19 de març 2013

Kafka sense mòbil


- Apple, digui'm
- Miri, el meu mòbil no funciona. Tinc una assegurança i voldria saber com aconseguir la seva reparació
- Teclegi el codi emai

(25 minuts més tard)

 - Torni a teclejar el codi emai, ara amb el dit petit del peu si és tan amable

 (25 minuts més tard)

 - Senyor Pontaire (sic), moltes gràcies pel seu temps. Avui vindrà una empresa a recollir el seu mòbil i li repararem amb la major rapidesa possible

 (4 dies més tard)

- Apple, digui'm
- Miri. Em van dir que vindrien a recollir el meu mòbil i no ha passat ningú
- Teclegi el seu codi emai

 (1 dia més tard)

- Apple, digui'm
- Miri. El meu mòbil continua immòbil, esperant que algú el vingui a recollir
- Teclegi el seu codi emai, mentre amb les axiles imita el vol d'un cigne, si és tan amable

(1 dia més tard)

- Apple, digui'm
- Bon dia. Tinc aquí un senyor d'UPS que diu que no pot recollir el mòbil si no li dono un codi de barres. I jo no tinc codis de barres en aquests moments. Què li sembla que faci?
- Teclegi el seu codi emai, i tradueixi a l'urdu "El rat penat s'ha pentinat amb una pinta"
- Molt bé, senyor Dançaire, digui al senyor d'UPS que ja pot endur-se el mòbil

 (1 dia més tard)

- Apple, digui'm
- Bon dia. M'acaben de trucar d'UPS que no poden lliurar el mòbil perquè no tenen un codi de barres
- Esperi un moment

(2 hores i 23 minuts més tard)

- Miri. Li donaré un codi de 30 dígits que equival al seu codi de barres i truqui a UPS
- Truco jo?
- Sí, sí. I no oblidi el seu emai

- UPS. Digui'm
- Bon dia. Li vull donar un codi d'un paquet que vostès han recollit
- M'ha de donar un codi de recollida
- No tinc cap codi de recollida
- Llavors no puc saber de quin paquet es tracta
- És que no té cap codi. Jo li donaré el codi
- Però quin codi té?

(1 hora més tard)

- Sense codi, no puc localitzar el paquet

(1 hora més tard)

- Apple, digui'm
- Bon dia. Miri. UPS ha recollit un paquet amb un codi postal. Em diu que no el pot lliurar si no canvio aquest codi postal per un altre i que aquesta gestió l'han de fer vostès.
- Digui'm el seu codi emai i pengi al youtube un video del procés de depilació d'un porc senglar.
- Ara li donaré el codi de barres
- No. El problema ja no és el codi de barres, sinó el codi postal. S'ha de canviar
- Podria recordar-me qui és vostè, de què el conec i des de quan té els cabells blancs?

 Continuarà...

16 de març 2013

Mis 10 anuncios turísticos favoritos

Aunque la publicidad turística continúa abusando de los tópicos, de las puestas de sol, de las parejas sonrientes en un restaurante con vistas, de las carreteras que no se acaban, de las tomas aéreas o de los niños correteando, poco a poco el ingenio y la originalidad se abren camino. Hay muchos buenos anuncios turísticos. Éstos son mis 10 favoritos.

Calcuta

Unas manos son capaces de construir una coreografía mágica, casi hipnótica.



Canadá

Canadá visto por los canadienses. Dos minutos de imágenes capturadas por los locales. Un anuncio con la autenticidad improvisada de los vídeos caseros.



Suiza

El país donde el tiempo se para. Sospecho que al gremio de los relojeros no les habrá hecho mucha gracia.



Perú

"¿Me quitaste el pendiente?". Simplemente, una obra maestra.



Islandia

Islandia lo hace casi todo bien en la promoción turística. Como este vídeo.



Filipinas

La serie "Es más divertido en Filipinas" es, entre otras cosas, eso: Divertida.



Melbourne

Si la vida es un juego, el tablero son los destinos turísticos. Melbourne visto por Alicia


India

Un anuncio de corte clásico, pero que apuesta por un turismo diferente, que diluye las fronteras entre anfitriones y huéspedes.



Kerala

A la búsqueda de tu instante, ese momento que define una vida. Kerala.


Suiza

Y acabamos de nuevo con Suiza, luchando contra sus tópicos: Mucho más que montañas.

14 de març 2013

El futur del turisme

Nous criteris de gestió, noves destinacions, nous sistemes de promoció, noves tecnologies, nous criteris ètics, nous referents, nous sistemes de transport, noves geografies, nous catàlegs, nous productes... El turisme que ve és radicalment nou. Hem de trasformar radicalment la manera de fer turisme perquè s'ha iniciat un canvi de paradigma.


Com tots els futurs, no sabem què esdevindrà. Els hi proposem, però, alguns indicis, algunes pistes que ens ajudin a construir la via turística del país. El 15 d'abril farem les jornades de Futurisme, portades a terme pels estudiants de l'assignatura de #nouturisme. Serà una oportunitat per a intuir de forma col·lectiva els batecs de les noves tendències, de la mà de joves amb talent, amb preparació i amb molta capacitat de treball.

Les jornades seran TED style, 11 sessions breus, sintètiques, que pigatejaran un espectre molt ampli del futurisme: els nous aeroports, les noves destinacions, els canvis demogràfics, el futur del turisme litoral, el turisme 2.0, l'ètica turística... Els estudiants de #nouturisme estaran encantats amb la vostra presència i us hi conviden formalment. Afegeixo que la sessió us pot ser extremadament útil per a obrir noves finestres a l'endemà. 


03 de març 2013

Ara


De tots els instants de l'Univers, dels instants passats i dels instants que seran, ara és ara. Dels milions de moments que transitaran per l'Univers, de les galaxies primeres, de la Terra glaçada, de la foscor de les guerres, dels futurs que seran, de tots ells, en aquest mateix moment hi ha un instant que és gairebé un accident estadístic, que és ara. Som espectadors d'un fragment minúscul de la història del temps, com un gra del rellotge de sorra. I és exactament ara que és ara. No hi ha cap altre veritat més fascinant.

02 de març 2013

Egopòli



Egòpoli era la ciutat amb més estàtues del món. Podríem dir que cada habitant tenia la seva estàtua i el seu carrer. Ja que hi ha moltes més persones que carrers, cada via urbana disposava d'un centenar de plaques, algunes ja rovellades, d'altres amb un daurat encara tendre.

Els habitants d'Egòpoli dedicaven totes les hores del dia a conreuar el seu jo, fins el punt que s'havia perdut l'ús del nosaltres. Jo vull, jo sé, jo entenc, jo necessito... Els ciutadans d'Egòpoli cercaven constantment l'aplaudiment dels altres, tot i que els altres estaven tan preocupats pels seus propis assumptes que havien perdut l'hàbit d'admirar els demés. Hi empraven tot els esforços en aconseguir el pentinat més agoserat, lluir les sabates més lluentes, escriure el vers més emocionant, capturar la imatge més insòlita. 

Els egos van créixer tant i tant, que els seus cossos no van poder encabir-los. Els ciutadans d'Egòpoli van veure com dels seus cossos hi sortien estranyes protuberàncies, formades pels egos creixents. Al principi, eren discrets monyons, però a poc a poc, els egos crearen sortints recargolats com una olivera centenària. Aviat la grandària de la protuberància va ser un estímul més per a conreuar el propi ego i els qui disposaven de les més grans, les lluïen orgullosos pel Carrer Major.

Els egos creixeren tant i tant, que els individus tenien cada vegada més dificultats per a moure's. Alguns restaren atrapats a les seves llars, on els egos havien ocupat tots els espais possibles, com una heura hiperactiva i moriren per inanició o asfixiats. D'altres, jagueren en els carrers o les places, entre les estàtues i les plaques caigudes. Avui Egòpoli no és més que una ciutat fantasma, ocupada per deformes restes humanes i polsejada pels vents que venen de ponent. Els habitants de la regió l'ensenyen orgullosos als primers turistes, que arriben encuriosits.