Nou curs polític

Avui he deixat en David a l'Escola. Comença Primer, amb una cartera plena de projectes, de somnis i de nervis. La seva classe està formada per 22 nens i nenes, dels quals set són magrebins, un és brasileny, una russa i una equatoriana. Ho dic per a escandalitzar els xenòfobs que llegeixen aquesta bitàcola, que ja saben vostès que m'encanta provocar l'ala (ultra) dreta de l'audiència. En David no és l'únic que comença el curs. Amb l'11 de setembre s'inicia l'any 2 del govern que presideix José Montilla. I diuen els experts que el segon any és el més important. M'agradaria repassar una mica les principals assignatures que venen a sobre.

1. Trens

El ferrocarril serà el mitjà del futur. Està bé fer l'Anella de les Gavarres, l'Eix Transversal desdoblat o la N-II en autovia... Però el futur viatja en tren. S'ha d'aplicar el Pla d'Infrastructures del transport de Catalunya, que preveu invertir dos de cada tres euros en el ferrocarril. Aquest ha de ser l'any zero del projecte que canviarà radicalment el país: el Tren Transversal. Mentrestant, l'AVE hauria d'arribar a Barcelona.

2. Escoles

La població infantil es multiplica i es precisen més centres, més professors, més recursos i sobretot una reflexió social en profunditat sobre el paper de l’escola i dels docents. Les escoles han de ser també els espais de relació entre comunitats culturals autistes.

3. Llei electoral

Ara o mai. No és admissible que el país no disposi d’un model electoral, que reculli les diverses sensibilitats: representativitat del vot i proporcionalitat territorial. Hi ha molts models que permeten conciliar aquest fals conflicte que, en realitat, amaga la resistència a un canvi que pot suposar la pèrdua de vots. Canviar la llei electoral permetria també obrir el debat sobre els mecanismes de participació ciutadana i la relació entre societat i partits.

4. Estructura territorial

La Llei electoral està aparellada amb la llei sobre el model territorial del país. La proposta de l’Estatut (a) elimina les diputacions, (b) crea les vegueries i (c) transforma les comarques. El federalisme no és només una proposta per Espanya: També Catalunya hauria de ser un país federal, en el que les vegueries fossin realment sistemes de descentralització del govern de la Generalitat. Quantes vegueries?. Jo em mullo: set, inclosa la dels Pirineus, que serà molt complicada perquè afecta tres diputacions.

5. Energia

El canvi del model energètic és urgent. Els combustibles fòssils s’esgoten i l’energia nuclear no sembla una alternativa suficient (ni segura). Les mesures no poden ser tèbies: reducció del consum, fiscalitat elevada del sobreconsum, transport públic, energia eòlica i inversió en investigació. La connexió elèctrica amb França?. Em temo que és imprescindible.

6. Món local

Només un 14% del pressupost públic és gestionat pels ajuntaments, que tenen més deures que recursos. Un cop consolidada la transferència dels recursos estatals a les comunitats (que ara gestionen més de la meitat de la despesa pública), hem d’iniciar la segona revolució. Apostem pel model amglosaxó. que dóna més recursos als ens locals. De seguida apareixeran els qui desconfien dels ajuntaments (i utilitzen sempre l’exemple de Benidorm), però és que la classe sobre el despotisme il·lustrat jo me la vaig saltar.

7. Llei de promoció de l’autonomia personal

L’aplicació de la Llei de promoció de l’autonomia personal, que és coneguda com a Llei de la dependència, ha estat la llei social més important del que portem de segle. La seva aplicació no serà fàcil, tant per la definició dels nivells de dependència, per la implantació de les mesures socials que es recullen i per la depesa pública que comporta. Aquest serà l’any zero de la llei. Hi ha moltes vides que en depenen.

8. Canal Segarra – Garrigues

Som un poble que ha perdut la seva relació amb el món rural. I aquesta distància ens pot costar cara. La construcció del canal és l’obra agrícola més important de la Catalunya contemporània. És tant rellevant que pot deixar en un segon terme dos accions fonamentals, com la concentració parcel·lària i els contracte programa. Catalunya només pot aspirar a ser una nació moderna si aconsegueix frenar l’abandó dels seus conreus.

9. Habitatge

Probablement el problema número 1 del país. I el que té una solució més complexa. Aquest curs veurem la construcció dels habitatges protegits afavorits per la normativa urbanística. Seran suficients?. Rotundament no. Calen mesures fiscals imaginatives. I el lloguer ha de ser la principal alternativa.

10. Catalunya i Espanya

El març toquen eleccions estatals. No els sorprendré: aposto per Zapatero, que farà una segona legislatura brillant. És veritat que hi ha moltes coses en joc, especialment el model d’Espanya. Però seria un error hipotecar el segon any a l’espera de l’escrutini del 13 de març. El show ha de continuar. Com si el març fos un mes més. El principal problema del país pot ser quedar abduït per les batalles campals de Moncloa. No es equivoquem: Aquest any, l’escenari de joc està a la Ciutadella.

Comença el curs. Comença l’espectacle. Qui va dir que la política és avorrida?.