tag:blogger.com,1999:blog-18204584.post115555395479108025..comments2023-10-30T08:41:26.380+01:00Comments on De bat a bat: FlorsDonairehttp://www.blogger.com/profile/14362084459326029139noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-18204584.post-1155746254078956332006-08-16T18:37:00.000+02:002006-08-16T18:37:00.000+02:00Que trist tot plegat. Que li deu haver passat a aq...Que trist tot plegat. Que li deu haver passat a aquesta persona que posava flors?. Saps, és igual allà on siguin o allà on possis un ram de flors. <BR/>Algú un dia va dir que era molt trist veure una tomba sense flors, deia que potser aquella persona ja no tenia a ningú que s'enrecordés d'ella. De la mateixa manera creia que les flors havien de ser naturals, no importava el seu cost ni lo maques que fossin, el sentiment d'estima envers aquella persona que no hi era, havia de ser un ram de flors plenes de vida. Les flors de plàstic eren l'oblit.<BR/>No sé que és pitjor... Tot és massa trist i quan vas d'aquí cap allà i en veus tantes, una fred estranya s'apodera del teu cos i llavors intentes mirar cap a una altra banda i no pensar. Però no pots, jo almenys penso en qui devia ser... De vegades, sense voler..., te n'assabentes de qui era, si era jove..., i encara em fa més pena, perquè puc arribar a imaginar-me el munt de coses que aquella persona ha deixat de fer, el miler de sensacions que ja no podrà sentir...Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-18204584.post-1155634870328626802006-08-15T11:41:00.000+02:002006-08-15T11:41:00.000+02:00Jo també m'he fet un tip de reflexionar sobre el t...Jo també m'he fet un tip de reflexionar sobre el tema: n'hi ha tantes!!! Massa flors tristes; massa curva perillosa; massa buidor.<BR/><BR/>realment escrius millor que jo, però en moltes coses sentim el mateix.ZAGASOhttps://www.blogger.com/profile/16806865844757430007noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-18204584.post-1155633710120572202006-08-15T11:21:00.000+02:002006-08-15T11:21:00.000+02:00És preciós, Don. Tens molta sensibilitatÉs preciós, Don. Tens molta sensibilitatAnonymousnoreply@blogger.com