29 d’octubre 2012

Publicidad sin complejos

Llámenme malpensado, pero anunciar una empresa aérea en el mismo espacio de portada en que se destripa a otra compañía aérea huele a chamusquina. Uno ya no sabe si la noticia es, en realidad, un anuncio o si el anuncio es, en realidad, la noticia.



La Vanguardia inaugura su promoción de publicidad sin complejos y se abre un nuevo campo de posibilidades. Si la noticia es "La mitad de los catalanes sufren sobrepeso" inserimos un banner de Special K. Si "Bañez afirma que España está saliendo de la crisis", colocamos un anuncio de la nueva temporada de comedia del Nacional. Si decimos "Encerrados en el hotel por la amenaza del Sandy", metemos un ad de NH Hoteles. Y si reproducimos las declaraciones de Mas "Las fronteras son una pieza de museo", pues colocamos un banner del Reina Sofía. Que la realidad no te estropee un buen anuncio. 

Elogi de la complexitat



Per més que els models intenten reduïr la realitat a un procés tan simple com una palanca, els mecanismes de rellotgeria que els regulen deixen l'accelerador de artícules a l'alçada d'una batidora. Tot és molt més complicat. Afortunadament. Les societats no són diagrames de fluxos ni matrius ni seqüències lògiques, sinó milions de partícules hiperactives i sovint imprevisibles interactuant entre sí.

Quina economia ens deixaria la independència?. La millor resposta a aquesta pregunta és que no hi ha cap resposta possible. Fins ara, el model s'ha simplificat i ha proposat la següent equació: Eliminació del dèficit fiscal menys pèrdues pel bloqueig d'Espanya igual a un balanç positiu. Per cert, una equació amb un parany, perquè la independència no genera els recursos del dèficit fiscal, com he explicat en un altre post

Aquesta equació s'assembla a la realitat com l'Ecce Homo de Borja al Jesús de la Pietà de Michelangelo. Necessitem més complexitat, perquè no podem prendre decisions a partir de caricatures. Per això, avui mentre sentia el president del Col·legi d'Economistes parlar només dels efectes del bloqueig, m'hauria agradat introduir algunes variables més a l'equació. 

  1. Quins efectes (positius i negatius) tindria la independència pel Port de Barcelona?. Seríem la porta d'entrada del Mediterrani occidental o tindríem el risc que Espanya apostés per València i Cartagena?.
  2. En aquest mateix sentit, sortiria guanyant l'aeroport de Barcelona com a hub internacional del Mediterrani o donaria encara més ales a Barajas?. Com afectaria la reducció del pont aeri a la viabilitat del projecte del Prat?. Com afectaria la independència a l'aeroport de Girona?.
  3. Com reaccionarien les empreses multinacionals a la independència?. Perderia Barcelona la condició de plataforma d'entrada a un mercat de 50 milions de consumidors o els mercats ignorarien la frontera sobrevinguda?.
  4. Com afectaria la independència al sistema energètic català?. Quin és actualment és el nostre saldo energètic i com afectaria el procés d'independència a les diferents fonts d'energia (nuclear, eòlica, hidroelèctrica, térmica...) del sistema?.
  5. Quin efecte tindria la independència sobre el model turístic català?. Guanyaríem mercat per la ubicació de Catalunya en el mapa?. Perderíem una part de la quota de mercat de la marca Espanya en el circuit internacional?. 
  6. Quin impacte tindria la independència en les relacions entre Catalunya i Amèrica Llatina, una de les regions econòmiques més actives en l'actualitat?. Guanyaríem capacitat d'interlocució directa o perderíem els efectes de la relació preferent amb l'antiga metròpoli?.
  7. En aquest mateix sentit, quin efecte tindria sobre el projecte mediterrani la independència?. Milloraria Catalunya la seva posició en el mapa mediterrani i les relacions amb el Magreb o perderíem capacitat de maniobra?.
  8. Un tema del que curiosament es parla molt poc: Com afectaria la independència a les relacions entre Catalunya i el País Valencià i les Illes i, en general, al projecte d'euroregió mediterrània, que és una de les apostes geoestratègiques de Catalunya?. 
  9. Com afectaria al potent sector agroalimentari català el procés d'independència?. Quins efectes tindria sobre el subministrament de determinades matèries primeres?. Guanyaríem quota de mercat internacional?. Com afectaria la independència al sector de la pesca?.
  10. Quins efectes tindria sobre el sector estratègic de l'automòbil i els derivats?. Optaríem les empreses per ubicar-se en altres espais o, pel contrari, atrauríem la inversió de noves marques internacionals?. 
  11. La independència es permetria guanyar representació en els processos de decisió europeus o ens faria perdre?. Guanyaríem una veu o aquesta veu seria més petita que la capacitat d'influir en una veu més forta, com actualment?. Tindríem més capacitat de decisió a Europa o en tindríem menys?. I com ens afectaria?.
  12. Quins efectes generals sobre l'economia tindria l'emergència d'una marca, com Catalunya?. I com es percebria aquesta marca en els mercats, com un espai d'innovació o com un petit espai dins de l'Europa del Sud?. Ens diluïríem o ens potenciaríem?.
  13. Quins efectes tindria la independència sobre el sistema universitari català i sobre el model de recerca i innovació?. Molt especialment, com afectaria (positivament i negativa) la independència en el clúster biosanitari de Catalunya?.
  14. El fet de crear un mercat més petit (set milions de consumidors) ens fa més vulnerables, com en el cas de Grècia, a una futura crisi econòmica?. O són les nacions petites les que tenen més capacitat d'adaptació als nous temps?. Quin efecte té el volum (demogràfic, de PIB...) d'estats més grans com l'espanyol en la capacitat de resistència i d'adaptació?.
  15. El futur exigeix diversitat: Quan més divers és un país més capaç és d'adaptar-se a un món canviant. Si això és cert, és Catalunya prou diversa com per poder jugar en tots els escenaris possibles de futur o perdem l'oportunitat de reforçar-nos amb la major diversitat espanyola?. El món que ve reclama escenaris més diversos o més uniformes?.
Tindria mil preguntes més, sobre el sector químic, sobre la demografia, sobre el mercat de treball, sobre la gestió de l'aigua, sobre el sistema financer, sobre les energies alternatives, sobre les fires, sobre les arts escèniques, sobre la immigració extraeuropea, sobre l'eix Barcelona - Madrid, sobre el sistema ferroviari, sobre el sistema comercial... 

Cada peça de l'equació aporta un pedaç de complexitat. Jo no em veig capacitat ni per respondre la pregunta número 5. Però si anem cap a un procés de presa de decisions conscient i col·lectiu, si hem assumit el dret a decidir en el nostre quadern de ruta, hem d'exigir que aquesta decisió es faci des de l'assumpció de la complexitat, des de la informació i la transparència. Ni apocalipsis ni paradissos, ni pors ni debats silenciats. 


26 d’octubre 2012

Titulars del dia


Obama guanya el debat. Ben Affleck s'apropa a l'Òscar. Marías refusa el Nacional de Narrativa. Un home se suïcida poc abans de ser desnonat. Mas vol que Rajoy faci de Cameron. El Barça guanya al Besiktas. Un home se suïcida poc abans de ser desnonat. El Santander registra pèrdues. Un home se suïcida poc abans de ser desnonat. El PP es desmarca de. Un home se suïcida poc abans de ser desnonat. Bruni. Un home se suïcida poc abans de ser desnonat. Un home se suïcida poc abans de ser desnonat. Un home se suïcida. Un home. 

18 d’octubre 2012

Una altra costa és possible


Al #teet02 hem obert un debat intens. Partim d'una constatació: Les destinacions clàssiques han arribat a una situació d'estancament. No vol dir que es prevegi una caiguda lliure, però sembla evident que si no s'actua, el futur d'aquestes destinacions clàssiques serà molt negre. Per tant, hem de trobar el clic que ajudi a les velles costes a recuperar la capacitat d'atracció.

La segona constatació és que no partim de zero. Com demostra en Salvador Calabuig a la seva tesi doctoral, el litoral porta molts anys assajant noves formes de turisme, que no neguen el model precedent, però que intenten reformular-lo. Hem inventariat cinc estratègies:

  • L'aposta per la qualitat, que segueix el camí de les Q de qualitat i els plans d'excel·lència. Recordeu el Futures?.
  • La sostenibilitat en destinacions que semblen insostenibles. Podem integrar el patrimoni en l'oferta de recursos?. Podem reduir l'impacte ambiental del turisme?. Té raó l'Iribas quan diu que el model més sostenible és el de Benidorm?.
  • El residencialisme o l'aposta pel no turisme. Aquesta és l'estratègia més curiosa: Aprofitar-se la imatge de marca turística per a crear nous elements no turístics, de residents a activitats productives.
  • La hiperrealitat que proposa Umberto Eco, ja sigui amb un gran parc temàtic (Barcelona World) o amb estratègies més modestes, i potser més realistes.
  • El turisme efímer, que se centra en esdeveniments tancats en el temps i l'espai i, a més, renovables.
Aquesta presentació explicita els trets principals de les cinc estratègies però, com sempre, el més rellevant és el que estem discutint al twitter. Podeu seguir al hashtag #teet02 les aportacions dels estudiants, dels assessors i dels qui volen dir la seva. Ens agradaria saber la vostra opinió. 

12 d’octubre 2012

Tempesta de llevant



- Em portes a casa, si us plau?. Té els ulls brillants com dos estels i un mig somriure, que no és ni alegre ni trist, sinó aquell punt mig entre la melanconia i la resignació. Plou a bots i barrals i les gotes de pluja rellisquen per la seva cara fosca. El seus ulls bonics semblen el gat del conte de l'Alícia. 

Dins el cotxe, l'Ali és callat com sempre. Mira per la finestra amb la curiositat del nen que mai li han deixat ser. Li he acompanyat moltes vegades i per això ara ja sé que són molt germans, que el seu pare és a Ghana i que malviu en una casa del nord de la ciutat. Mai cap familiar ha vingut al camp a celebrar els seus gols, les seves fintes i els seus canvis de joc. Mai ha pogut dedicar cap victòria, perquè el camp sempre és ple dels pares dels altres. 

Sé que és un bon estudiant, molt aplicat. I a banda de les bones notes, raona com un persona gran, potser perquè la vida l'ha obligat a créixer massa ràpid. Avui li he preguntat per l'escola i em respon orgullós que treu bones notes i que destaca en matemàtiques. Tot això m'ho explica amb la veu baixa i sense deixar de mirar per la finestra, per on regalimen les gotes de pluja. 

- Què t'agradaria estudiar després de l'Institut?, li pregunto. 

Plou i el silenci de l'Ali només és trencat pel metrònom del neteja parabrisa. L'Ali sembla mirar ara amb molt més detall, com si al carrer humit hi hagués alguna mena de resposta amagada. 

- Jo mai aniré a la Universitat, conclou. 

Arribem a la seva casa, just davant del semàfor i el xàfec sembla una dutxa freda, una mena de càstig. Agafa la bossa amb el gest trist i abans de pujar l'escala no oblida un educat gràcies. Deixo la part alta de la ciutat i baixo pel carrer Sant Domènech, per on l'aigua dibuixa una frontera amb tinta xinesa, una frontera que jo em pensava que ja no existia. A casa, ja a recès, sento com arriben els trons i els llamps des de llevant. I, com saben els pescadors, no hi ha pitjor auguri que aquest.

09 d’octubre 2012

Té futur el vell turisme? #teet02



Lloret, Benidorm, Marbella, Gandia, les velles ciutats turístiques, les locomotores del turisme clàssic del Mediterrani semblen enfrontar-se a una crisi d'identitat. Per això, la primera pregunta que ens plantegem en el #teet02 és aquesta: Té futur el vell turisme?.

El més important és entendre quina és la naturalesa del turisme fordista, com funciona, com s'organitza i per què ha adoptat la forma que ha adoptat. En aquesta presentació, podeu seguir el recorregut de les principals teories sobre el turisme fordista: els seus orígens, la lògica territorial i les principals teories que intenten explicar el seu funcionament, amb les aportacions de Robert Venturi, de Ricard Pié i de J.M. Iribas, el gran defensor del model de Benidorm.

Us proposo també uns altres materials que us ajudaran a matisar els tòpics clàssics i endinsar-vos en la complexitat d'un model que ha funcionat i que no és tan evident que estigui en crisi.
  • L'excel·lent pàgina desenvolupada des de la Universitat de Màlaga, Turismo Líquido, que analitza l'urbanisme i l'arquitectura dels espais litorals.
  • La tesi doctoral del professor Lluís Mundet, amb una excel·lent introducció teòrica sobre el turisme de les 'tres s'.
  • La tesi doctoral de la professora Carolina Martí, en la que s'analitza l'evolució territorial, paisatgística i social del turisme a la Costa Brava. Una fantàstica obra.
  • L'informe d'Exceltur sobre els colls d'ampolla del turisme litoral clàssic.
  • El document sobre Benidorm, ciutat vertical i, en general, l'excel·lent pàgina de turisme de Benidorm dedicada a l'evolució del turisme de la ciutat.  
Aquest és el primer interrogant, gens obvi, gens evident. Té futur el vell turisme?. Ara que ja sabem com funciona, podem intuir si deixarà de funcionar?. I com evitar-ho?. El debat al #teet02. I, com a banda sonora, els primers minuts de la pel·lícula de Pedro Masó i la seva cançó, que és un himne al turisme fordista: "me gusta hacer turismo, es algo estimulanteeee...".


Assessors externs. #teet02

Una de les peces bàsiques de la proposta del #teet02 és la ruptura de les fronteres entre dins i fora, entre l'aula i "el món exterior". Per a crear un pont sòlid, he convidat a una sèrie d'experts en turisme que ens ajudin a millorar la conversa, que contrastin la seva experiència amb el TL de l'assignatura. 

Tots els assessors han acceptat de forma immediata i entusiasta, amb el caràcter altruista que caracteritza el món 2.0. Aquest post és, en bona mesura, un homenatge personal a aquest equip i un agraïment personal. 

Blanca Cros (@la_cros). Responsable del Club Cultura de Turisme de Catalunya.
Narcís Sastre (@narcissastre). Geògraf, treballa a Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.
David Ferrando (@idaeidea). Expert en màrqueting, xarxes socials i emprenedoria.
Gemma Carbó (@gcarbo). Historiadora, Experta en desenvolupament i cultura des de la Càtedra UNESCO de la UdG.
Félix Larrosa (@flarrosa). President de Turisme de Lleida, antic responsable de Turespaña.
Pau Canaleta (@paucanaleta). Consultor en comunicació, responsable de Marca Ciutat.
Cristina Bubé (@cbube79). Gestora de congressos i seminaris a la ciutat de Girona.
Turiscopia (@turiscopia). Blog de referència d'antropologia turística.
Damià Serrano (@damiaserrano). Responsable del Laboratori Turisme de la Diputació de Barcelona.
Toni Vallory (@tvallory). Expert en gastronomia i turisme.
Ana Tarragona (@atarragona). Ambientòloga, especialista en paisatge, turisme i territori.
Jordi de San Eugenio (@JdeSanEugenio). Professor de la UVIC, expert en marques turístiques.
Joan Gou (@joangou). Agents de viatges receptiu de la Costa Brava Sud.
Iolanda Bustos (@IolandaBustos). Restauradora de Girona, creativa i innovadora.
Montse Señís (@montsesenyis). Gestora de turisme de la Vall de Boí.
Insetur (@insetur). Institut Superior d'Estudis Turístics de la UdG.
Oriol Miralbell (@omiralbell). Professor de la UOC, expert en xarxes de relacions.
Ivan Rodon (@irodon). Periodista i gestor 2.0 de Tarragona Turisme.

06 d’octubre 2012

Una assignatura 2.0. #teet02


Amb l'experiència del curs anterior, iniciem la segona edició del #teet, l'assignatura de Tipologies i estratègies dels espais turístics (de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona) que s'organitza amb l'ajut del twitter. Podeu seguir en aquesta cerca totes les incidències del #teet01.

Per què twitter?

El principal objectiu és convertir els estudiants passius en estudiants actius. Twitter permet que els estudiants puguin aportar qualsevol peça que millori la comprensió de l'assignatura: un comentari, un enllaç, un debat, una rèplica... La Universitat necessita que els estudiants esdevinguin els actors (principals) i no els espectadors de la docència. 

M'agrada twitter perquè és una eina molt senzilla. Tot i que la majoria de la classe no hi té un perfil, no hem necessitat més de quinze minuts de formació per a què entrin a formar part de l'univers piulaire. M'agrada perquè és ràpid i directe: La interacció durant la classe pot ser molt activa, fins i tot hiperactiva. Aquest curs provarem de mostrar el TL del #teet02 durant la sessió. M'agrada perquè trenca els límits espacials i temporals de l'aula: Podem piular des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Es poden crear debats paral·lels de forma espontània. I m'agrada finalment perquè és una eina oberta, que permet que tothom (que vulgui, és clar) pugui unir-se a les nostres sessions i als nostres debats.

Les novetats del #teet02

El #teet02 presenta algunes novetats, tot i que ens hem basat en l'estructura bàsica del curs anterior, que ens va donar molt bon resultat. Aquestes són les noves propostes.

a. Cinc temes, cinc interrogants

L'assignatura està organitzada entorn a cinc temes (litoral, cultural, natural, neu i urbà). Cada tema crearà una pregunta concreta, que intentarem respondre amb els materials, les sessions docents, les lectures i, naturalment, la interacció entre els estudiants, els assessors i els curiosos. Aquestes preguntes clau ens ajuden a organitzar el debat entorn una idea bàsica, per tal de neutralitzar la dispersió que vàrem detectar en alguns moments del curs anterior.

b. Una assignatura en obert

Tot el material del #teet02 (lectures, treballs, documents, prezis) serà de consulta pública, de manera que un espectador exterior podria seguir, si volgués, les nostres aportacions. Cada tema tindrà un material d'autoavaluació que serà igualment públic, el que ajudarà els espectadors externs a testar el seu grau de coneixement. I, finalment, tot el material que generin els estudiants, tots els seus treballs, podran ser també consultats públicament, perquè utilitzaran eines col·laboratives.

Podeu participar activament al TL del twitter emprant el hashtag #teet02, seguint les entrades d'aquest blog etiquetades amb el teet i visitar la nostra pàgina facebook, on trobareu les incidències, comentaris i aportacions dels estudiants.

c. Eines 2.0

Durant el curs, els estudiants hauran de presentar pràctiques que estan basades en eines 2.0. Ho fem, en primer lloc, per a millorar la seva habilitat en unes eines que són imprescindibles per a la pràctica turística contemporània. I també perquè volem compartir els resultats de la seva creativitat, el seu talent i la seva dedicació. Concretament, els grups d'estudiants presentaran pràctiques amb foursquare, google maps, pinterest, storify i, lògicament, twitter.

Aquesta és la segona part d'una aventura que intenta explorar nous camins, noves formes d'ensenyar, d'aprendre i de relacionar la Universitat i el seu entorn. És, com totes les exploracions, un camí incert. I és, sobretot, una ruta oberta i participativa. Us convidem a formar part d'aquesta iniciativa. Tots els comentaris, aportacions, suggeriments i, fins i tot, crítiques, seran molt benvinguts.

03 d’octubre 2012

Ser turista

Ser turista és recordar el nen que un dia vàrem ser