L'espai minvant

Mirin aquest mapa. L'he obtingut d'aquesta font. La taca més gran és l'espai "vital" de Georges Tomas quan tenia vuit anys: podia desplaçar-se des de la seva casa de Sheffield fins al llac, que està a 6 milles de la ciutat. El seu fill podia moure's sol amb vuit anys fins als boscos propers. La filla d'aquest podia anar caminant pel seu compte fins a la piscina. Però el darrer esglaó de l'arbre geneològic es mou en un radi de només 300 yardes (uns 270 metres). Molt més que la majoria de nens catalans de vuit anys. Generació per generació, l'espai vital dels nens ha anat minvant fins a apropar-se a zero.

Escric aquestes notes des de Malta, on estic amb en David. Té sis anys i ja ha estat a molts llocs diferents i està acostumat a volar. Em sembla que la primera vegada que jo vaig volar tenia 13 anys. En aquest sentit, té raó Harvey quan diu que la societat postmoderna ha suposat una notable compressió espacio - temporal, que ha apropat les geografies llunyanes. Només cal analitzar l'evolució dels viatges de noces, que fins fa quatre dies arribaven a París i ara canvien sempre de continent.

Però si traduïm aquest debat a l'escala local, el resultat és l'invers. Els espais vitals dels nens s'han anat empetitint. Els nens poden viatjar a molts llocs, poden visitar continents, però no usen l'espai del carrer. Poc a poc, el seu lloc s'ha anat reduint i aviat ja no existirà. Els nens viuran a les seves cases i només usaran l'espai públic amb l'atenta vigilància d'un adult, el que limita enormement la seva capacitat d'usar l'espai públic. Recordo que a la meva infantesa, el carrer ho era tot: l'espai de relació, de descoberta, de joc... Durant els estius o a la finca de l'oncle Apolinar, els límits del nostre espai vital es confonien amb l'horitzó.

La geografia no ha aprofitat totes les possibilitats que va obrir Hägerstrand i l'estudi de l'ús social de l'espai. Amb les tecnologies de la informació, avui podem saber amb molta precisió com ens desplacem pels llocs, quins són els forats, les autopistes, els punts de relació. Aquesta és una geografia necessària. Com s'usen els llocs i quina és la geografia quotidiana, els camins que seguim, els espais que evitem. Potser el resultat serà una cartografia cada vegada més reduïda, més minimalista. Recuperar el carrer com a espai de convivència: Aquesta serà una de les utopies del futur. Tornar a eixamplar l'espai vitals dels nens.