30 de març 2016

#5dones



Tot comença amb una piulada. Aquesta. De forma espontània, algú (la Mèius Ferrés) recomana cinc dones i convida a altres persones a que en recomanin cinc més. Si coneixeu la Mèius, ja sabreu que és el que sempre fa: Recomanar. Has parlat amb aquell?. Coneixes aquella noia?. I de vegades a la xarxa una espurna crea un incendi i el vol d'una papellona, un huracà. #5dones ha estat el hashtag de la setmana. I hem après vàries coses en aquests pocs dies.

La primera i més evident és que hi ha moltes més dones a twitter del que ens imaginàvem. Potser perquè els homes tenim més necessitat (antropològica, fisiològica no ho sé) de fer-nos veure i deixem poc espai lliure. O potser simplement perquè d'alguna manera reproduïm una certa sobreactuació, una tendència a fer-nos veure. No sé les causes però sí les conseqüències. Hi són però no es veuen. Ho diré més bé: Hi són però no es veuen tant.

Això ens porta a una segona lliçó. D'alguna manera la xarxa és la versió digital d'un model que encara és desigual. I ja no parlo de quotes ni de percentatges. Ara parlo de models de relació i de sistemes de creació de coneixement i d'intercanvi. Simplificant, els homes donem molta més importància als nodes (a nosaltres mateixos) i sospito que les dones treballen més en els àmbits dels arcs (les relacions entre nosaltres). I intueixo que la societat necessita un sistema en el que els mecanismes de col·laboració, d'intercanvi, de relació, de prescripció primin sobre l'afirmació del jo.

El que he après del #5dones més enllà de l'evidència que elles hi són, tot i que no les veiem (o no les veiem prou) és que no estem construint un món alternatiu, sinó que estem reproduint un món equivocat en el sistema digital. I no es tracta només de donar llum i veu a les dones. Es tracta de substituir el model clàssic d'una societat competitiva (i una xarxa competitiva) per un model més cooperatiu i col·laboratiu. El debat que hem d'obrir és com tornem a començar la societat en xarxa, de manera que sigui realment en xarxa.