"Demà m'ho expliques"
Imagino l'escena. Hèrcules arriba a casa després d'acabar amb les dotze proves que li ha exigit Zeus. Ja saben, matar el lleó de Nemea, capturar el gos Cerbero des del mateix infern, acabar amb l'Hydra dels nou caps, caçar el porc senglar del mont Erimant, netejar les establies d'Augies... Desfet, obre la nevera i es beu un Actimel de maduixa.
- Com ha anat avui la feina?. Li pregunta la seva dona
- Bé (diu orgullós). Avui he aconseguit els dotze reptes que m'ha imposat Zeus. He baixat fins l'infern, he torejat el brau de Poseidon, he construït dos grans columnes entre Europa i Àfrica, m'he barallat amb el pare del minota...
- Perdona, amor, que ara comença CSI. Demà m'ho expliques.
Ahir el Senat va aprovar l'Estatut. Ja només resta la consulta popular. Ja sé que molts pensen, com la dona del pobre Hèrcules, que no hi ha per tant. Permeteu-me una confessió. Fa dos anys jo considerava que era gairebé impossible arribar a aquest punt. Els obstacles que s'havien de vèncer eren dignes del mateix Grand Prix de Ramon García, amb vaquilla inclosa:
- Aconseguir el vist-i-plau de les dues terceres parts del Parlament català, amb un Artur Mas en plan Barrufet Rondinaire ("a mi no em barrufa l'Estatut").
- Suportar una crítica constant a l'Estatut - Catalunya, per part sobretot de Rajoy (Gargamel) i Zaplana (Azrael).
- Rebre el suport de les Corts Generals, és a dir el PSOE, el PNB, CiU, el BNG, Coalició Canària, la Chunta, Nafarroi...
- Desactivar les crítiques des d'altres comunitats autònomes.
- Aconseguir el vot favorable del Senat, amb uns equilibris propis del Cirque du Soleil.
Amb més ferides que el Crist de la Passió de Mel Gibson, amb més coces a la cama que un davanter de Primera regional, amb més ensurts que el Coyote darrera del Correcaminos, si voleu, amb més plors que riures. Però aquí està. Ja sé que alguns diran "Demà m'ho expliques, que ara fan Ventdelplà". Però jo personalment vull agrair tots aquells que han segrestat milers de caps de setmana, que han nedat a contracorrent, que han apostat tota la seva fortuna política a un sol número, que han somrigut davant un insult injust, que han convençut aquells que no creuen si no toquen la ferida, que han trobat les solucions enginyoses quan estàvem atrapats en un atzucac, que han tocat més instruments que l'home orquestra. Gràcies per l'esforç. Ha valgut la pena...
Ara estic escoltant Sabina unplugged. En David Fuentes i en Víctor tenen raó: Joaquin, eres el más grande. Per cert. La Mireya, el far que il·lumina les nostres vides, ens deixa i s'instal·la a Madrid. Com deia el poeta: ¿Quién nos ha puesto la pierna encima?.
- Com ha anat avui la feina?. Li pregunta la seva dona
- Bé (diu orgullós). Avui he aconseguit els dotze reptes que m'ha imposat Zeus. He baixat fins l'infern, he torejat el brau de Poseidon, he construït dos grans columnes entre Europa i Àfrica, m'he barallat amb el pare del minota...
- Perdona, amor, que ara comença CSI. Demà m'ho expliques.
Ahir el Senat va aprovar l'Estatut. Ja només resta la consulta popular. Ja sé que molts pensen, com la dona del pobre Hèrcules, que no hi ha per tant. Permeteu-me una confessió. Fa dos anys jo considerava que era gairebé impossible arribar a aquest punt. Els obstacles que s'havien de vèncer eren dignes del mateix Grand Prix de Ramon García, amb vaquilla inclosa:
- Aconseguir el vist-i-plau de les dues terceres parts del Parlament català, amb un Artur Mas en plan Barrufet Rondinaire ("a mi no em barrufa l'Estatut").
- Suportar una crítica constant a l'Estatut - Catalunya, per part sobretot de Rajoy (Gargamel) i Zaplana (Azrael).
- Rebre el suport de les Corts Generals, és a dir el PSOE, el PNB, CiU, el BNG, Coalició Canària, la Chunta, Nafarroi...
- Desactivar les crítiques des d'altres comunitats autònomes.
- Aconseguir el vot favorable del Senat, amb uns equilibris propis del Cirque du Soleil.
Amb més ferides que el Crist de la Passió de Mel Gibson, amb més coces a la cama que un davanter de Primera regional, amb més ensurts que el Coyote darrera del Correcaminos, si voleu, amb més plors que riures. Però aquí està. Ja sé que alguns diran "Demà m'ho expliques, que ara fan Ventdelplà". Però jo personalment vull agrair tots aquells que han segrestat milers de caps de setmana, que han nedat a contracorrent, que han apostat tota la seva fortuna política a un sol número, que han somrigut davant un insult injust, que han convençut aquells que no creuen si no toquen la ferida, que han trobat les solucions enginyoses quan estàvem atrapats en un atzucac, que han tocat més instruments que l'home orquestra. Gràcies per l'esforç. Ha valgut la pena...
Ara estic escoltant Sabina unplugged. En David Fuentes i en Víctor tenen raó: Joaquin, eres el más grande. Per cert. La Mireya, el far que il·lumina les nostres vides, ens deixa i s'instal·la a Madrid. Com deia el poeta: ¿Quién nos ha puesto la pierna encima?.
Comentaris
Hara campaña ERC contra el estatut o tendra también que decidirlo en asamblea?
Si hace campaña en contra , los discursos de los líderes serán aprobados previamente por la asamblea?
Podrá ir Puigcercós al servicio o tendrá que consultarlo con la asamblea?
Me voy a constituir en asamblea permanente para decidir sobre mi futuro,ya os contaré ,pero tengo ganas de votarme NO, a lo que sea,pero NO.
Dices que ahora el siguiente paso es el referéndum. Te puse en el otro post el motivo por el que creo que el próximo paso debería ser la aprobación de *este texto* en el Parlamento de Cataluña por mayoría de 2/3. El artículo 56.b) del vigente Estatuto exige que la reforma ––la que se someta a referéndum, no otra–– sea "en todo caso, aprobada por el Parlamento de Cataluña".
(Cualquier cambio en el texto habría sido relevante, pero mucho más en este caso teniendo en cuenta que las Cortes Generales han efectuado modificaciones importantes, tantas que un partido que apoyó el texto que salió de Barcelona no apoya el texto salido de Madrid.)
¿Te parece este argumento del 56.b) una cuestión menor? ¿No crees que, sometiéndolo a referéndum ya, se está poniendo en peligro ––innecesariamente–– la constitucionalidad de la reforma?
Lo que dice el Estatut (y la Constitución) es que el Parlament eleva una propuesta al Congreso, de la misma forma que un proyecto de ley. Tienes razón: es un gazapo, no legal, pero sí conceptual. ¿Y si todo el texto fuese cambiado de arriba a abajo, sin dejar ni una coma?. Pero, claro. También cabe la interpretación inversa, que es "¿y si sólo cambiamos un artículo?". Supongo que eso es como la aprobación de un POUM, que no requiere una nueva exposición si no ha habido una modificación sustancial. Yo no consideraría que la modificación es sustancial simplemente porque un partido se ha desmarcado.
Negar que el Congreso pueda hacer enmiendas es amordazar la práctica parlamentaria. Es decir "o todo o nada". Y si ése hubiese sido el caso, no se habría aprobado el Estatuto del Parlament tal cual. Además, podríamos rizar el rizo. ¿El Parlament debe pronunciarse sobre la propuesta de Madrid sin ninguna modificación?. ¿No puede hacer enmiendas?. Y, si así fuese, esto sería el cuento sin fin.
A mi me parece que el espíritu de la ley es que el Parlament hace una propuesta de ley, que eleva al Congreso, que tiene la potestad de hacer enmiendas y rehacer artículos del redactado.
Sí, claro que puede, ejerciendo la iniciativa que le reconoce el propio estatuto. Nadie eleva nada a nadie: el texto de reforma requiere tres votos afirmativos: el parlamento de cataluña, las cortes generales (o viceversa) y finalmente el referéndum popular (entre los "electores" dice el estatuto).
Esto no es nada nuevo en el esquema constitucional. Fíjate que el artículo 151.4 (para las comunidades de vía rápida) habla expresamente de "voto de ratificación", lo que impide la enmienda. En el caso actual, además, nada impide la enmienda; sólo exige que el Parlamento de Cataluña la ratifique. y tampoco es el cuento de nunca acabar, porque el apartado 3 del artículo 56 impide volver a debatir esa reforma si una de lo de los dos parlamentos no lo aprueba (en nuestro caso, al de Cataluña ni se le ha dado la oportunidad de pronunciarse sobre el texto actual).
A mí me parece que el espíritu del Estatuto es que la reforma debe ser aprobada por ambos parlamentos: se requiere el voto afirmativo de ambos para poder someter el texto a referéndum.
En fin. Lo curioso es que no he visto ningún argumento de este tipo por ahí (ya digo que he seguido poco la tramitación), siquiera porque una lectura literal (y en mi opinión ajustada al espíritu) del vigente Estatuto podría dar lugar a estas dudas.
Saludos.
Hi ha 200 càrrecs que s'hauran de buscar la vida ... i també ho trobo bé. No veig cap problema.
Noves eleccions i que el poble decideixi. Així és la política i així són els partits.
En absolut! La Mireia Mireia de debò es queda a Catalunya, continuarà sense empassar-se amargors (seminals o estatutàries) i votarà NO a l'estatut, així de clar, Donaire.
començarà una nova relació d'amor amb Ciu?
Serà veritat (ho he llegit al periodico) que en Mas acompanyarà Maragall als mitings ?
Us agraden, encara, els clavells vermells?
No és molt trist, tot plegat?
Crec que estem pagant un preu massa alt. Crec que el poble català no es mereix aquest espectacle.
Amb el respecte i la simpatia que personalment em despertes, i que m'has guanyat dia a dia des de fa ja uns mesos, et dic, amic blocaire, que em sento molt decebut amb el baix nivell polític del meu País.
Quina pena tot plegat.
Salut amic...
De hecho, esa es una de las razones por las que muchos ius publicistas (Pedro de Vega o Eduardo García de Enterría) decían que los estatutos eran en realidad irreformables porque el cisco que había que montar era monumental.
Entiendo lo que dices. Pero doctores tiene la Iglesia. La lectura que han realizado es más restrictiva. Entiendo lo que comentas y me parece muy sensato.
Mireìa
Respecto (i molt) totes les opcions de vot.
Ignasi
CiU i PSC no faran cap miting plegats. En un referèndum, és normal que opcions polítiques diferents optin per la mateixa orientació de vot. És el mateix que ERC i PPC.
Pensa que els polítics duren quatre anys (de vegades, només dos, he he). I els estatuts una mica més. No es pot votar l'Estatut pensant en els polítics.
És veritat que l'espectacle ha estat decebedor.
Anònim
Ja veurem, ja veurem
citoyen
Yo también creo que ese modelo aplicado al Estatut sería un auténtico castigo. Pero zare tiene razón en una cosa. Si el Parlament hace una propuesta y el Congreso puede "coserlo" a enmiendas hasta dedibujarlo completamente (no en este caso, pero sí en un caso hipotético), entonces ¿qué sentido tiene la tramitación en el Parlament?.
¿Es cierto que el PPC y ERC harán mitines conjuntos pidiendo el no? Esto me recuerda a n compañero de residencia que le preguntaba ¿a tí el CPE que te parece? y me responde "si te soy sincero, no me lo he leído y no sé muy bien de que va, ahora bien, por la gente que veo que se ha opuesto, puedo decirte que tiene toda la pinta de ser una cosa muy buena". A mi tal vez me pase lo mismo... o no :P
El rollo mas chungo del asunto es que salga lo que salga la gente que piensa como yo (que somos por lo menos uno) no saldrá contenta en este asunto. Por eso yo estaba en contra desde el principio. Ay dios mío, que divertido se pone todo esto.