Tòpics

La política és un pachtwork cusit amb tòpics. El Diari de Sessions del Parlament està farcit de mots que només s'usen en la Cambra. Algú de vostès utilitza habitualment laminar (competències), substanciar, transaccional, ús de la paraula o invocar?. Facin un experiment. Agafin els diaris del darrer mes i anotin quantes vegades els polítics han emprat l'expressió "posar la bena abans de la ferida" quan analitzen el previsible informe del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.

El zenit del deja vu són les eleccions municipals. Durant aquests dos mesos, assistirem a la major concentració anual de tòpics polítics. Els proposo un llistat d'algunes de les frases més previsibles.

  1. "La nostra candidatura combina experiència i renovació". Tot i que el 99% de les candidatures inciaran la seva presentació amb aquest tòpic, estaran convençudes de la seva absoluta originalitat.
  2. "La nostra ciutat afronta uns reptes històrics". Esdeveniments històrics són l'atac a la Bastilla, la Primera Guerra Púnica, Trafalgar, la Revolució dels Clavells o la Batalla d'Issos. La millora de la carretera comarcal entre Villaarriba i Villaabajo és important, però no és un repte històric.
  3. "La nostra és una aposta de futur". S'imaginen una aposta de passat?.
  4. "Seré l'alcalde de tots els ciutadans, d'aquells que m'han votat i d'aquells que no m'han votat". Afortunadament, el vot és secret.
  5. "En majúscules". Durant la campanya, tot és en majúscules: la política en majúscules, la cultura en majúscules, la participació en majúscules, els barris en majúscules... És la política dels "Caps Lock".
  6. "Si els ciutadans em donen la seva confiança". Aquesta és una de les 722 formes diferents de dir "si em voten" sense utilitzar la paraula "votar". Són els efectes de la curiosa normativa sobre les pre-campanyes, que impedeix demanar el vot.
  7. "Els ciutadans demanen un canvi" [oposició] o bé "Els ciutadans volen que continuem els projectes que s'han portat a terme durant aquests quatre anys" [govern]. En realitat, els ciutadans estan mirant Cambio radical o House.
  8. "La nostra ciutat ha d'entrar en el segle XXI". La primera vegada que es va utilitzar aquesta frase era el 1980. Tot i que fa 7 anys que estem al segle XXI, encara la podrem sentir en molts auditoris. Hi ha clàssics que perduraran per sempre.
  9. "Hem de donar resposta als problemes dels ciutadans". El que hem de fer no és donar respostes. El que hem de fer és solucionar-los.
  10. "He tingut un somni". Martin Luther King va pronunciar aquest discurs el 1963; potser ha arribat el moment de renovar el vestuari. Per exemple: "Fins quan abusaràs, de la nostra paciència?", "Delenda Carthago est", "No et preguntis que pot el candidat per tu, pregunta't què pots fer tu pel candidat" o "Davant d'aquestes eleccions, 2.000 anys d'història ens contemplen".

Comentaris

Anònim ha dit…
Yo me quedé en el "puedo prometer y prometo"
I el "En dues paraules"... abans d'una tirallonga inacabable? Ja en parlava a un article del meu blog fa cert temps.
Dr. Flasche ha dit…
Crec que en la línia expressada amb anterioritat aquest post apunta algunes idees prou interessants.

Per a què el concepte 2.0 sigui una revolució real del món de la política ha de ser quelcom més que un canvi en el llenguatge, en les eines i els formats.

Política 2.0 pretén ser una revolució de la política o més aviat una revolució del marketing associat a la política?

Crec que en la resposta a aquesta pregunta està la clau. La màquina de la política es mou amb uns engranatges de molt baixa eficiència. Cal llavors canviar el chasis o cal començar a regirar el maquinari?

Sincerament, crec que aposta per canviar la política sense fer incís en un canvi en la societat, és com a molt, una solució a curt termini.
Anònim ha dit…
Admiro la teva capacitat de reiure't de la política alhora que admets la teva condició de polític. L'autoironia és molt sana.
Anònim ha dit…
He vingut aquí des de la tafanera. Enhorabona pel post i enhorabona també pel blog.
Jesús M. Pérez ha dit…
¡Qué bueno! Ya te veo haciendo un monólogo de humor en tele con el tema. :D

Me ha gustado lo de És la política dels "Caps Lock".
Anònim ha dit…
En Cataluña y en España las cosas van mal y todo apunta que van a ir peor. Hoy está todo partido por la mitad. No hay un colectivo social, político, económico… que no esté roto.
Da miedo lo que va a pasar. Si lo decimos somos fachas. Y si no lo decimos somos cómplices de lo que ha pasado.
¿Sería una buena forma de empezar un discurso?.
Anònim ha dit…
Muy bueno, lo he "meneado". Nos vemos en Valencia
Cristian Alcázar ha dit…
Don, te olvidas de "capteniment", que nunca la había oído antes de trabajar en el Parlament... Un fuerte abrazo!
El Perdíu ha dit…
Muy bueno. Ahí va otra. "Necesitamos una mayoría suficiente para gobernar". Nadie se atreve ya a a llamarle mayoría asboluta...
Anònim ha dit…
¿Y las frases que sólo se dicen una vez y en cambio parece que las hayan repetido o resuenan miles de veces? Un ejemplo, a bote pronto:

"Respetaré el estatuto que salga del Parlament"
Donaire ha dit…
vpamies

Molt bo el teu article. El milió de braçaces és antològic. Quantes coses es deuen dir sense que ningúno s'aturi a qüestionar-les?.

dr. flashe

Avui ho comentaré. Vull fer varis posts sobre aquest tema.

Anònim

Tot i que em ric de la po`lític i dels polítics (i per tant de mi mateix), hi crec mlt en la política.

Carles

Gràcies, tafaner
Donaire ha dit…
Lobo

Es mi vocación oculta. A ver si me llama el Flo.

certificado

No por Dios. La condición de facha no puede derivarse de una crítica (es más bien al contrario: los fachas no admiten la crítica). Hay una evidente distorsión del término fascista o facha, que se usa para casi todo aquél que no piensa como uno.

Yo no creo que las cosas estén mal. El clima político está turbio. Pero las cosas de las que hablan (hablamos) los políticos no tienen nada que ver con la realidad. Es como la Bolsa. Sube y baja, pero a nuestra economía le da igual.

Carmen

Allí estaremos

Cristian

Capteniment!!. Es verdad. El Govern tenía capteniment. Ésta era probablemente la más frecuente de todas.

El perdiu

Pues sí. Ahora eso de las mayorías absolutas no se dice ni por lo bajini. Deben creer que les da mala suerte.

Lucien

No la había oído ésa. ¿Quién lo dijo?
Anònim ha dit…
Don, com sempre una alenada d'aire fresc la lectura del teu blog.
Per culpa seva ara no podré assistir a cap tipus d'acte polític sense - amb perdó de la expressió - descollonar-me cada dues frases que digui el polític/a de torn.
Des d'avui em miro la meva tecla de majuscules d'una altra manera, no sé com dir-ho, però ha polititzat el meu teclat. Només espero que no em demani convertir-se en un estat federal o qui sap, potser és més agosarada i vol la independència de la resta del teclat.
Donaire ha dit…
Jo crec que les més perilloses són "Control" (una mica 1984) i "Supr". En el teu cas, com a bon historiador, hauries de cuidar més la "Re Pág"

Entrades populars