Un rellotge de cucut

"Holly, no estiguis tan trist!. A Itàlia durant els trenta anys del Borgia, patiren guerres, terror i sang. Però també gaudiren de Miguel Àngel, Leonardo da Vinci i el Renaixement. A Suissa varen viure en amor fraternal: cinc-cents anys de democràcia i pau. I què en va resultar de tot això?. El rellotge de cucut".

Potser coneixen la frase. És del film The third men, dirigit per Carol Reed. Sé que l'expressió es presta a moltes interpretacions, però jo en faré la meva. N'hi ha qui diu que el nou Govern només crea conflictes. Que percep una sensació de desconcert, d'incertesa i de caos. Però aquesta no és l'única versió possible. Si les parets tremolen, potser és que patim un terretrèmol; però pot ser també que tremolin perquè estem pujats a un tren d'alta velocitat.

Un ràpid balanç. S'ha proposat un canvi substancial del model de relació entre els catalans i la relació entre Catalunya i Espanya (l'Estatut); es vol canviar l'Espanya radial per l'Espanya en xarxa; l'Espanya de les autonomies per l'Espanya federal; s'ha obert el debat de l'Euroregió; s'aposta per un nou gir social; per un nou model d'organització territorial; per un retorn a les ciutats compactes i els corredors naturals de l'espai; pel tren més que no pas pel cotxe; per la sostenibilitat; per la dignitat de la memòria... És normal que alguns sentin que la terra tremola. Els canvis sempre obren escletxes. Tanmateix, l'alternativa són els rellotges de cucut.