Generació Erasmus

La major part dels europeus associen Europa amb quatre idees vagues. Els intercanvis Erasmus, l'euro, la Champion's League, el Festival d'Eurovision i, en el millor dels casos, la Capital Cultural Europea que aquest any comparteixen Luxemburg i Sibiu. Per això, l'acord de Lisboa no ha obtingut el so de trompetes que mereix una fita tan solemne. Queda pel record una d'aquelles fotografies impossibles, amb senyors grassos atrapats en un nus de corbata i senyores vestides com la Súper Nanny en el bateig d'una neboda, a peus del Monestir dels Jerònims. Pocs saben que aquesta fotografia marca un moment històric, una d'aquelles dates que estudiaran els nostres fills a l'assignatura d'Història Contemporània, si alguna reforma educativa no ha acabat definitivament amb la història.

Confesso que m'agradava més el text anterior. Molt més. Però després del no absurd de Dinamarca i l'atzucac del camí europeu, em sembla un miracle diplomàtic el consens que s'ha assolit per aprovar un Tractat tan contundent. Per què m'agrada el resultat?.

L'Europa dels drets

El més rellevant del text és la consolidació de la Carta de Drets Fonamentals, un document que detalla els drets civils, polítics, econòmics i socials de tots els ciutadans d'Europa. Per primera vegada, aquesta Carta és vinculant, de manera que els Estats estan obligats a vetllar pel seu compliment. Europa es dota d'un model de convivència col·lectiu extraordinari, que defensa els valors clàssics de l'ideal de la Revolució Francesa i la seva evolució posterior.

L'Europa eficient

L'arquitectura de la Unió heredada del Tractat de Niça era com un gramòfon en l'era de l'ipod: lent, imprecís i vulnerable. El Tractat de Lisboa millora el funcionament de les institucions, amb un sistema proporcional més àgil, un model d'elecció directa, més atribucions pels càrrecs electes i la possibilitat de les iniciatives ciutadanes (que han de recollir un milió de signatures). Una proposta: Forcem un debat sobre les llengües de les institucions europees amb una iniciativa estimulada des de tots els territoris lingüístics del Continent. Qui s'anima?.

L'Europa activa

Les institucions funcionen si tenen una clara delimitació de les seves competències. Hi ha un canvi substancial en el nou programa, que fixa clarament les competències que li són pròpies i aquelles que són competència dels estats o els altres nivells de govern. És més. Introdueix el principi de subsidiareïtat, segons el qual les competències que són pròpies de la Unió es podran executar des dels estats per criteris de millor eficiència i proximitat. Un principi federal que modifica el concepte clàssic de la Unió i les seves institucions.

L'Europa en el món

Però potser el que més efectes pot tenir del nou Tractat és el model de relacions internacionals. Per fi es reforça la personalitat jurídica de la Unió, que pot presentar-se al món com un actor únic. Per fi es crea una figura sòlida de representació (que elimina el decoratiu Míster PESC), capaç de portar una sola veu europea en els escenaris internacionals. Per fi es crea un aparell de suport, una mena de sistema de representació internacional que uneix les sensibilitats europees.

El món necessita una Europa unida. Davant de la manca de sensibilitat nord-americana i de la fragilitat del model rus o xinès, Europa representa la democràcia, la tolerància, la solidaritat, la convivència i el respecte pels drets humans. El continent ha de tenir un paper essencial en el món i això només és possible amb un procés de cesió de sobiranies. Espero que en el futur aquesta Generació Erasmus que es belluga per Europa sense passaport i sense diccionaris d'idiomes, trobi en el continent la resposta a la seva crisi d'identitat, quan les nacions - estat siguin només un residu històric sense espai en el món.