Alcaldesses

No hi ha manera. Les dones no ocupen el seu espai en la política. Potser per això no acaba de funcionar. La política catalana necessita urgentment la mirada femenina: el terreny del matís, la sensibilitat, la complexitat, la intuïció, els espais invisibles i la complicitat. Estic cansat de la política masculina, primària, previsible, egoista, empipada, insensible i exhibicionista. Sense dones, sense més dones, no hi haurà política 2.0.

La constitució dels ajuntaments catalans ha estat una nova versió de la política de l'after shave. Només un 12,5% dels ajuntaments catalans estan regits per una dona. És una versió del fracàs col·lectiu. O si volen, gairebé nou de cada deu ajuntaments està dirigit per un home. Els resultats no milloren si ponderem la població: el 13% dels catalans i catalanes estan governats per una alcaldessa.



Els valors per demarcacions afavoreixen lleugerament Barcelona, amb un 14,8% sobre el total i deixen en molt mal lloc la demarcació de Lleida, amb un 10,4%. Tanmateix, les diferències entre uns i altres no són massa sensibles.

En canvi, sí hi ha diferències significatives si estudiem la població de les localitats. Les localitats amb menys de 5.000 habitants (la més freqüent) són les úniques que se situen per sota de la mitjana: un 11,2% d'alcaldesses. No vull assajar la llista de tòpics sobre les dues catalunyes i les diferències entre la sociologia catalana rural i urbana, però és evident que la rellevància política de les dones és molt inferior en les localitats més petites. Curiosament, el percentatge més alt no es dóna entre les ciutats més grans: hi ha un 17% d'alcaldesses en les localitats amb més de 50.000 habitants. L'espai de referència són les ciutats entre 10.000 i 20.000 habitants, on el percentatge arriba al 25,5%.



La darrera variable és l'adscricpió política. Les dades demostren que el 19% dels ajuntaments governats pel PSC (o per UPM) estan encapçalats per una alcaldessa, mentre que a ERC (o AM) baixa fins l'11,9% i a CiU se situa en el 10,3%, molt per sota de la mitjana. No és cap consol que el PSC tingui una major representativitat: M'agradaria pensar que en les properes eleccions municipals, la paritat no només fos un criteri en la confecció de les llistes, sinó que tingués la seva lectura en el govern dels municipis. Insisteixo: la política 2.0 precisa de la mirada femenina.

Comentaris

Anònim ha dit…
Creo que a veces la “discriminación positiva”, está haciendo mucho mal incluso a las mujeres. Pero eso es una forma de evitar los problemas reales y cotidianos de la mayoría de la gente de ambos sexos.
Y si hablamos de estadísticas y de positivismo nos damos cuenta de que este país es con mucho de los más tolerantes y menos machistas de Europa, aunque claro está siempre quedará una eternidad para alcanzar la verdadera igualdad de oportunidades, pero eso sí, por favor, sin discriminación positiva.- "Toda persona es inocente hasta que se demuestre que es hombre".
Pedro ha dit…
Una variable latent interessant seria el nombre de regidores.
Donaire ha dit…
Certificado

El sexo femenino demuestra en la Universidad que está tan capacitado con el masculino. Sin embargo, no hay rectoras, ni presidentas de consejos de administración, ni juezas (eso un poco más ahora), ni directoras de cine...

Podemos pensar que es una cuestión de capacidad. Pero yo creo que para demostrar la capacidad, se deberían dar igualdad de condiciones. Y no es el caso. Urge definir las relaciones entre trabajo y familia y repensar el modelo social.

Pedro

És més gran, sí. Molt més. I això ens podria portar a pensar com és que són válides per fer de regidores i no d'alcadesses.
Anònim ha dit…
Sr. Don Aire, por favor. Yo no he cuestionado la capacidad femenina.
Simplemente he dicho que basta de victimismo feminista.
Por ejemplo a la derecha hay mujeres muy capacitadas que han demostrado su valía.- Presidentas de comunidad, directoras de empresa, ministras (que después la izquierda ha querido imitar con muy dudosa valía).
¿Quién anuló la lista en Canarias a la que se presentaban sólo mujeres?
De igualdad de condiciones no creo que nadie dude, pero no a cambio de reducir las de unos para aumentar las de otras. Más bien se trata de aumentar las de unas y mantener las de otros. Claro que ahí ya topamos otra vez con el sistema político-demagógico.
¿Y qué modelo social nos propone, por ejemplo la disolución de la familia?.
Donaire ha dit…
No. no. No decía eso. Creo que en este tema coincidimos también.
Yo creo que mujeres y hombres están igualmente capacitadas. De hecho, creo más bien que las mujeres tienen algunas virtudes que las hacen más competentes.
Pero nuestro modelo social no permite que prosperen. Esto es un problema para ellas, que no pueden llegar donde deben, pero también es un problema social, porque hay un porcentaje inmenso de talento que no puede ser aprovechado.
Tiene razón. Hemos mejorado. Y hay presidentas de CA (ciertamente del PP), rectoras o presidentas de administración. Pero son minoría. Ése es el problema. El problema es que en Cataluña en el 2007 sólo hay un 12% de alcaldesas. ¿No le parece un problema?.

Yo no tengo la solución. Y no, no creo que haya que cargarse ninguna institución. Pero a lo mejor sí hay cambios que pueden mejorar un poco la situación:

1. Implantar los modelos familiares de Suecia o Dinamarca: ayudas, permisos de paternidad...
2. Cambiar los hábitos sociales que hacen recaer sobre la mujer el peso de lo doméstico.
3. Modificar poco a poco los modelos culturales que asimila mujer a unos parámetros y hombre a otros.
4. Asegurar que a igual trabajo, igual sueldo.
5. Feminizar un poco la sociedad, sus mitos, su cultura y la concepción de poder.
6. Combatir abiertamente el machismo.

Insisto. Creo que coincidimos en un 90%. Tiene razón que se puede pecar por exceso. Y eso puede ser problema. Pero me temo que ahora de momento, pecamos por defecto.
Anònim ha dit…
El que jo trobo més rellevant és que proporcionalment, hi ha hagi més del doble d'alcaldesses del PSC que de CiU. Per cert, a Girona, el % de dones alcaldesses és del 30%.
Anònim ha dit…
Volia dir de dones alcaldesses del PSC. Us recomano el blog de la Pia, que ho explica molt bé

www.piabosch.cat
Estrella ha dit…
Estic d'acord en que una de les principals causes de la menor presencia femenina en política i en alts càrrecs en general és que el gran pes de la resposabilitat familiar i de la casa recau sobre les dones. I per tant les dones tenim menys temps per dedicar a altres interesos com a prosperar en la feina o la política.

El sistema d'establir quotes per génere sembla que potser ha ajudat una mica a la paritat en la política. Peró no és suficient. Cal una paritat real de responsabilitats, tasques i reconeixement en tots els àmbits.

M'agradaria saber quants dels polítics homes que han votat a favor de la paritat, si realment a casa seva, en la seva vida privada existeix la igualtat de géneres.
Anònim ha dit…
Perdona la pregunta... Anna Pagans i Dolors PAdilla las computas como alcadesas, como alcaldes o como qué?
Donaire ha dit…
No, no et perdono la pregunta. L'arrel del problema que tractem és, entre d'altres qüestions, gent com tu. És trist i absolutament lamentable. No l'esborro per a escarni col·lectiu de la teva absoluta falta de dignitat. I si tinguessis una mica de decència, podries signar els teus comentaris.
ZAGASO ha dit…
Respecte xDDDDD !!!

i a donar la CARA!!! (ja saps, Don, que mai no he pogut en els qui s'excusen en l'anonimat, i menys si és per a ofendre...)
Pedro ha dit…
Precisament per això t'he dit això de les regidores, molts partit les posen perquè surtin en números baixos, però el bacallà el tallen homes. Seria especialment interessant veure el número de dones en partits minoritaris.
Perfecte!! la reflexió i les dades, no el resultat,
Queda molt per a fer ...
la igualtat efectiva a la política més enllà de la paritat. Però la paritat és clau, sense paritat entre regidores/regidors dificilment surgiran lideratges femenins.
I aplicar plans d'igualtat a les organitzacions polítiques.
Teresa ha dit…
Quan els horaris laborals a Catalunya i a Espanya convergeixin amb els horaris laborals Europeus hi haurà moltes més dones i homes que s'implicaran en la vida política i en altres activitats que no siguin la mera supervivencia i el manteniment i la reproducció de la forca de treball. Arribarà de debó aquest dia?

Entrades populars