Nous turismes (I)

Fa uns dies que no faig una altre cosa que parlar de turisme. De Lloret a Calonge, de Sabadell a Sant Boi o del Pla de l'Estany a Cambrils, els espais turístics s'interroguen sobre el seu destí. Com l'oracle de Delfos o la calavera de Hamlet, els llocs turístics dubten: ja no saben què són i sospito que tampoc què volen ser. La gestió turística és avui la gestió de la incertesa, que segurament és l'única de les gestions que val la pena assumir.

La primera revolució ha estat silenciosa. És la revolta dels individus. Si durant 40 anys, l'acte de consum ha estat en certa manera un acte col·lectiu (és a dir, la negació d'un mateix), ara consumir és tot el contrari: un acte d'afirmació del jo. Consumir vol dir triar, rebutjar, acceptar, tolerar o desitjar. L'elecció de la roba, del cotxe, de la residència o del pentinat és una opció personal que ens defineix com a individu. Però també som el que no comprem, el que no consumim, fins i tot des de la militància activa. La reacció contra les companyies de menjar ràpid és el moviment de l'slow food; contra l'explotació de les maquil·les, el boicot als productes o el comerç just... Consumir vol dir (més que mai) definir qui som i qui no som.

L'impacte d'aquest procés en el turisme és capital. Durant 40 anys, les destinacions turístiques han estat la reproducció mimètica d'un model estàndard. Per això, en les ciutats de platja convencionals ens envaeix una estranya sensació de deja vu. Els mateixos hotels, els mateixos edificis, els mateixos fronts de mar, els mateixos complexos comercials... Però els nous turistes cerquen tot el contrari: són caçadors de singularitats. I això ha deixat en fora de joc les destinacions clàssiques, que ara s'han de reiventar de nou. Aquest és el principal efecte d'allò que podríem anomenar el pas del turisme fordista al turisme post-fordista: la crisi de la massificació i la demanda de llocs singulars.

En aquest nou escenari, les destinacions turístiques han intentat crear factors de singularitat: dels camps de golf als parcs temàtics, dels museus a les reserves naturals, dels complexos d'oci als festivals de música, les destinacions turístiques intenten imaginar què els fa diferent i per tant, què els fa atractius. Sovint, però, aquells elements que han estat ideats per a enriquir l'oferta tradicional, per a diferenciar-la de la resta, s'escampa de nou pel territori. Allò que es dissenyà per a ésser singular esdevé estàndard. Per això, la Costa Brava té prop de 25 campanyes gastronòmiques i una vintena de festivals de música internacional. L'antídot contra la nova homogeneïtzació és la creativitat i la identitat. Però d'això en parlaré un altre dia. Ara m'esperen a Lloret.