La veritat

Feia vint anys que havia pujat la muntanya. I era la primera vegada que baixava. Tenia en el cos les cicatrius de la vida asceta: un cabells llargs, blancs i oleosos; el cos tinyós mostrava nítidament la forma dels ossos; les dents negres com la tinta d'un calamar; i les ungles llargues i grogues. A penes podia caminar. El pedaç de roba que cobria les seves parts era com una costra adherida al cos. I, no puc negar-ho, la ferum que expel·lia havia anunciat la seva visita molt abans que arribés efectivament.

Els deixebles començaren a arribar joiosos a la plaça del mercat (això sí, amb el nas tapat i un gest de fàstic al rostre). Vint anys de vida asceta i finalment el mestre havia vist la llum. Havia conegut la veritat. Havia trobat el sentit de tot plegat. Apartat del món, alimentat només per arrels i insectes, arraconat en el fons d'una llóbrega cova... I ara finalment, els seus ulls semblaven titil·lar amb la llum de la veritat. Els deiexebles ansiejaven.

El mestre es concentrà. Per un moment, mirà en el seu interior. Alçà el seu puny. Inspirà per aixecar la veu entre la remor de paraules baixes. I finalment, exclamà:

- "Gol".

Comentaris

Jep ha dit…
Oh, felicitats, és l'únic blog entre els dels teus companys socialistes que realment paga la pena. Au, salut
Josep
ZAGASO ha dit…
estic amb tu, plam ....

Aquest és raro!!!!

Perdona Don, però et trobo diferent... gràcies a déu, eh!!!
Donaire ha dit…
Bé plam. Gràcies. En realitat, no estic d'acord, és clar. N'hi ha blogs sociates que estan realment bé i que crec que t'agradarien.

Je je. Gràcies. Ignasi. Els meus professors de l'escola també em deien que em veien una mica "rarito". Un punt freaky fins i tot. D'aquí quatre dies, em veureu al Perro Verde, que és una de les meves vocacions ocultes: ser entrevistat pel Loco de la Colina (el Boig del Cim).

Entrades populars