Posi un banquer a la seva taula
Em diuen que els responsables de la Banca porten uns mesos preocupats. Ja no els motiva ni el Hummer, ni el Rolex, ni la casa davant de les pistes de Vallnord o els sopars a La Roche. Pobres. Pateixen i això es nota.
Fins ara els vèiem amb preocupació, però amb una certa distància. Però des d'ahir sabem que el seu dolor, el seu neguit, el seu descens en el compte de resultats, la seva misèria és la nostra responsabilitat. El senyor Miguel Martín responsable de l'AEB (que no vol dir Agrupació d'Extorsionadors i Bandolers, sinó Associació Espanyola de Banca) va afirmar que:
Som els consumidors, els clients dels bancs, els empresaris i els treballadors els qui hem provocat la crisi dels bancs i les caixes espanyoles. Vostè, vostè i jo mateix. Senyor Martín, demano disculpes a la banca espanyola. Lamento que el Santander no arribés al seu objectiu de 10.000 milions de benefici i es limités a un miserable 8.900, o que el BBVA només fes 5.000 milions de caixa i, quina llàstima, el benefici recurrent de La Caixa fou només d'un 2%.
Per això inicio una campanya de recolzament als abnegats responsables dels bancs espanyols. "Posi un banquer a la seva taula" és una forma de compensar, parcialment, els perjudicis que els hem generat. Amable lector, si vostè també se sent culpable pels perjudicis vers la banca espanyola, adhereixi's a la nostra campanya i posi un banquer a la seva taula. Recordi. Utilitzi la vaixella del casament i les estovalles de lli.
Fins ara els vèiem amb preocupació, però amb una certa distància. Però des d'ahir sabem que el seu dolor, el seu neguit, el seu descens en el compte de resultats, la seva misèria és la nostra responsabilitat. El senyor Miguel Martín responsable de l'AEB (que no vol dir Agrupació d'Extorsionadors i Bandolers, sinó Associació Espanyola de Banca) va afirmar que:
En el resto del mundo la banca hunde a la economía, pero en España es al revés.
Som els consumidors, els clients dels bancs, els empresaris i els treballadors els qui hem provocat la crisi dels bancs i les caixes espanyoles. Vostè, vostè i jo mateix. Senyor Martín, demano disculpes a la banca espanyola. Lamento que el Santander no arribés al seu objectiu de 10.000 milions de benefici i es limités a un miserable 8.900, o que el BBVA només fes 5.000 milions de caixa i, quina llàstima, el benefici recurrent de La Caixa fou només d'un 2%.
Per això inicio una campanya de recolzament als abnegats responsables dels bancs espanyols. "Posi un banquer a la seva taula" és una forma de compensar, parcialment, els perjudicis que els hem generat. Amable lector, si vostè també se sent culpable pels perjudicis vers la banca espanyola, adhereixi's a la nostra campanya i posi un banquer a la seva taula. Recordi. Utilitzi la vaixella del casament i les estovalles de lli.
Comentaris
Potser si que nosaltres també tenim culpa, perquè vivíem en aquesta mena de miratge que tots pensàvem que érem rics, si no en teníem, doncs podíem demanar un crèdit, que qualsevol entitat ens el donarà. Però, evidentment, la Banca hauria d'haver posat unes restriccions per equilibrar una mica el sistema.
però no, es millor posar les restriccions (i restriccions molt fortes) ara que les empreses necessiten els crèdits de veritat per poder tirar endavant.
Sort que tenim que la banca ens cuida per tal que podem pagar les nostres hipoteques.
Em sap greu que per la meva culpa, no tinguin els beneficis que evidentment mereixen.
Perdoneu-me, per favor i un cop perdonat, ANEU-VOS a PRENDRE .... vent.
Deixeu ja als bancs, els banc donen crèdit a qui el pot tornar i no el donen a qui no pot, si ho han fet malament aquests anys ho estan pagant i si no també, perquè donar crèdit es el seu negoci, si no ho poden fer, no fan negoci i no es deixeu enlluernar pels milers de milions de benefici del Santander o BBVA que no son reals, es "comptabilitat imaginativa" i res mes.
La veritat es que els "disenyadors econòmics" neocons ens han fet viure a tots en un mon de mentida, en un mon on estàvem vivint del deute, deute per a tot, i ara el deute s'ha de retornar, no hi ha mes possibilitats de deute, perquè no hi ha activitat, no hi ha producció perquè no hi ha demanda, la economia està en parada tècnica i a mols països en fallida.
El capitalisme i les seves receptes s'ha acabat, ho hauríem de saber, i procurar que quant sortim d'aquesta crisis -i veurem quant serà, potser al 2.016- i que hi sortirem bastant mes pobres, hi sortim en unes bases econòmiques no especulatives, i el que aquí estic llegint, no va en aquest camí, ningú vol ser mes pobre i tots voleu seguir consumint a dojo.... I AIXÒ NO POT SER MES, S'HA ACABAT, S'HA D'ACABAR I DE VOSALTRES DEPÈN.
Salutacions
Suposo que la noia de Caixa Catalunya que em va atendre va utilitzar alguna de les excuses del catàleg que deuen tenir a les oficines per allunyar als malfactors que gosen entrar a demanar diners. En tot cas aquest argument és per posar-lo en un d'aquests reculls de errors i disbarats que de tant en quant es publiquen i que solen ser graciosos. L'únic defecte que té el gag de la noia de Caixa Catalunya és que estan jugant amb la estabilitat de famílies senceres mentre ells declaren beneficis milionaris.