molt bé en Sergi Sabaté, de qui he pres la idea d'aquest post, això no és política 2.0. És un símptoma de degradació del model polític aquesta tendència a parlar i escoltar només durant els quinze dies de campanya. Cada vegada ho tinc més clar: Una bona forma de millorar el sistema és eliminar les campanyes electorals. Si vols parlar, si vols escoltar, comença l'endemà de les eleccions.
CiU desapareix de les xarxes socials
CiU ha fet una aposta nominal en aquestes eleccions, segurament conscient que només aspirava a un eurodiputat. El candidat Tremosa va basar la seva estratègia 2.0 en el facebook i el twitter. L'aplicació del facebook va generar una polèmica considerable, ja que demanava els simpatitzants que fossin mers replicants dels argumentaris i els missatges dissenyats pels responsables de campanya. El twitter deixava informació bàsica de la campanya, tot i que no interactuava i el blog es mantenia amb la seva informació acadèmica.
Passat el tsunami electoral, Tremosa ha abandonat el seu espai 2.0. El seu perfil de twitter ha estat donat de baixa, el que demostra una absoluta manca de respecte pels electors. Només en parlem durant la campanya?. El facebook també ha estat abandonat; els comentaris i les imatges s'han aturat un cop celebrades les eleccions.
ERC renuncia a la conversa post-electoral
L'Oriol Junqueras ha estat un bon candidat. Orador excel·lent, dialogant finíssim i amb molta capacitat d'empatia. Junqueras també obrí un blog durant la campanya, que a hores d'ara encara ens dóna les gràcies pels vots. Està cridat a ser un d'aquests blogs anacrònics que perduren sense actualitzar-se durant anys. Les eines 2.0 de la campanya no han tingut millor sort. Ni el facebook, ni el twitter o el youtube s'han actualitzat des de les eleccions. En el seu twitter encara es pot llegir l'agraïment pels vots, que és la darrera piulada.
ICV i el PSC continuen connectats
Els candidats d'ICV i del PSC arribaren a aquestes eleccions amb una trajectòria àmplia en les xarxes socials. En Raül Romeva gestiona des de fa anys un blog impecable. L'actualitza constantment, l'empra com a eina d'interacció i d'escolta activa i contesta regularment els nombrosos comentaris. Entre els socialistes, la Maria Badia ens explica en el seu blog les primeres apreciacions de la vida parlamentària, que complementa l'excel·lent treball d'en Raimon Obiols i les seves imprescindibles notes de Brussel·les.
Allò que el vent 2.0 s'endugué
El vent 2.0 post-electoral s'ha endut les aproximacions a les xarxes socials de CiU i ERC. Com escriu molt bé en Sergi Sabaté, de qui he pres la idea d'aquest post, això no és política 2.0. És un símptoma de degradació del model polític aquesta tendència a parlar i escoltar només durant els quinze dies de campanya. Cada vegada ho tinc més clar: Una bona forma de millorar el sistema és eliminar les campanyes electorals. Si vols parlar, si vols escoltar, comença l'endemà de les eleccions.
