Crossblogging. Llenguatge polític

Soc col•leccionista de llenguatges. No de llengües, sinó de llenguatges. M’encurioseix la tendència dels grups a crear les seves particulars formes de parlar i d’entendre’s: els publicistes, els gais, els editors, els bloggers, els crítics de cinema, els pares primerencs, els mestres de secundària... Tots tenen el seu llenguatge propi, que els ajuda a comunicar-se amb els seus, i també els ajuda a diferenciar-se dels altres. Proveu de posar-vos enmig d’una conversa de neopapàs. Sentireu a parlar de les maxi-cosis, el ronc dels budells, els sonalls, el reflex de Moro, l’arrup... No us equivoqueu. No es tracta només d’un determinat camp semàntic. Els llenguatges ho canvien tot: els pronoms, els adverbis, les conjuncions. Per exemple, els neopapàs utilitzen sempre el diminutiu; per això, els nens no fan rots sinó rotets, no tenen mans, sinó manetes i els pares no s’aturen una estona, sinó una estoneta.

Els polítics també tenen (tenim) el seu particular llenguatge. Un llenguatge laberíntic format per expressions que volen dir una cosa, però diuen una altra. Un llenguatge críptic que exigeix un alt grau de concentració si hom vol desxifrar el significat ocult. Els naps són cols. I les cols són naps. Aquests dies hem assistit als Jocs Florals de la Política, que són les interpretacions dels resultats electorals. El moment més sofisticat del llenguatge polític. Us proposo una Pedra de Roseta, una mena de diccionari política – realitat / realitat – política que ens ajudi a entendre què volen (volem) dir els polítics quan diuen el que diuen (diem).

Hem assolit els objectius que ens havíem plantejat
El resultat ha estat un desastre. Per sort, ja ens ho veiem venir i per això hem fixat uns objectius tan baixos

No hem sabut explicar el nostre missatge
Hem gastat massa en tanques publicitàries i massa poc en anuncis a la premsa. Demà destituïm el cap de comunicació.

Malgrat els resultats, no qüestionem el lideratge del nostre candidat
El proper setembre destituirem, per fi, el nostre candidat

Obrim ara un període de reflexió
Els propers mesos es apunyalarem els uns als altres

Sabrem administrar la victòria amb humilitat i sentit de la responsabilitat
Tenim quatre anys per intentar fer oblidar totes les promeses (o algunes d’elles)

Intentarem donar un perfil propi al nostre grup parlamentari
Substituírem els sopars al Zalacaín i al Via Venetto per La Broche i el Santceloni

Som un partit decisiu
No pintem res, però soroll sí que en farem

Hem guanyat
Hem perdut

Hem perdut
Hem perdut

Aquest és el post que vaig publicar a la genial bitàcola de l'Eduard Díaz,En veu alta. El blogger gironí ha aconseguit impulsar el projecte de crossblogging, que un dia vaig llençar al vent cibernètic i que ha estat un fracàs rotund. Altres blocaires il•lustres, com en Jose Rodríguez, han iniciat experiències similars. Jo reitero la meva invitació, al temps que agraeixo (amb retard) l'hospitalitat de l'Eduard i l'ofereixo, en justa correspondència, un forat en aquest espai per a què anem relligant els camins de la cíbercosa.