30 de novembre 2010

Ernest Benach, President



He llegit (és clar, al twitter) que el President Ernest Benach renuncia a l'acta de diputat.

Podria dir que ha estat un President just. Benach ha estat tan neutral, tan equànim, que se m'ha fet estrany veure'l a la campanya, defensant un partit, el seu partit. Ha estat el President de tots els diputats del Parlament, un moderador moderat, que ha estat capaç de mantenir l'equilibri entre els grups amb l'habilitat dels equlibristes xinesos que fan ballar desenes de plats amb les mans i els peus.

Podria dir que ha estat un President institucional. El Parlament és encara un adolescent amb una mica d'acné i algunes crisis d'identitat. Fa uns quants anys, no tants, l'hemicicle estava resclòs entre els envans de la història. L'Ernest Benach ha seguit el pas del President Rigol en la defensa de la institució. El Parlament català ha estat una ambaixada de pensadors, polítics, organitzacions i figures institucionals.

Podria dir que ha estat un President pedagògic. Les portes del Parlament s'han obert de bat a bat i la seva estructura opaca, hereva del seu passat, s'ha transformat una capsa de vidre. No és només que les escoles ens hagin visitat a diari (com ja inicià el President Rigol), sinó que l'Ernest Benach ha anat a les escoles per apropar la institució. El Parlament català ha assolit una vocació d'obertura molt poc freqüent entre les institucions de catifa vermella i polícies a l'entrada.

Podria dir que ha estat un President 2.0. El projecte del Parlament 2.0 serà vigent d'aquí uns anys. Llavors assumirem la visió de futur i la revolució que ha representat la seva presidència. Pocs saben que el projecte 2.0 del Parlament català és un dels més avançats del món, a l'alçada de l'anglès. La seva aposta personal, no exempta de retractors, és el resultat de la seva profunda convicció democràtica, la seva visió cívica del legislatiu. I no és cap secret que comparteixo al 100% la seva aposta per la política deliberativa, però no és el mateix fer-ho des d'un dels escons de la part alta del Parlament que des de la cadira de la Presidència del Parlament.

Però permeteu-me que destaqui de l'Ernest Benach la seva cordialitat. Benach ha estat i és una bona persona. Una d'aquelles persones per les quals val la pena fer política. Una d'aquelles persones amb les que voldries compartir un cafè espontani una tarda d'estiu

28 de novembre 2010

Vodafone 15è round



Porto 15 trucades amb Vodafone i no he pogut cancel·lar la solicitud. Podré escapar el laberint de Vodafone?.
Us deixo l'àudio. Per plorar.

27 de novembre 2010

Ay como el aire, ay como el aire




- Vodafone, bon dia. Li atèn Vanessa. En què puc ajudar-li?
- Bon dia, miri, jo havia sol·licitat un alta d'ADSL que segons el contracte m'arribaria a casa en una setmana. Ja fa més de dos mesos que espero. Els hi fet sis reclamacions, però ja m'he cansat d'esperar de manera que volia anul·lar la comanda per incompliment de contracte.
- No el puc ajudar. Per a aquests tràmits ha de trucar al 1444. Gràcies per la seva trucada.
- Por favor marque el número... Por favor marque el número...
- Vodafone, bon dia. Li atèn Núria. En què puc ajudar-li?
- Hola bon dia. Miri. Acabo de trucar per cancel·lar un alta. M'han dit que truqui al 1444, però em demana un telèfon per connectar i jo no el tinc perquè no m'ha arribat. De fet, vull cancel·lar la comanda perquè no m'ha arribat ni el número fix ni l'ADSL.
- Miri, don José Antonio, no el podem ajudar. Ha de trucar al 1444 i indiqui qualsevol número de Vodafone.
- Però és que no el tinc.
- Demani un número Vodafone a un amic i doni aquest número. Gràcies per la seva trucada.
- Ay como el aire, ay como el aireeeee. En estos momentos nuestras líneas están ocupadas. (18 minuts i 32 segons). Ay como el aire, ay como el aireeee.
- Vodafone buenos días le atiende Zoraida. ¿En qué puedo ayudarle?.
- Hola buenos días, mire quiero cancelar una solicitud de alta, porque hace más de dos mesos que espero....
- Perdone que le interrumpa, don José Antonio, esto es una línea comercial. Para darse de baja debe llamar al 123.
- Perdone, pero es que he llamado al 123 y me han dicho que les llame a ustedes.
- No, no. Debe usted llamar al 123. Gracias por su llamada.
- Vodafone, bon dia, li atèn Joan Carles. En què puc ajudar-li?.
- Hola Joan Carles. Mira, vull cancel·lar una comanda de Vodafone des de fa tres quarts d'hora i m'estan rebotint com una pilota de ping pong. Tu sembles una persona comprensible, i ara que arriba el Nadal i els carrers ja tenen els llums de colors i les televisions tenen anuncis de joguines, estic segur que m'ajudaràs.
- Don José Antonio, no el puc ajudar. Ha de trucar al 1444.
- No ens posem nerviosos, Joan Carles. No ens posem nerviosos. SI truco al 1444, no m'ho solucionaran. Em diran que et truqui a tu. I tu em diràs que els truqui a ells. Segur que hi ha una forma d'aturar aquest bucle. Pensa-hi, Joan Carles.
- Miri. L'única cosa que pot fer és trucar a incidències. En aquest número que li donaré ara. Anoti.
- El número que ha introducido está apagado o fuera de cobertura.
- Vodafone, bon dia. Li atèn Darth Vader. Benvingut al costat fosc. (Respira fort). En què puc ajudar-li?.
- Benvolgut, Darth. Mira, porto més d'una hora de la meva existència dedicada a donar de baixar una comanda. Els podia haver dedicat a aprendre un pas de tango, o a mirar dos episodis enderrerits de Fringe o a donar de menjar als ànecs del parc. Però no. Els he invertit en cancel·lar una sol·licitud, que fixi's que porta dos eles geminades. No ha de ser molt difícil. Vaig necessitar dos minuts per donar-me d'alta. Només necessito que gravi la meva veu i que anoti que no vull el seu servei.
- Senyor Skywalker. (Respira fort). Per de baixa donar-se al 1444 trucar ha de. (Respira fort).
- Ay como el aireeeee, ay como el aireeeee. En estos momentos todas nuestras líneas están ocupadas. (25 minuts i 2 segons). Ay como el aire, ay como el aireeeeee.
- Vodafone buenos días, le atiende la madre de Norman Bates. ¿En qué puedo ayudarle?.
- (Ploro). Buenos días, señora. No tengo el gusto de conocerla y no voy a aburrirle con mi vida. Hace dos horas yo era una persona feliz, pero en estos momentos ya experimento instintos suicidas. Mi vida es un infierno, señora. Si no hace usted algo, puedo acabar el resto de mis días hablando con operadores telefónicos peruanos, que cobran una miseria y que trabajan trece o catorce horas al día y que dicen palabras que no entiendo como chupe, poncha, anticucho, chancaca o jora. No le pido más que cancele mi solicitud.
- Don José Antonio (es home, però posa veu dona gran), tiene usted que enviar un telegrama a su distrito más cercano, para que en la próxima diligencia... Perdón, he tenido un lapsus. Le recomiendo que envíe un burofax al número éste dando cuenta de su reclamación.
- ¿Un buroqué?. No mire. Ustedes son una empresa de teléfonos, esos aparatos ingeniosos que permiten transmitir las ondas sonoras y grabarlas en dispositivos. De hecho, para darme de alta no usé ningún fax ni nada. Ustedes me grabaron la voz y yo sólo quiero que me vuelvan a grabar.
- Don José disculpe un momento que hay una clienta que ha entrado en la ducha. ¿Dónde he dejado el cuchillo?. Ay como el aire, ay como el aireeeeee.
- Disculpe el retraso don José Antonio. Como le comenté debe usted enviar un burofax o bien llamar al 123.
- Un, dos, tres, aquí estamos con usted otra vez, le ofrecemos un concurso alegre destinado a probar su ingenio, por favooor no se olvide de su buen humor. Vodafone bon dia, li atèn Mayra Gómez Kemp. En què puc ajudar-li?.
- Bon dia, Mayra. Miri jo volia...
- Ja sé el que volia don José Antonio. Li estem seguint des de fa dos hores i ens fa mal la panxa de tant de riure. Per vint-i-cinc pessetes, digui el nom d'operadors telefònics de Vodafone, com per exemple Joan Carles. Un, dos, tres, responda otra vez.
- Ay como el aire, ay como el aire. (Una hora i onze minuts). Ay, Donaire, ay Donaire...
- Buenos días le atiende Freddy Kruger, ¿en qué puedo ayudarle?.
- Buenos días, señor (una veu tremolosa). Me llamo Margarita y soy la azafata del vuelo de Oceanic entre Sydney y Los Ángeles. Aquí hay un pasajero armado con un Cetme y varios explosivos que ha amenazado con volar el avión si no le dan de baja su solicitud de ADSL. Está completamente fuera de sí y está dispuesto a todo. Eh... ¿Qué ocurre?. Vamos a estrellarnooos...
- Ay como el aireeee, ay como el aireeeee

23 de novembre 2010

Les paraules dels programes

És cert que el xup xup dels mitjans es cou amb les anècdotes: orgasmes, nusos, robatoris, somriures... Però aquesta fumareda audiovisual no amaga el valor dels programes. Al capdavall, unes eleccions són sobretot un contrast d'idees, de programes, de projectes, d'utopies compartides. Hi ha moltes maneres d'apropar-se a un programa. Pots repassar les propostes estrella, però també pots detectar els silencis. Hi ha programes que amaguen més que ensenyen, o en altres paraules, que no diuen allò que realment volen dir.

Un interessant aplicatiu de La Vanguardia ens permet fer una altra lectura dels programes. Podem accedir als continguts semàntics. Els núvols de tags s'empren ja en l'estudi del turisme, en la sociologia del treball, en l'estudi de xarxes o en la investigació de mercats. Per què no aplicar-ho també a la política. L'aplicació de La Vanguardia permet detectar les paraules més repetides dels programes dels diferents partits.

CiU

En el programa de CiU les paraules clau són Catalunya, govern, programa i eleccions. Que Govern sigui la segona paraula és tota una declaració d'intencions. En un segon terme, país, gestió, política, administració, empreses i social. Tot gira a l'entorn del camp semàntic "institució": Volem governar per governar. Molt residuals els serveis efectius (salut, educació, seguretat, justícia). És el núvol amb un major número de verbs (7): promourem, potenciarem...

PSC

En el programa del PSC les paraules clau són Catalunya, persones i serveis. Ni govern, ni eleccions: les persones i els serveis. Les paraules secundàries lliguen amb un perfil socialdemòcrata: salut, públic, formació, empreses, polítiques... Entre els silencis, sorprén l'absència de la cultura i de la família, com en el cas de CiU. Pocs verbs, que apel·len a la feina feta: potenciarem, continuarem.

ERC

La Catalunya d'Esquerra és una Catalunya omnipresent, una Catalunya immensa. Però també són molt rellevants els termes social i persones, que ens recorden l'E d'Esquerra. És interessant constatar l'accent institucional de les paraules mitjanes. participació, país, parlament, juntament amb altres significatives com dones o formació. Esquerra és qui més usa el plural. No hi ha elements simbòlics (ni senyeres ni llengües). Els verbs , sobretot en infinitiu.

PP

Juntament amb la protocolària Catalunya, les tres paraules més freqüents del programa del PP són fi, crisi i empreses. Immensa la crisi del programa del PP i curiosa en un document propositiu. Fi és una paraula polisèmica, però té també una connotació apocalíptica. Entre les paraules secundàries, es troba solucions, serveis i famílies. El verb més comú és "volem", un verb curiós en un programa de govern. No busquin ni immigrants ni el

ICV

Com en el programa del PSC, les paraules clau del programa d'ICV-EUiA són Catalunya, serveis i persones. Malgrat l'equidistància electoral, els tres membres del Govern mantenen una sintonia semàntica molt similar. Entre els termes secundaris veiem polítiques, social, estat, una gran participació o drets. Em crida l'atenció l'enorme autoreferència ICV-EUiA. Els verbs, en infinitiu: garantir, impulsar. No hi ha ni medi ambient ni sostenibilitat ni cap rastre verd.

C's

Els tres termes més comuns entre el programa de C's són Catalunya, ciutadans i C's. Yo, mi, me, conmigo. Entre les paraules secundàries hi destaquen administració, Espanya, sistema, modelo, servicios o política, que té un aire a registrador de la propietat. Són els únics que parlen de qualitat. La llengua és molt petita, sobretot si ho comparem amb el 95% de les seves intervencions al Parlament. Molts plurals, potser per afinitat amb el nom del partit.

19 de novembre 2010

Turistes promocionant destinacions turístiques

El turisme ha canviat tant que ara els principals prescriptors d'una destinació són els propis turistes. Les xarxes socials i la lògica 2.0 permet que les valoracions sobre empreses i llocs puguin connectar els post-turistes amb els pre-turistes.

Potser per això, comencen a néixer anuncis publicitaris protagonitzats pels propis turistes. Sóc jo, el turista, i no l'agència o la destinació qui et recomana que vinguis. Però com tots els processos, de seguida apareixen versions interessants i versions adulterades, que no han entès del tot el missatge.

Comparin l'Inspirat per Islàndia (i el gran espai Inspired by Iceland) amb el "Querehmos volveee" de la promoció del Perú. Perquè també hi ha desastres 2.0.


Inspired by Iceland Video from Inspired By Iceland on Vimeo.



14 de novembre 2010

Un govern dels millors o un govern de tots?



Avui he tornat a sentir una vegada més el discurs masià de la meritocràcia: En el cas que sigui President, el seu serà un govern dels millors. Mas va seguint sense dissimul l'estratègia Sarkozy i s'apropia del principi del líder francès: El meu govern estarà format per les ments més insignes del país, els més millors. Tinc, però, dos objeccions.

Els millors no són els més bons

Podria citar dos premis nobel, probablement les dues ments més privilegiades de l'univers, que sostenen tesis absolutament contradictòries sobre els orígens de la crisi i les sortides a la crisi. El més lúcid dels intelectuals, el més capaç dels polítics, el més sagaç dels estadistes es pot equivocar i, de fet, s'equivoca. A diari. Res no immunitza contra l'error. De fet, la història política està farcida de genis teòrics, autors de brillants articles que revolucionen la ciència, i pèssims gestors de la cosa pública.

Probablement sense saber-ho, darrera del principi del "govern dels millors" persisteix el principi del depotisme il·lustrat. Hi ha una veritat oculta que només és a l'abast dels més preparats i són ells qui tenen la capacitat de dirigir un país. Són els arguments que s'empraven durant els períodes pre-democràtics per carregar contra el principi del vot universal. Només els més preparats estan capacitats per decidir. Com podem donar veu i vot a un analfabet?.

Però la política no té sentit sense ideologia. No podem posar "els millors" a governar si no anticipem quin és el model de país al que aspirem, quina és la utopia compartida. Sense ideologia no hi ha idees i sense idees no hi ha govern, sinó gestió tecnòcrata. Un govern no neix a partir de la suma dels talents individuals, sinó a partir d'un projecte compartit, d'una idea, d'una utopia comuna.

Ningú no sap més que tots plegats

Ja ho saben. Malgrat la deformació d'alguns dels principis de la política 2.0 (i jo mateix hi he contribuït, ho admeto), crec honestament en el core de la intel·ligència col·laborativa: "Ningú no sap més que tots plegats". Aquesta és la idea motriu de la democràcia. El contrast de les decisions i dels projectes individuals és molt més poderós que les idees d'una ment prodigiosa.

No és la simple addició de les idees individuals. És la interacció constant entre elles la que crea un estadi de intel·ligència, com un grup de molècules interactuant entre sí. Ningú no sap més que tots plegats no vol dir que el sumatori de les idees individuals, la demoscòpia, és més poderós que una idea brillant. Vol dir que les idees guanyen si "reboten" entre sí en un camp de forces múltiples: atracció, repulsió, assimilació, dissociació... Vol dir, en definitiva, que pensem millor quan pensem plegats.

Les teories modernes sobre l'ús social de l'espai són molt útils per dissenyar els espais públics. Però no tant com la interacció entre la teoria i la pràctica quotidiana dels usuaris del futur espai. No es pot dibuixar un model efectiu de gestió del trànsit si no és amb els complexos models de fluxos; però qualsevol model parteix d'uns principis que poden ser contrastats, criticats i modificats. És útil que les idees es belluguin com els cigrons en una olla bullint.

No vull un govern dels millors

L'oposat al govern dels millors no és el govern dels pitjors, sinó el govern de tots. Cada vegada que un líder polític aposta per la proposta mesiànica (masiànica?) dels més millors s'allunya, potser sense saber-ho, del govern que precisem, que és el govern de tots. Si m'ho permeteu, el govern 2.0.

13 de novembre 2010

Arquitectures a la Costa Brava

Tanca el ulls. I pensa en la teva casa ideal, la teva llar somiada. És molt possible que una versió d'aquesta utopia personal estigui emplaçada a la Costa Brava. I no, no vull parlar de les peces clàssiques escampades pel territori, aquelles del primer turisme, com la urbanització de S'Agaró o l'espai íntim de Dalí a Portlligat. Estic pensant en els nous edificis, dissenyats i aixecats en els darrers anys i que proposen formes imaginatives de véncer el buit.

En el nostre viatge turístic imaginari per la nova arquitectura de la Costa Brava potser ens hauríem d'aturar a la Casa 108 a Santa Cristina d'Aro, un edifici que es mou amb la topografia, que puja i baixa el fort desnivell com si fos cremallera. Una mica més al nord, l'habitatge Caballero - Santos de Llafranch és una brillant reinterpretació de volums, un joc divertit de geometries imperfectes. De vegades, els edificis es camuflen com si fossin camaleons. La Casa Alda de El Port de la Selva sembla la feixa d'una terrassa. L'edifici Port 7 de El Port de la Selva és transparent com un pedaç de vidre, com si intentés passar desapercebut entre les roques i els pins. Podríem acabar a l'habitatge dissenyat per Jaume Blancafort i Patrícia Reus en aquest mateix nucli, una casa dibuixa entorn una escala.

L'arquitectura creativa, la curiositat, forma part també dels nous establiments turístics. Un dels equips d'arquitectes més reconeguts del país, l'estudi RCR, va iniciar la seva carrera amb l'Hotel Albons Calm. Un recurs molt enginyós de creativitat i adaptació a l'entorn. L'arquitecte Deulofeu dissenyà l'esplèndid Hotel Molí del Mig a Torroella de Montgrí, perfectament integrat amb el paisatge mosaic de l'Empordà. El nostre viatge virtual ha d'aturar-se ara a les bellíssimes bodegues Bell·lloch, un espai simbòlic construït a base de metàfores: la terra, la vinya, el raïm. I no podem oblidar l'original concepció del nou Gran Casino de Lloret de Mar, del que destaca la seva esplèndida marquesina de més de 50 metres, coberta de LEDs, i la seva coberta verda.

Com acabar el nostre petit recorregut?. Segurament l'esclat d'innovació més revolucionari és la Villa Nurbs de l'Enric Ruiz Geli. Imagineu-vos uns blocs de gel que es desgelen a poc a poc i que recollim el procés de desgel i el reproduïm a escala en un nou edifici. Villa Nurbs és una casa dual, la part baixa humida durant l'estiu, i la part superior hivernal, amb una coberta que s'obre per rebre els rajos del sol. En aquest edifici s'acumulen diversos enginys, patents que seran aplicats en altres projectes arquitectònics. Però potser el més agoserat de l'edifici és la seva forma provocadora, com el cap d'un insecte de varis ulls.

A la Costa Brava no només es poden contemplar algunes de les sortides de sol més belles del món. També és un espai creatiu, que reiventa l'arquitectura i proposa nous límits.

Publicat a bitts Costa Brava

Turismo de trueque



Seguramente, esta estrategia no se enseña en los seminarios de yield management. Durante una semana, del 15 al 21 de noviembre de 2010, los bed and breakfast italianos ofrecen sus habitaciones a un precio curioso: la semana del trueque. Una habitación a cambio no de dinero, sino de un bien o un servicio. Puede ser una mermelada casera de melocotón, unas clases de música o una reparación del propio establecimiento.

Cada establecimiento propone sugerencias de trueque, que desafían todos los límites de la imaginación. En la página de facebook se añaden nuevas ideas y, lo más importante, se crean relaciones entre los usuarios potenciales. Esta iniciativa conecta con el banco del tiempo, el intercambio de servicios que se han propagado por todo el mundo.

Es algo más que una iniciativa de low cost. En realidad, es una invitación a una forma alternativa de compartir bienes y servicios. Como en el banco del tiempo, pero con un valor añadido: conecta con el principio de la hospitalidad, del servicio personal. La filosofía de la semana del trueque es descapitalizar el alojamiento, desvestirlo durante una semana de su valor económico, y recuperar su componente más social. Y además, es una estupenda campaña viral. La reputada mermelada de melocotón de mi madre bien vale una noche.

Publicado en clan-destinos

02 de novembre 2010

Gran Hermano revolución




Dicen que en Gran Hermano 36 la audiencia decidió que debía abandonar la casa Pablo Corniche, el culturista de Badajoz con una sola ceja, en vez de Merche López, la disléxica de Puerto Rico. La limusina con restos del último show girl en la tapicería esperaba a la salida de la casa, separado por una alfombra roja comprada a metros en un chino. Mercedes Milà repasaba en el plató los diálogos imposibles con Corniche, con la altura intelectual de las conversaciones entre Yogui y Bubu.

Y entonces, sucedió.

Dicen que los concursantes de la casa cerraron la puerta de golpe y dijeron que no, que de la casa no se iba ni Dios. Y utilizaron los muebles para cerrar el paso y crearon barricadas en cada entrada. Y rompieron una por una todas las cámaras hasta dejar sólo la del confesionario. Y desde este punto declararon que nadie se iba a ir de la casa, que sólo saldrían en cajas de pino y que ni la audiencia ni el Concilio Vaticano Segundo tenían autoridad para escoger a las personas como quien escoge una mascota. Que desde ese instante, la casa era un espacio libertario y autogestionado.

Y dicen que Corniche pasó a ser Che a secas. Y pocos días después, la casa fue tomada en un sangriento combate en el que cayeron todos los habitantes de la casa, seis soldados y dos cámaras. Mientras, en el plató, varios expertos comentaron la estrategia militar, la trayectoria de los impactos y los diversos tipos de armas. Huelga decir que la audiencia recuperó los índices de las primeras ediciones.