Castells de sorra


M'encanten els castells de sorra. Una arquitectura impossible, formada per torres, fossars i túnels. Un laberint efímer. El procés creatiu dels castells de sorra duren el que dura la paciència del teu fill: aviat les alternatives seran molt més estimulants i el Gran Castell no podrà competir amb el taxi aquàtic, l'atac dels taurons o la batalla d'escuma.

Pocs minuts després, el castell és reconquerit per un altre equip de treball. Han decidit aprofitar el pati central per a fer un fossar que és alhora una immensa piscina i han obert un túnel d'aigua que irrevesiblement ha foradat la resistència del mur frontal. Cada nova onada s'emporta un pedaç de muralla i les torres que abans presidien el castell amb l'emoció continguda avui són ridículs pinacles de sorra, com zigurats asimètrics.

Fa poc més d'un quart d'hora que l'equip de treball ha abandonat la gran piscina i ja ha estat novament ocupada per una nova cohort d'arquitectes. Ara són més menuts i porten un cubell ple de clicks de Famobil. Un d'ells va aixafant amb la pala els darrers vestigis del castell, mentre la resta ocupa la piscina fangosa de petits vaixells de plàstic.

Com en un estrany ritual, cada nou grup crea un nou castell a partir de les restes de l'antic. L'estira, l'allarga, el premsa o el destrueix amb la voracitat d'un atac víking. Els castells de sorra són un patrimoni universal de la humanitat. Efímers. Superposats. Condemnats per una marea amenaçant. Tot plegat em suggeria una brillant metàfora, però la calor de l'estiu se l'ha endut entre un Colajet i un granitzat de llimona. Els hi volia dir que quelcom és com un castell de sorra, però ara no recordo el què. I ben mirat, tant és.

Comentaris

Euphorbia ha dit…
M'agraden els castells i tinc ganes de que el meu nen creixi una mica per fer encara que sigui un flam de sorra amb la galleda de la platja, perquè que aquest estiu, amb menys d'un anyet només es dedicaria a intentar menjar-se la sorra i no és plan.
Anònim ha dit…
Molt bo, Don. Com sempre, tanmateix.
Unknown ha dit…
I la pressa que tenen els petits , sempre van corrent amb la galleda, com es ?

Entrades populars