27 de febrer 2016

Mis 10 logos turísticos preferidos

Lo sé. Debería decir mis 10 imagotipos preferidos. Pero el uso de logo está tan extendido que aceptemos pulpo y sigamos adelante. Hasta hace no mucho, las marcas turísticas eran el armario trastero del diseño, con sus palmeras descoloridas, sus soles sonrientes y sus montañas nevadas. Este tic kitsch aún está presente en algunos ámbitos turísticos como en las ferias, donde la acumulación de mal gusto campa a sus anchas. Pero es verdad que los destinos han empezado a incorporar un buen diseño de sus marcas, mucho más modernas, evocativas y funcionales. Para muestra, un botón. Éstos son mis 10 logotipos preferidos. 

10. Dubai

El principal reto era integrar dos alfabetos diferentes. Se puede leer Dubai y دبي . La propuesta, realizada por N/A transmite el mensaje de la integración entre dos culturas, la árabe y la occidental. Los colores evoquen los tonos del mar en el Golfo Pérsico. El juego de sombras proyecta volumen y dinamismo. 



9. Moldavia

Un árbol de la vida presenta los principales símbolos de la cultura moldava, como la rosa, la cruz ortodoxa, la albahaca o las orquídeas. Estos elementos se disponen en un juego de ramas, que representan también itinerarios o caminos. El diseño, realizado por Publicis, destaca por la combinación entre tradición y modernidad: Es una versión moderna de la artesanía téxtil del país, donde se representa a menudo el árbol de la vida. 


8. Victoria

El estado australiano de Victoria, donde se sitúa Melbourne, es uno de los polos turísticos del país. En contraste con la anterior, la nueva marca destaca por su simplicidad. Hace recaer toda la fuerza del mensaje en la V. Como se puede ver en su web, esta diagonal se impone en el diseño de todos los elementos gráficos de la marca. Curiosamente, ha sido diseñado por una agencia neozelandesa, Designworks.


7. Corea

Lo más rotundo del logo de Corea es la K, coloreada en un extremo con los tonos del saekdong, que es el traje popular del país. La tipografía del nombre del país es muy contundente, un buen handmade, que transmite la idea de conexión con la tradición. Han integrado el eslogan dentro del imagotipo. Aunque no es recomendable acumular tantos elementos, el resultado final es equilibrado. Y algo que precisan las marcas turísticas contemporáneas: Es radicalmente diferente.



6. Sao Paulo

Los logos de las ciudades han ganado en calidad. Philadelphia, Montréal o Dublin, por ejemplo, han presentado tres nuevos diseños que demuestran la potencia creativa del turismo urbano. Pero tal vez quien más destaca es la propuesta de la metrópolis brasileña. Ha sido diseñado por Romulo Castilho, que acaba de presentar el nuevo logo de Buthan. El logo muestra un movimiento de atracción hacia la  ciudad y simula las avenidas y los rascacielos, usando una paleta de colores muy vivos.



5. Bahamas

Las Bahamas son más 700 islas e islotes en el Caribe. El logo creado por Duffy permite integrar esa diversidad en un relato coherente de formas geométricas (las islas), que se unen como en un brazalete o una trenza. Este juego entre la diversidad y el conjunto se basa también en una gama cromática muy amplia y en una tipografía totalmente vinculada con el elemento gráfico. El resultado es muy vistoso y las aplicaciones funcionan especialmente bien.





4. Finlandia

Si han viajado a Finlandia, habrán detectado ese aprecio escandinavo por el diseño y por una innovación equilibrada. Su logo turístico, creado por Sek, rompe con la mayor parte de arquetipos del continente. No sugiere ni un sol, ni una montaña, ni una mariposa, ni una flor. Es como una ameba, una aurora boreal que se difumina entre la bruma. Esta evocación abstracta permite mucha más versatilidad. El juego cromático es también muy singular. En sus últimas aplicaciones, están eliminando el nombre del país y dejan el logo a la intemperie.


3. Singapur

¿Cómo representar el dinamismo, el movimiento, en un logo estático?. La propuesta de Singapur, creada en 2010 por BBH ha resistido muy bien el paso del tiempo y luce tan bien como hace seis años. Las figuras geométricas representan los barrios de la ciudad y, en su conjunto, el perfil urbano de Singapur. En sus aplicaciones gráficas, las figuras geométricas se mueven o se transforman en vegetación, en edificios o en dibujos manga. No solo incluye el eslogan en el logo, sino también la URL del portal de turismo. 



2. Rajashtan

Lo de Rajashtan es uno de esos espacios que bordean el kistch, que se mantienen en la cuerda floja entre la imaginación desbordante y el glamour de Bollywood. Creo que el resultado es muy sugerente. El logo funciona como un juego visual en el que dos camellos y dos aves crean un bigotudo casi hípster. Los bigotes son, casi, la seña de identidad de esta región india. Y no se pierdan la nueva campaña de publicidad de la región, aquí, aquí o aquí. Es... diferente.


1. Perú

Perú se ha situado entre los primeros lugares del dinamismo turístico, siguiendo el manual básico de marcas territoriales. Han centrado su mensaje en la época precolombina, con una letra creada a propósito, que conecta con la tradición. La tipografía es muy singular y la rotunda P que evoca las líneas de Nazca. Creado por FutureBrand, la marca Perú se ha consolidado como el mayor acierto en la estrategia de los destinos contemporáneos.



Dos apuntes finales. Uno. Las marcas europeas envejecen muy mal: Estáticas, previsibles, anodinas y vacías. Lo interesante es lo que pasa en América y Asia o Oceanía. Segundo. No sé si han seguido la pista de la nueva bandera de Nueva Zelanda, una propuesta abierta en la que han participado más de 10.000 diseños. Este año veremos, en una votación sin precedentes, cuál será el veredicto popular final. ¿Será éste el destino de las nuevas identidades de marca?. 

26 de febrer 2016

La mentida del futbol




Diu un diari esportiu que Messi contradiu Einstein i el periodista sopa sense cap sentiment de culpabilitat. El tal Lionel guanya en un any el mateix salari que mil metges. Recordeu aquesta dada el dia que feu cua a urgències. De fet, els jugadors del Barça guanyen només en salari directe 50 vegades més que el pressupost anual del Banc d'Aliments. El seu company accepta una condemna d'un any de presó per un delicte fiscal, és a dir, per quedar-se amb un diners que s'havien de gastar en hospitals i escoles. L'altre d'allà, pentinat com si hagués perdut una juguesca, ha defraudat uns 20 milions perquè creu que no cobra prou. Aquell alt usa el twitter per a insultar o escarnir els rivals, depèn del dia. És un club subvencionat per un país (o per la companyia estatal d'un país, si voleu) on pensen que 'drets humans' són un grup de música indy i on les dones tenen els mateixos drets que un dromedari. Hi participa també Nike, aquella empresa que fa treballar nens en condicions d'esclavitud. O Gillette, denunciada reiteradament per danys ambientals, com la deforestació a Indonèsia. O Mora Banc Andorra, reconeguda per la seva eficiència en el blanqueig de diners, normalment catalans. Un elenc d'empreses responsables, vaja. El club ha estat sancionat per saltar-se la legislació sobre formació de jugadors, quan el tràfic de nens ha esdevingut una forma moderna d'esclavitud

A l'altre costat del pont aeri, hi juga un club que basa una part de la seva fortuna en un 'pelotazo' urbanístic. El seu president rep una indemnització per deixar d'alterar el subsòl de la costa catalana, és a dir, cobra per no fer mal, com fan les màfies. Hi juga un portuguès que s'empipa quan un company fa el gol que volia fer ell, i que té uns ingressos directes que dupliquen la inversió catalana en R+D+i. De fet, si ajuntem el pressupost en salaris directes del Barça i el Madrid, obtindríem una quantitat superior a la que destinem a ajut i cooperació internacional a nivell estatal. És el mateix club que ha incomplert la normativa internacional sobre formació infantil, després d'assegurar durant anys que tot s'havia fet bé. En la llotja d'aquest club s'intercanvien negocis d'aquells que faran avergonyir els fills dels seus promotors. El club va ser finançat per una empresa d'apostes a internet, que basa una part de la seva estratègia en la dependència dels ludòpates. Ara és finançat per una companyia aèria d'un país d'aquells que surten en la part baixa del reconeixement dels drets humans més bàsics. I hi col·laboren mitja dotzena d'empreses que es pensen que RSC és una beguda isotònica. 

Què voleu que us digui?. El futbol és una immensa metàfora de la immensa injustícia que és el món contemporani. Jo em passo als escacs.

17 de febrer 2016

nousturismes

Hi ha assignatures on pots fer experiments docents. Pots imaginar classes d'una altra manera; potser perquè tens la intuïció que la forma convencional de fer les classes s'esgota. Crec que hem de reinventar la Universitat. De fet, crec que hem de reiventar l'educació. Suposo que no podem aspirar a canviar la societat de veres si no som capaços de canviar la forma com intercanviem la informació. I sí, hi ha assignatures on pots imaginar, com ara #nousturismes.

Un any el resultat fou un TED de turisme. Un altre, editàrem un blog col·lectiu sobre el futur del turisme. L'any passat vam dissenyar una exposició amb 10 idees per a un turisme diferent. Aquest curs intentarem resoldre deu interrogants. Us explico com.

Assignatura oberta

Crec que les universitats públiques haurien de ser (molt) més obertes. En un univers de TEDs, de MOOCs, de Khan Universities, les classes tancades no poden ser l'única forma de transmissió de la informació. Per això, tot el material de #nousturismes està 'en obert'. Es pot accedir a totes les presentacions des d'aquí. 


També es pot seguir el relat de la sessió a twitter que fan els estudiants (i els no estudiants) seguint el hashtag de #nousturismes. Per exemple, aquí podeu veure una selecció de les piulades de la sessió sobre turisme col·laboratiu a l'storify. I, finalment, és possible veure la classe en streaming amb el #periscope. 


Quins són els efectes d'una assignatura en obert?. Cada sessió hi ha més seguidors fora de l'aula que a dins. Quan comença la classe, prop de 100 persones han consultat ja els materials. I a les sessions d'streaming del periscope, el número d'estudiants 'fora de l'aula' supera els qui estan a dins. Això trenca les fronteres geogràfiques entre dins i fora. I, per això, hi participen en la conversa persones que no són estudiants o estudiants que no s'hi han pogut desplaçar fins a l'aula. 

Una assignatura en obert no només trenca les fronteres geogràfiques dins - fora i connecta la Universitat amb el 'món real'. També trenca les regles temporals i facilita la connexió i l'intercanvi d'idees en qualsevol moment. Hi ha una conversa diacrònica que connecta les observacions dels estudiants i dels 'observadors externs'.

Estimular - informar - crear

No es pot mantenir la tensió i l'atenció (que sonen igual) durant 90 minuts. Venen de dos sessions prèvies de 90 minuts i encara tenen per davant alguna sessió més. La capacitat de retenció no va més enllà dels 40 minuts, amb sort. Per això, a #nousturismes les sessions tenen tres parts. La primera, més breu, serveix per a centrar el tema. Normalment, un TED obre la classe amb la intenció d'emocionar-los, de connectar amb la part més afectiva del coneixement.


La segona part és la classe convencional. Ara tinc molt menys temps. He d'explicar en 40 minuts el que abans explicava en 90. Em costa. Però he descobert que es pot dir més o menys el mateix en la mateixa de temps. M'ha fet pensar. Intento, això sí, que les sessions siguin tancades. Obren un tema, el desenvolupen i es tanca. El material addicional permet estirar del fil a aquells estudiants que se senten interpel·lats.

I tot plegat s'acaba amb una sessió participada. Ara és el torn dels estudiants que dissenyen, crean, apliquen o inventen. Aquest curs disposem de 25 ipads amb recursos docents que permeten una interacció molt més dinàmica. Al final del curs, us en faré un balanç.

10 respostes

Els estudiants han seleccionat 10 interrogants d'un menú més ampli. Tenen com a objectiu atreure visitants adolescents al MNAC, crear iniciatives de bleisure a la Garrotxa, ampliar el temps d'estada a les esglésies de la Vall de Boí, proposar iniciatives de turisme solidari a Haití, idear mecanismes de mobilitat sostenible a Lloret de Mar, potenciar el turisme a Cuba sense consumir espai, reduir el consum d'aigua a l'Essaouira turística o reiventar 'Girona, temps de flors'. En uns mesos, us presentarem els resultats de la seva obra. 

Mentrestant, podeu seguir el fil d'aquest experiment docent al hashtag de #nousturismes o al #periscope del meu compte de twitter. Cada dimecres i cada divendres de 12 a 13,30. Hi sou molt benvinguts.

13 de febrer 2016

Cambios, hormigas y el sol de primavera



Hay personas que se dedican a colorear las hormigas de un hormiguero. Cada hormiga tiene un código de colores que la hacen única; es la única forma de seguir la actividad de cada uno de los miembros de una comunidad en la que todos se parecen a todos. Esto es lo que ha hecho un investigador de Arizona, que se llama Daniel Charbonneau (aquí su twitter), junto con Anna Dornhaus. Esta investigadora anestesió una por una a 1.200 hormigas y las pintó (una a una) con un código que permite identificar cada individuo. ¿Se la imaginan llegando a casa?. - Cariño, hoy he tenido un día terrible. He perdido dos hormigas en la reanimación y una se despertó antes de acabar. Hoy solo he pintado 200 abdómenes de hormigas.

Los resultados dicen que el hormiguero está dividido en tres grandes grupos de obreras. Hay unas pocas que son las inquietas, las que no paran de trabajar. Buscan comida, se aventuran, resuelven problemas y, en definitiva, se anticipan a los cambios con una gran actividad. La mayoría del hormiguero está integrado por obreras que hacen su trabajo y poco más. Se toman su tiempo para realizar las actividades, descansan a menudo y reaccionan mal ante los cambios y los problemas. Y finalmente, y éste es el principal hallazgo, la cuarta parte del hormiguero simplemente no hace nada. Nada de nada. Descansan permanentemente. Tú mirabas un hormiguero con hormigas sin colorear y pensabas que a veces descansan después de un esfuerzo, pero ahora sabemos que no: Que algunas no hacen nada, que descansan permanentemente.

Les cuento esto porque me parece que podríamos hacer una curiosa analogía con el mundo real. Con las sociedades humanas enfrentadas al cambio. Ante un mundo en transformación, unos pocos reaccionan positivamente; si tienen éxito, la mayor parte del colectivo reaccionará. Y siempre quedará un grupo amplio que nunca se adaptará.

Charbonneau defiende a las hormigas perezosas. Un hormiguero en el que a cada cambio externo hubiese una reacción histérica, consumiría demasiados recursos. Está bien que un grupo pequeño se aventure en el nuevo escenario, pero es sensato que la mayoría se queden en el estado previo. No sea que gastemos demasiada energía colectiva en algo que no merecía la pena. Pensaba esto saliendo de una sesión de Genís Roca en la que nos aventuraba cambios radicales. Y nos proponía una movilización colectiva. Y, a veces, pienso, basta con encontrar unas pocas hormigas coloreadas, con espíritu explorador, que reaccionen entusiastamente a los cambios. Si todo sale bien, serán los héroes que recordaremos en los anales de la historia. Y si fracasan, unos locos, unas hormigas histéricas que no supieron disfrutar del delicioso sol de primavera, cuando la hierba aún está humedecida.

04 de febrer 2016

Turistes a BCN. Nous debats (II)



Ja sabem que un turista és alguna cosa més que una persona que visita la Sagrada Família. De fet una part molt important dels turistes no saben que ho són i no es definirien a sí mateixos com a turistes. Són turistes, malgré lui. És un dels efectes indirectes de la nova mobilitat contemporània. Però deixeu-me que avui presenti un segon efecte: l'esclat dels excursionistes. Mentre que un turista és un visitant que pernocta (que passa almenys una nit a la destinació), l'excursionista és el visitant que no pernocta. Quins efectes tenen aquests personatges sobre la trama urbana de la ciutat?. 

Excursionistes

Hi ha tres tipus d'excursionistes: els excursionistes turistes (ET), els falsos excursionistes (FT) i els excursionistes reals (EX). Els ET són turistes allotjats en una marca de Catalunya (Costa Daurada, Pirineus, Costa Brava...), que fan un desplaçament d'un dia a la ciutat de Barcelona i tornen a la destinació. A escala catalana, són turistes però des de la perspectiva de la ciutat els hem de considerar excursionistes. Quants són?. No ho sabem. Barcelona representa aproximadament la meitat dels turistes que arriben a Catalunya, de manera que potencialment la ciutat pot duplicar el número de visitants. La proporció efectiva es mou entre el 10% i el 20%, és a dir, Barcelona rep cada any entre 1 i 2 milions de turistes més, que estan allotjats en altres punts del país. 

Una segona categoria són els FT, turistes que viatgen a Barcelona però no estan allotjats en el municipi, sinó en l'Àrea Metropolitana. Molts d'aquests turistes estan convençuts que s'han hostatjat a la ciutat de Barcelona. D'altres poden conèixer la localització municipal del seu hotel, però la vida turística es desenvolupa en la seva pràctica totalitat a la capital catalana. Són molts?. Moltíssims. Fixeu-vos en aquesta dada. L'Hospitalet de Llobregat és la setena ciutat catalana en la recaptació de l'impost d'estades turístiques, molt per sobre de municipis amb una reputació turística indiscutible com Calella, Sitges, Tossa de Mar o Roses. Recapta més impostos El Prat de Llobregat que Calonge o Montroig del Camp. Aquest procés de metropolinització de l'activitat turística serà creixent i és una molt bona notícia en el context de congestió de la ciutat. Però ens obliga a canviar d'escala en la presa de decisions: Una prohibició sobre l'increment de places hoteleres a Barcelona pot simplement incrementar l'oferta de la primera i la segona corona, sense que es modifiquin la resta d'impactes sobre la ciutat.

Els excursionistes reals

El gruix dels excursionistes a Barcelona són uns altres. En sentit estricte, un excursionista és una persona que viu a Girona, a València o a Madrid, que es desplaça a Barcelona per una activitat no remunerada i que torna a la ciutat d'origen durant el mateix dia. Un excursionista seria un turista que no pernocta. De fet, és un visitant que no pernocta però no ens perdem en debats nominals. L'única diferència entre els uns i els altres és que els excursionistes no hi dormen, però la resta d'efectes (positius i negatius) sobre la ciutat són pràcticament idèntics. Curiosament, no en parlem mai d'ells. Els excursionistes són els agents invisibles del debat sobre el turisme a la ciutat. I ha arribat el moment de parlar-ne.

Quants són?. Hi ha una primera aproximació, que estima que hi ha un excursionista per cada turista.  En el seu moment, es van escollir una sèrie de punts emblemàtics de la ciutat i es van entrevistar les persones que visitaven els monuments i el resultat aproximat fou aquest: Si excloem els residents, la meitat són turistes i la meitat són excursionistes. Això voldria dir que els no turistes són aproximadament la meitat dels problemes turístics de la ciutat, i que n'hauríem de dedicar la meitat del temps a parlar d'ells. Però i si aquesta estimació fos en realitat massa petita?.

Si hem dit que un turista no té només una motivació d'oci, el mateix esdevé amb els excursionistes. Qualsevol desplaçament que no s'expliqui per una activitat remunerada en destinació crea un visitant, amb el matís que explicaré després. Tots els gironins que anem a Barcelona al teatre som lògicament excursionistes, perquè ens desplacem per motiu d'oci i no generem pernoctacions. Però també som excursionistes quan ens hi desplacem per una activitat de negoci, per visitar un amic, per fer-nos una vasectomia o per anar a un curs de dansa del ventre. L'única cosa que ens diferencia d'un turista és que no hi pernoctem. 

Tornem a les xifres. En un dia qualsevol a Barcelona tenen lloc més de 6,5 milions de desplaçaments. Lògicament, la major part són moviments dels propis residents, però convé tenir present que a Barcelona diàriament es generen 1,8 milions de desplaçaments per persones que no són residents a la ciutat. Dos terços d'aquests desplaçaments tenen una motivació laboral i un terç una motivació no laboral. És a dir, 600.000 desplaçaments diaris s'expliquen per motivacions com visitar familiars i coneguts, motius educatius, sanitaris, recreatius, i entrarien en la consideració d'excursionistes. Això vol dir unes 250.000 persones diàries. Per a què interpretem aquesta dada, Barcelona acull cada dia uns 80.000 turistes. 

Em deixo un matís capital. Un visitant és una persona que es desplaça 'fora del seu entorn habitual'. I portem 50 anys discutim els límits d'aquest entorn habitual. Per exemple, si considerem que l'entorn habitual es l'AMB, baixaríem a uns 600.000 desplaçaments diaris, si bé el percentatge de motivacions no professionals s'incrementaria molt. En tot cas, la major part d'impactes (positius i negatius) que generen els desplaçaments no professionals es produeixen independentment del llindar de l'entorn habitual. Si el que ens interessa és l'ús social de l'espai, el consum de la ciutat per part dels no residents, anualment la ciutat rep tres vegades més excursionistes que turistes, sense considerar els excursionistes turistes i els falsos excursionistes.

I això ens porta a una consideració final, en la línia del post anterior. Les ciutats no són turístiques o no turístiques; són atractives o no atractives. I si ho ets, es genera inevitablement una densitat d'ocupació elevada. Aquests processos es multiplicaran en el context d'una nova societat mòbil, en un paradigma de ciutadans nòmades, en el que el debat sobre el turisme és només una derivada de mecanismes globals d'atracció i repulsió. I això fa variar no només el diagnòstic, sinó també les possibles mesures. 

El proper dia, vull canviar d'escala i parlar de processos urbans i els factors d'atracció intraurbans. Mentrestant, espero els seus comentaris. 

03 de febrer 2016

Turistes a BCN. Nous debats (I)



Ja no hi ha debat sobre la ciutat de Barcelona on el turisme no se situï en el centre de l'escenari. Arquitectes, economistes, sociòlegs, geògrafs i turistòlegs en general reflexionen 'just in time' amb grups cívics, polítics, empresaris, lobbies turismofílics i turismofòbics amateurs. I m'agrada seguir el fil d'Ariadna dels pros i dels contres. N'aprenc molt. I, de vegades, deixeu-m'ho dir, m'empipo. Tinc la sensació que el debat ha envellit molt ràpidament, perquè debatem no sobre la realitat canviant del turisme contemporani, sinó sobre la imatge d'un turisme que ja no és. Ho diré en altres paraules: Una cosa és el turisme a peu de carrer i una altra és el turisme de tertúlia. 

Inicio una sèrie de posts sobre el turisme a Barcelona. El meu objectiu és compartir notes i apunts del natural sobre la mutació del turisme contemporani. M'interessa especialment debatre les coordenades de la nova realitat i els efectes d'aquest canvis en el debat del turisme a Barcelona. Obro foc amb el concepte de turista. Què volem dir quan diem turista a Barcelona?

Turista

Fem un exercici. Dibuixem un turista. Teniu deu minuts. M'espero. Ja esteu?. Molt probablement, el vostre disseny és molt similar a aquest, oi?. Associem turista a una persona que es desplaça per motius d'oci. I hi afegim connotacions negatives, com la indiferència davant la realitat local, la superficialitat o la reproducció d'una pauta de comportament universal. Sovint, el vestim amb camisa de flors i sandàlies amb mitjons. 

En realitat, un turista és un visitant que pernocta en una destinació per qualsevol motivació que no sigui una activitat remunerada. Una persona que s'hostatja durant una setmana per una sessió de quimioteràpia és un turista. I un empresari d'una start-up de big data, que es planteja comprar una empresa catalana i hi dedica quatre dies. O un estudiant d'un curs d'especialització en logopèdia. I una trobada entre una multinacional de la xocolata i un productor local. O els assistents a una fira sobre comerç electrònic. En un context de nova mobilitat, amb un esclat exponencial dels fluxos entre ciutats, tendirem a incrementar el número de 'turistes sense oci', és a dir, persones que consten a les estadístiques com a turistes però no s'assemblen en absolut a la imatge de Duane Hanson que us he mostrat abans. 

És cert. El gruix dels turistes tenen com a motivació principal l'oci. Són una mica més de la meitat dels turistes allotjats en els hotels, però més del 60% del total. Considerar el turisme com a 'desplaçament per oci' ens porta a un debat contemporani molt rellevant, que és la definició d'oci. I sabem (ho sabem perquè ha estat abastament estudiat) que l'oci contemporani és un àmbit molt més ampli i complex que en el passat. Un concert de música electrònica, una exposició temporal al Miró, una competició esportiva, una ruta gastronòmica o el turisme literari són formes modernes d'oci que amplien el catàleg clàssic de l'oci: platja - monuments - oci nocturn. 

El turista de Barcelona?. No existeix. Hi ha grups de turistes (clústers), amb motivacions, interessos, pautes de consum, imatges, impactes o relacions amb la cultura i l'economia locals molt diferents. Per això, quan avui sentia que hem de reduir el número de turistes de la ciutat, en benefici de l'activitat industrial i el sector terciari, constatava que encara avui associem turisme a oci (de fet, a una visió molt clàssica d'oci). Com he explicat en altres ocasions, les ciutats del món no es diferencien entre les turístiques i les industrials o productives. Les grans ciutats turístiques del món són també ciutats industrials, pols financers, centres de disseny o hubs culturals. Mireu el Top Five mundial: Londres, París, Singapur, Nova York i Kuala Lumpur. Les ciutats contemporànies es diferencien entre aquelles que són atractives i aquelles que no ho són. I lògicament, cada ciutat pot optar per una estratègia de ciutat - món o limitar-se a una escala regional.

Demà els hi parlaré dels excursionistes i els efecte sobre el model. Mentrestant, espero els seus comentaris.