Viva Las Vegas I



Aquest és el primer d'una sèrie de posts dedicats al projecte d'Eurovegas que l'empresari Sheldon Adelson  proposa construir a Madrid o a Barcelona. Tinc una opinió formada, que no és ni un no rotund ni un sí entusiasta, però el meu objectiu en aquests escrits no és defensar la meva postura. El que pretenc és donar elements de judici per a què vostès es puguin fer una composició de lloc més raonada. Obrim joc?. Doble o res.

Prèvia. Els projectes no diuen la veritat, normalment

El principal problema és que la majoria de la informació de què disposem té el seu origen en el projecte d'Adelson presentat als candidats, que com és lògic dibuixa un escenari ideal, i en alguns casos senzillament impossible. Un exemple, cap projecte faraònic pot generar 260.000 llocs de treball. Ni la meitat. Ni la quarta part. Ni... 

El complex ocuparia una extensió de 200 hectàrees, de les que estrictament l'àrea de joc no representaria més de 12 hectàrees. Això voldria dir 20.000 llocs de treball per hectàrea, que són uns 12.000 treballadors simultanis en una hectàrea, és a dir 1,2 treballadors per metre quadrat. Treballadors a les habitacions, als lavabos, als passadissos, a sobre de la ruleta, al jacuzzi... Una dada orientativa. Port Aventura ocupa una extensió quatre vegades superior (certament, amb una densitat molt inferior) i dóna lloc a unes 4.000 persones en els períodes de major afluència. Que són moltes, però no un quart de milió.

La imatge de marca. Califòrnia o Florida

En el primer post de la sèrie m'agradaria parlar de l'impacte en la marca del país. Quin efecte pot tenir aquest complex en la imatge de marca de Barcelona i de Catalunya?. Ens situa en el mapa europeu del turisme?. Associaran els turistes els atributs d'un casino al conjunt del país, el que repercutirà en una pèrdua de competitivitat del turisme natural?. En definitiva, seguint la pregunta que més vegades he sentit aquests dies, Catalunya ha de triar si vol ser Califòrnia o Florida?.

Les imatges del lloc són el resultat d'una complexa alquímia, formada per tòpics, experiències, mitjans i relats. Tots els estudis demostren que la imatge que tenim d'un lloc prové essencialment d'una construcció social elaborada a foc lent i amb una extraordinària resistència al canvi. Per això, les guies turístiques contemporànies continuen reproduint, en essència, els mateixos elements nuclears de les guies de principis de segle. 

Aquest mateix debat es va produir, per exemple, a París a mitjans dels 80 quan Disney projectà EuroDisney. La major dels detractors argumentaven que l'imperi del ratolí tenia una marca tan poderosa que anul·laria el glamour de la ciutat. Vint anys després de l'obertura del Parc podem dir que tots els atributs de la imatge de marca de París continuen inalterats, i que els turistes dissocien perfectament el complex temàtic i la ciutat de la llum. Per cert, EuroDisney té 2.000 hectàrees i dóna lloc a 14.000 persones. Que també són moltes, però no un quart de milió.

El turista contemporani tendeix a fer zàpping, és a dir, no només tolera sinó que celebra que una destinació ofereixi productes turístics aparentment antagònics. Els turistes que arriben a Califòrnia, (l'oposat a Florida, ens diuen) visitaran San Francisco i LA, parcs nacionals com Yosemite, Bryce o Zion i, molt probablement, passaran un dia a Las Vegas i dedicaran una jornada al Disney original o a Universal Studios. A la Costa Brava, un turista allotjat a Tossa és probable que s'apropi a Barcelona, que visiti la ciutat de Girona i, alguns d'ells, arribaran fins a Port Aventura. La composició d'elements turístics diversos no altera normalment l'essència de la imatge de marca d'un lloc, sinó que la declina, la fa més complexa i probablement més competitiva.

He dit normalment. Macau és una ciutat colonial portuguesa, amb un centre històric extraordinari, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. L'atmosfera urbana de Macao és una combinació molt suggerent entre la cultura portuguesa i l'origen xinès. Però la imatge internacional de la ciutat és avui essencialment la d'un gegantesc casino, amb espais temàtics, llums de neó i una estètica vegasiana, que no deixa espai per al seu principal atractiu, que és el patrimoni. Singapur, Hong Kong o Dubai són altres exemples de ciutats que han perdut la seva imatge tradicional per la potència transformadora de la ciutat del segle XXI. He tingut l'oportunitat de visitar les quatre ciutats i puc constatar que la imatge postmoderna, una mica Blade Runner, no fa justícia a la complexitat del pòsit històric i cultural d'aquests gegants asiàtics.

De manera que el combat real no és Florida vs. Califòrnia, sinó París vs. Macao. Ni les 20 hectàrees de l'Eurovegas em semblen prou contundents com per a crear una alteració significativa de la marca, ni Barcelona o Madrid tenen imatges febles vulnerables als efectes d'un agent transformador. Em sembla. No crec que el principal problema del projecte sigui que la imatge de marca de Catalunya, de Madrid o d'Espanya s'ofegués per la irrupció del complex del joc. Els efectes s'aproparien més al model de París que no pas al de Macao. Una altra cosa, de la que parlaré demà, és el joc del complex en el sistema turístic del país.

I acabo amb el nom, que és un component més de la marca. Quan Disney projectà el parc de París, el nomenà Euro perquè Amèrica l'associa a glamour, cultura, elegància; però al continent, euro és el nom de la moneda i l'associem a negocis, transaccions i les pàgines salmó del diari. I d'altra banda, tot i que Las Vegas és una marca consolidada, és un terme castellà, que és el país on s'ubicarà el complex. Que és com fer un nou New York a la ciutat de York: Parlaríem d'un "Nou nou York" a York?. Aquest és el problema de batejar els productes fora del context cultural que els consumirà. Els promotors haurien de contractar una empresa de naming amb urgència.

En els propers dies, parlarem de la connexió entre el projecte i el model turístic català, de Learning from Las Vegas de Robert Venturi, de les zones franques turístiques i dels efectes directes i indirectes del joc en les ciutats del joc. Mentrestant, espero els seus comentaris per a animar el debat.

Comentaris

JPuigMartin ha dit…
Una altra perspectiva que valdria la pena abordar són les conseqüències sociourbanístiques que a nivell local això pot provocar. M'explico: ara mateix, els terrenys són un "no-lloc" entre autopistes. Després de la construcció de l'espai, aquest quedarà integrat en el territori (per exemple, s'hi podrà arribar passejant des d'un nucli urbà proper), quedarà aïllat (amb un entorn que faci de frontera, potser degradat i tot) o bé quedarà cosit i prou (per exemple, Port Aventura, que a l'estar envoltat de superfície agrícola, ni queda separat ni queda unit)?

Les dinàmiques socials ens els tres casos són molt diferents. Així, si el complex queda aïllat, els municipis del voltant "veuran passar" els usuaris, mentre que si queda integrat, podrien desenvolupar accions dirigides a crear serveis complementaris.
Donaire ha dit…
Un tema capital, Jordi. En parlaré en el tercer post. Gràcies per l'aportació
Un breu apunt sobre els 260.000 llocs de treball.

Si ho he llegit bé, els 260.000 llocs de treball són entre directes i indirectes. El càlcul de "1,2 treballadors per metre quadrat" de forma simultània em sembla, en conseqüència, una mica tendenciós.

Això no treu que els càlculs de 260.000 llocs de treball em segueixen semblant no desorbitats, sinó, simplement, demencials. En aquest sentit, la comparació amb Port Aventura em sembla excel·lent.
Donaire ha dit…
La majoria de notícies sobre aquest extrem no recullen el matís de "directes i indirectes". Hem de tenir present que els efectes indirectes dels espais tancats no tenen res a veure amb els indirectes dels espais oberts.

En tot cas, si admetem el multiplicador OMT d'1 directe, 1,5 indirectes (d'altra banda, molt qüestionat), parlaríem de més de 100.000 llocs directes, o sigui 0,6 treballadors per metre quadrat.

Amb l'estàndard de 4 habitacions per treballador (és a dir, 8 places), necessitaríem 400.000 habitacions d'hotel, és a dir 800.000 places per omplir aquests 100.000 llocs de treball. Això suposaria incrementar en un 50% la capacitat d'allotjament de l'Estat espanyol.

O, com he comentat, si a Port Aventura generen 4.000 llocs de treball en punta en una superfície que és el doble de prevista pel complex, hauríem de multiplicar per 25 els llocs de treball punta d'un Parc que rep anualment 4 milions de visitants. Si et fixes en el cas d'EuroDisney tenen 14.000 llocs de treball punta per a 14 milions de visitants (una mica menys), de manera que podríem estimar 1 lloc de treball per cada 1.000 visitants, és a dir, per justificar 100.000 treballadors, necessitaríem 100 milions de visitants anuals, el doble de tots els turistes internacionals d'Espanya.

Una darrera dada. 100.000 treballadors equivaldrien a tota la plantilla de Seat, Lidl, Caprabo, Nissán, Nestlé, Mango, Slechker i FCC a Catalunya. Seria quatre vegades més que l'empresa més gran actualment a Catalunya.

Si arriben a 10.000 treballadors directes i 15.000 indirectes (25.000) ja serà una barbaritat.
Anònim ha dit…
Les 20 hectàrees de casino les veig (és quelcom novedós a nivell europeu i tindria demanda, més enllà de la valoració personal) però les 180 d'hotels, centres de congressos, centres comercials... no tenen cap mena de sentit amb la saturació que actualment hi ha d'aquests equipaments a Catalunya. L'àrea metropolitana no és un desert com els Monegros...
Anònim ha dit…
El gran engany d'Eurovegas, en la meva opinió, és intentar fer-nos creure que crearan 260.000 llocs de treball i per tant hem de fer TOT el possible perquè vinguin. Ningú amb dos dits de front canviaria un munt de lleis ni regalaria 200 hectàrees per uns quants milers de llocs de treball.
Eudald S. G. ha dit…
Jo diria que si només enfoquem el projecte de l´Eurovegas desde el punt de vista dels llocs de treball que generarien ens estem equivocant.No m´agrada aquest model d´"americanitzar" Catalunya.Trobo que la nostra identitat ja està prou dil.luida per encara fer cas a aquest personatge que segurament no sap res del fet diferencial català.Reflexió i sobretot seny!!!
Jeipi ha dit…
El que em preocupa és que s'ha dit que aquest senyor, per tirar endavant el seu projecte, no vol que a la seva finca particular s'apliquin una sèrie de lleis fiscals i laborals que perjudicarien el seu negoci.

Què pretén? Un retorn al "ius sanguinis" aplicat, en aquest cas, a una gran societat forana?
Anònim ha dit…
Potser val la pena deixar de ser tan critics i pensar que això pot dinamitzar ,'aeroport, Per captar vols d'altres países,pot dinamitzar les infraestructures, pot ser beneficios pel comerç proper que haurà de millorar en qualitat, aportarà mès turisme, etc, etc....Dinamitzarà sobretot el Baix Llobregat, que bona falta hi fa
Hem de veure Las Vegas com un parc d'atraccions Per adults com està concebit l'americà, però amb un munt de serveis Per la quitxalla.
Voto, totalment i convençuda a favor del projecte " las Vegas" i així amb el seu nom.
Vull un projecte amb les platges d'aquest litoral que son iguals o millors que les de California o les de Miami.
Deixam de buscar sempre els tres peus al gat, Per això i tota la intransigencia a Catalunya se'ns escapen els bons projectes..
Anònim ha dit…
Acabarem subvencionant el projecte i fent de tot per omplir-lo amb low cost. Ai, ai, que ens venem l'ànima per un platet de lleties
Anònim ha dit…
ens compren per un plat de llenties fosforescents
Donaire ha dit…
Tots els comentaris són molt benvinguts, però...

1. Els anònims no permeten el diàleg. No sabem qui sou ni tampoc permet replicar o adreçar-se directament. L'anonimat dificulta un relat mínimament coherent.

2. No sóc ningú per proposar comentaris ni per limitar-los. Però hem de saber que en aquest debat, els dos extrems estan perfectament clars: els "Això són llocs de treball i, per tant, endavant" i els "Ens venem per un plat de llenties".

L'objectiu és aportar matissos, jugar amb els grissos i (si és possible) replicar, ampliar o refutar la línia argumental del post.

Gràcies
Anònim ha dit…
No entenc perquè Madrid és preferible per desenvolupar-hi el projecte abans que Barcelona. Penso que a Barcelona la ubicació és immillorable ben bé al costat de l'aeroport i a vint minuts de port per Ronda Litoral. A més el casino tindria vistes al mar. Què té Madrid que no tingui Barcelona?
Josep Carreras Duran
Estudiant de Turisme UdG
Sabrià ha dit…
Caldria incloure en la serie de posts aquestes 3 preguntes per tal de considerar EuroVegas un projecte sostenible o no:

Escenari: Sense xifres oficials, es barallen unes noves 10000 places hoteleres. Això suposa gairebe´un 20% d'augment de l'oferta a Barcelona.

Questions:

1) El grup Sands i els promotors i prescriptors de la ciutat seran capaços de crear una nova dmeanda en el mateix percentatge que l'oferta?

2) Si son capaços de crear aquesta brutalitat de nova demanda, a quin aeroport aterraran mentre El Prat no sigui un verdader hub intercontinental?

3) El més fàcil pel grup Sands es, inicialment, captar l'actual demanda existent de mercat US (atenent a la fidelitat de marques propies característica del mercat ianqui) complementant-la amb l'inmediata nova demanda generada (local, nacional o intl.).

Quina projecció negativa tindrà aquesta nova oferta en l'oferta global de la ciutat mentre els promotors i prescriptors cerquen la nova demanda i mentre un operador aeri desenvolupi un verdader hub a El Prat?

Projecte sostenible o projecte delirant? (des d'un punt de vista hoteler i no mig ambiental, legal, financer o econòmic)
Sabrià ha dit…
#Josep Carreras Durán Madrid té allò que Barcelona no té (actualmente) per un projecte com aquest: Disposa d'un verdader hub interncontinental a Barajas (hub, nucli-niu de tràfic aeri d'entrada i sortida entre diversos continents o diversos capitals continentals). Salutacions,

Entrades populars