31 d’octubre 2011

Storify



Després d'un mes de piulades al #teet01 hem acumulat més de 5.000 piulades d'uns 200 piulaires. Aquesta és una dada molt rellevant: Hi ha més actors fora de l'aula que dins de l'aula, tot i que "els de dins" són (som) més actius.

Storify ens ha donat l'oportunitat d'aprofitar el capital intel·lectual d'aquesta conversa. I ha demostrat que és una eina molt útil en la gestió docent.

Storify permet construir un relat coherent, una narració que intenti donar resposta a l'interrogat inicial ("Té  futur la Costa Brava?"). Com en un assaig convencional. En aquest cas, però, el relat està combinat amb les piulades dels estudiants i també les piulades dels participants externs. Per això, és una forma a mig camí entre l'assaig particular i el treball col·lectiu. 

El segon avantatge de l'Storify és la capacitat d'incorporar informació des de fonts diverses, com el twitter, el facebook, el youtube o el flickr. Això permet millorar les habilitats de cerca, combinar registres diferents (no només textuals, sinó també audiovisuals) i aguditzar la capacitat de selecció i el criteri. Entre l'activitat del #teet01 i els registres de la xarxa és fàcil caure en els efectes de la infoxicació. L'eina obliga l'estudiant a escollir les peces que millor encaixin amb el seu discurs.

Aquests són alguns dels treballs més destacats, un bon registre del talent dels estudiants, els futurs professionals del turisme.

I per què no?. Per en Gonzalo Adell
Diversificar-se o morir. Per en Pol Bisbe
Té futur la Costa Brava. Per la Sílvia Castañer
Costa Brava s'adorm. Per en Ricard Doga
D'on venim, cap on anem?. Per la Núria Gallart
La Costa Brava, un futur turístic?. Per la Míriam Morató
La Costa Brava, on es mereix. Per la Carla Morcillo


26 d’octubre 2011

popularescorts

Tots els manuals de twitter adverteixen del valor del nickname. El teu nom a twitter forma part de la teva identitat digital i ha de ser coherent amb les altres xarxes socials. S'han d'evitar els noms molt llargs, els noms jeroglífics, els noms impronunciables o els noms desvinculats de la "identitat real". Però per sobre de tot s'han d'evitar els noms que portin a equívocs.

El Grup Parlamentari del PP del Parlament valencià ha caigut en el darrer dels errors, el més desaconsellable. D'acord, el Parlament Valencià es conegut com Es Corts. D'acord, els membres del PP s'anomenen populars. Però si ajuntes els tres termes, @popularescorts es converteix en una altra cosa. De fet, si busquem "popular escorts" a Google, obtindrem més de 100 milions d'entrades, que no s'expliquen perquè els parlamentaris del PP valencià tinguin una popularitat a l'alçada de Justin Bieber.

De manera que si jo fos el CM del Grup Parlamentari del PP valencià canviaria el nom (potser simplement afegint un guió baix entre Es i Corts). O potser tot plegat és una nova forma d'aconseguir notorietat a la xarxa. Si és això el que volen, però, haurien de substituir el logo del PP per alguna altra imatge una mica més pujadeta.



25 d’octubre 2011

Els nous mediterranis

Durant molts anys, el turisme litoral s'ha limitat a uns pocs espais propers als principals països emissors, com la Mediterrània septentrional, les platges de California o Florida. Són aquests espais els qui estan buscant la seva identitat en un debat interminable. Però a poc a poc, la geografia del turisme ha vist com el mapa del món es tacava de nous escenaris, de l'Índic, al Pacífic, del Carib a les llunyanes terres d'Oceania. Allà on es combina sol i mar, hi apareix tard o d'hora un complex turístic.

Com són aquests nous escenaris litorals?. Què els diferencia de les velles costes?. Seran l'alternativa a la crisi del fordisme o són els nous espais fordistes?. Les costes del futur seran resorts aïllats del seu entorn?. Han aconseguit els nous mediterranis incloure el paisatge i la cultura en la seva oferta?. Algunes d'aquestes respostes les plantegem al prezi sobre Els nous mediterranis

I, naturalment, seguint el fil del #teet01 al twitter.


23 d’octubre 2011

La falsa arquitectura auténtica


Una tesis doctoral sobre el Barrio Gótico de Barcelona ha descubierto la impostura de este espacio, que nada tiene ni de barrio ni de gótico. El Puente de la Calle del Bisbe, uno de los iconos de la ciudad, no es ni centenario y la catedral gótica es en realidad una reproducción de una catedral gótica, realizada en el siglo XX. Nada que no supieran los archivos históricos de la ciudad e, incluso, la mayoría de las guías. 

La impostura arquitectónica es mucho más frecuente de lo que sospechamos. Asunción Hernández ha recogido en muchos de sus trabajos la tendencia a la réplica de la arquitectura contemporánea, que clona estilos, edificios y arquitecturas de otras épocas. Podríamos, incluso, crear una guía turística de la arquitectura clonada, un catálogo de iconos turísticos que no son lo que aparentan. 

El Campanile de Venecia 

El Campanile es, seguramente, el nodo más relevante de la capital del Veneto. Hay más de 30.000 campaniles en flickr y la mayoría de los turistas suben hasta el privilegiado mirador. En realidad, el Campanile original se hundió en 1902, de manera que la torre actual es una réplica exacta levantada en 1912, aunque con una técnica arquitectónica mejorada que impida que también se replique su hundimiento. La perfecta reproducción del arquitecto Luca Beltrami creó una verdadera escuela de la clonación en Europa. 

La ciudad medieval de Carcassone 

La imponente ciudad medieval de Carcassone es una recreación arquitectónica realizada por uno de los arquitectos más influyentes de su época, Violet-le-Duc. Originario de la Francia septentrional, el arquitecto recreó el modelo de ciudad medieval de su tierra natal; por ello, por ejemplo, las torres están coronadas por tejados de pizarra, ajenos a la Francia mediterránea. Lo más curioso es que la Declaración de Patrimonio de la Humanidad por parte de la UNESCO en 1997 pone en valor la réplica, es decir, otorga la condición de patrimonio universal al remake realizado por Violet-le-Duc. 

Taj Mahal 

No se asusten. El majestuoso templo indio es, en buena medida "auténtico". Diríamos que su armazón mantiene el original edificio del siglo XVII. Sin embargo, la contaminación y la erosión han eliminado la epidermis del templo, los bellísimos relieves tallados en mármol. Un equipo de artesanos trabajan a pie de obra para reponer nuevas láminas que intentan mantener el esplendor del edificio original, aun a costa de una disimulada reposición contemporánea. 

Pabellón Mies van de Rohe 

Tampoco la arquitectura contemporánea está a salvo de los falsos históricos. El Pabellón alemán de la Exposición Universal de Barcelona de 1929 fue ideado por el arquitecto Mies van de Rohe. Concebido para ser destruido, como es frecuente en las exposiciones, el gobierno alemán lo desmontó en 1930. En los años 80, se inició una campaña para promover su recuperación, que se llevó a cabo en 1986 de la mano del arquitecto Solà-Morales. Hoy Barcelona dispone de un pabellón falso, que representa una pieza efímera, considerada una obra clave de la arquitectura contemporánea. Recientemente, se han recuperado también las cuatro columnas de la exposición, destruidas durante la dictadura de Primo de Rivera. 

La plaza del mercado de Varsovia 

La Segunda Guerra Mundial se llevó por delante varios siglos de patrimonio en diversas ciudades europeas, de Dresde a Berlín. Tal vez una de las ciudades más afectadas fue la capital polaca, situada en el tránsito bélico de Rusia a Alemania. Las imágenes de la plaza del mercado de Varsovia en 1945 muestran una inmensa Zona Cero, donde casi no había piedra sobre piedra. Hoy la plaza muestra una jovial apariencia medieval, que no es más que un inmenso decorado retratado por los visitantes. 

El Palacio Real de Berlín 

Si han visitado Berlín, no habrán visto ni rastro de este Palacio, o no ser que estuvieran en la ciudad alemana ante de 1950. Sin embargo, en pocos años, será un icono más de la ciudad. La historia del Palacio recoge muy bien las contradicciones de la autenticidad y el patrimonio. En 1950, el gobierno de la RDA voló el palacio real porque era un símbolo de la opresión monárquica; en su lugar, emplazó el Palacio de la República. La unificación de Alemania conllevó la destrucción de este nuevo Palacio (un buen representante de la arquitectura comunista) y el proyecto de recuperación del antiguo Palacio Real. Casi como en el juego de Monopoly, los palacios son creados, destruidos y replicados. 

Globe Theatre 

El famoso Globe, escenario de las obras de Shakespeare, se encuentra en Londres junto a otros equipamientos culturales como la Tate o el Museo de Diseño. El teatro reproduce fielmente el edificio destruido en un incendio en 1633 y reconstruido muy recientemente. De hecho, el Globe sigue la estela de otras reconstrucciones teatrales como la Fenice de Venecia (destruida en 1966 por un incendio) o el Liceu de Barcelona, que siguió idéntica suerte que su vecino veneciano. 

El puente de Besalú 

Hay muchos puentes históricos que son, en realidad, una adaptación contemporánea de un antiguo puente. Los puentes de Florencia, Bassano o Verona (tantas veces fotografiados) esconden bajo su apariencia medieval un origen muy reciente. También es el caso de la ciudad medieval catalana de Besalú. La imagen más característica de la ciudad es el imponente puente sobre el Fluvià. Aunque su origen se remonta al siglo XI o XII, fue reconstruido en el XIV, modificado en el XVII y parcialmente modificado en el XIX; durante la Guerra Civil, varios arcos fueron volados. Lo que hoy vemos es una reconstrucción del majestuoso original, sin ninguna de sus numerosas cicatrices. 

Santuario de Ise 

La mayor parte de los templos sintoistas repartidos por el Japón son también clones arquitectónicos. De todas fomas, el concepto de réplica tiene en este caso, un sentido muy diferente. El santuario de Ise es destruido cada 20 años y reproducido en un lugar adyacente, en un acto ritual conocido como Jingu Shikinen Sengu. La primera reconstrucción fue llevada a cabo en 692 y la próxima ceremonia tendrá lugar en 2013. 

¿Cuántos barrios góticos están esparcidos por el paisaje turístico?. ¿Cuántos iconos históricos son en realidad clones de una arquitectura del pasado?. Pero casi mejor, ¿cuáles son las fronteras entre lo auténtico y lo falso?. ¿Qué es en realidad inauténtico?.

12 d’octubre 2011

I ara què?. Estratègies de les destinacions madures

El diagnòstic sembla parcialment consensuat: Les destinacions fordistes del litoral estan en crisi. Sabem molt poc més. Discrepem sobre l'abast de la crisi, la seva alternativa, les seves causes estructurals i, per tant, les possibles vies de sortida. Com és tan habitual en ciències socials, coneixem millor el problema que les solucions.

Al #teet01 intentarem inventariar les estratègies de les destinacions litorals que han arribat a la fase d'estancament del cicle de vida de Butler. "I ara què?" és un catàleg de respostes, que van de l'aposta per la qualitat a la sostenibilitat, el residencialisme, la hiperrealitat o el turisme efímer.

El material de suport amb el que treballarem és aquest:
La seqüència de les sessions es pot consultar a la presentació pública del Prezi. Us animem a què seguiu el debat i les aportacions al canal de twitter #teet01. I ara què?...




06 d’octubre 2011

Els assessors del #teet01


Primers passos de l'experiència #teet01, que s'obre camí a poc a poc. Podeu anar seguint el fil d'aquest projecte amb l'etiqueta del teet d'aquest blog. El primer interrogant que intentarem desvetllar és si la Costa Brava té futur, si hi ha una sortida d'emergència per al turisme fordista.

Avui us vull presentar els assessors del projecte, els experts que ens ajudaran en aquesta travessia incerta. Aquest és el nostre particular dream team.


05 d’octubre 2011

Com serà Lloret el 2040?

Iniciem el recorregut del #teet01 amb el primer dels nostres escenaris, els espais litorals. I, com farem sempre, obrim el tema amb una pregunta: Té futur el turisme de Lloret de Mar?. Abans de formular una resposta solvent, haurem de fer un recorregut llarg, entendre com funciona el turisme litoral, analitzar el comportament dels nous mediterranis i avaluar les estratègies de les destacions turístiques madures.

El primer pas és entendre com funciona el turisme litoral, analitzar els mecanismes interns que expliquen la lògica d'aquesta maquinària d'oci. La síntesi del model tradicional la podeu seguir en aquesta presentació; només cal que seguiu la seqüència del prezi.



Complementarem les sessions amb aquestes lectures:


Esperem les vostres aportacions al twitter, amb el hashtag #teet01. Idees, crítiques, enllaços, preguntes, debats, reflexions, imatges... Té futur la Costa Brava?

04 d’octubre 2011

teet01










Hem iniciat el primer dia de l'assignatura Tipologies i estratègies dels espais turístics (teet01), un experiment d'assignatura 2.0 que intenta aplicar alguna de les idees de la web 2.0 a la docència universitària. 
  • Una assignatura beta permanent
  • Una assignatura basada en la intel·ligència col·laborativa
  • Una assignatura que fomenta l'actitud activa dels estudiants
  • Una assignatura "oberta"
Hi vols participar?

Un dels objectius de teet01 és trencar la frontera artificial que separa la Universitat del "món real". Per això, intentarem que els qui estan "a fora" puguin interactuar amb els qui estem "dins". En certa manera, intentarem que els no estudiants entrin a les aules universitàries i intercanviïn informació, punts de vista, enllaços, dades, dubtes i algunes solucions.

Hi ha moltes formes de participar en teet01:
  1. La conversa al twitter es farà amb el hasthtag #teet01. Es pot seguir el fil de la discussió, aportar idees, discrepar, incorporar noves mirades o simplement llegir les piulades amb actitud merament voyeur.
  2. Les persones que ho desitgin poden entrar a formar part del grup d'assessors externs del teet01, un grup de twitter que reuneix tots els comptes de twitter que han manifestat el seu interès per seguir el fil de l'assignatura.
  3. Podreu interactuar també amb els mateixos estudiants. Aquí teniu el grup dels estudiants de teet01, els professionals del turisme que ve, com La Masia del turisme de la propera dècada.
  4. Es pot piular en qualsevol moment, però és probable que les majors puntes d'activitat es donin durant les classes. A la meva agenda pública, podeu consultar els horaris de teet01. Participar al #teet01 durant les sessions docents és una forma d'esdevenir estudiant (o professor) a distància.
  5. Cada nou tema s'inicia amb un interrogant (com ara "és sostenible el turisme sostenible?"). Les respostes sempre són complexes, dinàmiques i controvertides. Incorporar les visions externes és una forma d'enriquir el procés de coneixement.
  6. Tot el material docent és públic. Al compte de prezi que gestiono podreu consultar les sessions docents, que seran penjades sempre abans de la classe. 
  7. L'assignatura és beta permanent, és a dir, tant els estudiants com els observadors externs poden fer suggeriments sobre la pròpia organització de l'assignatura: temes que es poden tractar, organització de les sessions, innovació docent... Classes en streaming?. Geolocalització?. Delicious?. Formats audiovisuals?... 
  8. En aquest blog, aniré ampliant alguns temes amb nous continguts, debats o materials complementaris, que es poden seguir amb l'etiqueta teet. Hi incorporaré també aquelles referències que m'envieu i que poden ser útils per al desenvolupament de l'assignatura.
  9. L'eina de síntesi de la informació serà l'storify. Podreu consultar els documents elaborats pels estudiants o bé, podreu crear els vostres propis documents. 
  10. Hem obert una pàgina de facebook, per a lliurar-nos de tant en tant de la tirania dels 140 caràcters. Allà podeu accedir a altres materials complementaris.
Estudiants de turisme, recercadors, turistòlegs, redactors de guies de viatges, caps de màrqueting, gestors d'oficines de turisme, planificadors turístics, curiosos, viatgers a temps parcial, somiatruites, tastaolletes 2.0, professionals dels Matins de TV3, aspirants a Dr. Livinsgtone, bloggers turístics... iniciem el trajecte. Ens acompanyes?.