10 arguments per una Entesa

El fum blanc s'ha enlairat des de la xemeneia de la Ciutadella molt abans de l'esperat. L'Entesa governarà Catalunya. L'entesa també. Ja coneixen la meva devoció cabalística pels decàlegs. Per això, em permeto suggerir 10 arguments per una Entesa.

1. La nova geopolítica de la fragmentació
Catalunya ha canviat el mirall pujolià pel mosaic gaudinià. Els grans partits s'afebleixen a la mateixa velocitat que creixen els petits partits. No s'espantin. És el que passa en les democràcies parlamentàries com la nostra. En el futur, els governs estaran construïts per fragments de realitats polítiques complementàries. Saben?. A mi, la diversitat em sembla creativa.

2. La continuïtat del canvi
El govern de Maragall ha marcat l'accent en les polítiques socials. Una aposta decidida per la nova socialdemocràcia, que fa dels serveis públics el principi bàsic del discurs polític. El govern trinitari (tres partits, tres anys) no ha tingut temps material per proposar una organització alternativa de país. 23 anys no es canvien en només 1.000 dies.

3. La vall i la muntanya
La societat catalana és diferent. Viatgin i comparin. Les societats de referència estan organitzades entorn una gran vall (allò que anomenem centre), disputada pels grans partits, i uns petits cims, on s'instal·len els petits partits. Catalunya ha reduït l'espai de la vall: en alguns moments, fins i tot CiU s'ha anat al Puig (perdonin l'acudit fàcil). Com la mítica Roma, la plana urbana petita estava envoltada de cims.
L'Entesa construeix un pont entre la vall i les muntanyes. Una aposta creativa que accepta alhora la necessitat de discursos centrals i els matisos, els accents i les polifonies.

4. L'aposta per l'Espanya federal
L'Entesa és una forma de trencar el Mite de la Princesa Captiva. CiU sempre ha intentat decidir a Madrid i governar Catalunya, que és una forma defensiva de participar en la definició d'Espanya. La Catalunya permanent empipada. L'Entesa pot participar de forma alternativa en la construcció de l'Espanya federal. La seva proposta és allò que anomenem el catalanisme social, una nova forma d'interpretar els vells nacionalismes.

5. Esquerres i dretes
Mai com ara la dicotomia entre esquerra i dreta havia estat tan evidenciada. Xecs o serveis. Dret a escollir o dret al servei públic. L'esquitxada territorial o el desenvolupament sostenible. Escoles bressol o filipines. Carnet de l'immigrant o increment dels serveis... Una vegada aprovat l'Estatut, l'eix que defineix les polítiques del país és el vell pols entre les dretes i les esquerres.

6. El valor de l'alternança
Un dels principals actius de la democràcia és la seva tendència a alternar. La sedimentació en el poder genera tics. I una certa paràlisi. Com els equips de futbol que ho han guanyat tot i la temporada següent no saben perquè juguen. El pèndul és també una font d'innovació. L'Entesa és una forma de consolidar l'alternança.

7. L'opció més catalana
L'Entesa és la via més catalana. Podem sospitar que el govern espanyol desitjava un govern presidit per Artur Mas, amb Duran i Lleida de ministre. La sociovergència era l'aposta de Madrid: una Convergència moderada en les formes, relativament controlada, i instal·lada en l'executiu espanyol. El PSC ha demostrat la seva independència amb una opció més catalana, que no anteposa els interessos de Madrid als interessos de Barcelona.

8. El fruit dels encerts i dels errors
Els governs són com les persones. Aprenem dels errors. Ens fem millors amb les equivocacions, si són lliçons apreses. L'Entesa neix dels encerts del passat immediat. Però també ha nascut dels errors. Aquesta política més fràgil, més vulnerable, és també més sincera. I a la llarga, més eficient.

9. Ètica i estètica
Durant la campanya electoral, s'ha començat a sentir l'olor desagradable de les males arts: la mentida, l'insult, el joc brut, la desqualificació... Potser encara només és una remor de fons i alguna estridència puntual (com el DVD). Però crec que una de les reaccions de les urnes més evidents ha estat la renúncia a la via del soroll, la reivindicació de l'ètica i de l'estètica, també en la política.

10. Els límits de la gestió
La transició que vol iniciar l'Entesa és l'antítesi de l'Estatut. El debat estatutari neix per la necessitat de redissenyar les relacions entre Catalunya i Espanya, en un escenari d'inspiració federal. Ara s'ha de seguir el procés de transferència: de Catalunya a les vegueries i de les vegueries als municipis. I dels municipis als individus. Fer compatible el creixement dels serveis amb l'alleugeriment del govern i dels governs.