Lluny de l'essencial

Hem deixat enrera un Debat de Política General tens, tèrbol i en alguns moments, agre. És cert que la proposta de nou govern ha estat un inesperat convidat al debat, com un amic llunyà que es presenta un diumenge d'estiu a l'hora de la migdiada. Inoportú.

Però en el fons, malgrat els canvis en el guió poques hores abans de l'estrena, un Debat de Política General hauria de ser això: el contrast de propostes, de models, de polítiques i (perdó per la paraula), d'ideologies.

El debat no ha entrat en els temes essencials del país, malgrat els esforços del Govern en plantejar els eixos centrals del Pacte del Tinell. Mas i Piqué han refusat el debat i han deixat les propostes de resolució en un brevíssim programa (com la recepta d'un medicament), en contrast amb les 122 resolucions del tripartit. Em sentireu queixar-me sovint de la tendència a despullar el debat polític i evitar la discussió dels temes essencials.

Permeteu-me que presenti els quatre temes que (des de la meva perspectiva) mereixen debat. És a dir, mereixen veu, paraules, dades i propostes. Hem de ser capaços de contrastar els models, les respostes i, en definitiva, les opcions ideològiques.

1. TERRITORI

El model de creixement extensiu, una mena de big bang territorial, ha anat contra les lleis tradicionals de l'espai mediterrani. La dialèctica contemporània entre creixement i territori, entre preservació i ocupació, entre estalvi i abús, necessita una resposta complexa que sovint és un funambulista entre les plataformes territorials (alimentades per un NIMBY immoral) i el laissez faire precedent.

2. IMMIGRACIÓ

Catalunya ha estat sempre un espai d'entrada. És evident, però, que la nova immigració suposa un repte sense precedents. Primer, perquè els patrons culturals dels nouvinguts ens obliguen a revisar què vol dir identitat: què som i què podem ser. Segon, perquè les condicions de vida de la nova immigració són tan baixes que amenacen la qualitat d'alguns barris, la viabilitat de l´educació i la sanitat públiques, i sobretot la mateixa dignitat dels nous catalans.

3. MODEL ECONÒMIC

El nou ordre econòmic ha creat un escenari de transició. Les transicions sempre són confuses. Obstinar-se en mantenir un subsector tocat de mort pot ser un error estratègic, però deixar que les lleis del mercat siguin un campi qui pugui (com la reconversió tatcheriana) pot desmuntar literalment una economia. El receptari és conegut però complex: investigació, qualitat, innovació, segmentació, seguretat...

4. GIR SOCIAL

L´Estat del Benestar té uns límits imprecisos, però és evident que el model social català ha deixat algunes escletxes, problemes socials vells i nous, que no podem tolerar en una societat pròspera.

Potser soc un ilús, però aquests temes (i alguns altres) mereixen debat. I per això vam idear un Debat de Política General.

Comentaris

Entrades populars