El problema no és el que pensen

Comentaris

Que... constructiu, no? Quin nivel de... debat?

És quasi tan bo com el cartell vermell amb la cara del Berlusconi & co.

:(

Després us pregunteu perquè no anem a votar.

:(

Segur que hi haurà a qui li semblarà... ocurrent. Però a mi em diu ben poc de què pensa fer el PSC/PSOE a Brusel·les... llevat de barallar-se en plan "i tu més" amb els demés diputats.
Donaire ha dit…
Si em permets, discrepo.

Tant el cartell com aquest vídeo posen de manifest que a Europa avui hi ha dos models, un de dominant a la Cambra, el del Partit Popular Europeu i un altre, socialdemòcrata.

Són sistemes de comunicació que no permeten elements discursius. Es limiten a llençar un missatge, que en aquest cas és evident: hi ha una forta polaritat en el mapa polític europeu i cal escollir.

Et quedes, però, en l'anècdota. El PSC ha creat un milió de recursos de comunicació directa i elements discursius en els que pots trobar molta informació, material, idees, programes and so on.
El Perdíu ha dit…
Es, sencillamente, patético, y cuando lo veo pienso en socialistas como usted, a los que supongo bastante inteligencia... ¿qué problema hay con lo que la gente vote? La conclusión lógica de su argumento sería suprimir las elecciones, porque si están claros el bien y el mal, ¿para qué dejar a la gente votar? Sinceramente, si fuera votante del psoe, que no lo soy, me sentiría muy ofendido por este nivel de "epi y blas" con el que ustedes tratan a los suyos...
Estic força d'acord amb El Perdíu.

També estic d'acord amb el model que dius que hi ha a Europa, però aquesta propaganda, el combat o el reforça?

Dius "Et quedes, però, en l'anècdota. El PSC ha creat un milió de recursos". Potser em quedo en l'anècdota però... del milió de recursos que hi havia, quin has escollit tu per a utilitzar-lo al teu blog? ;)
Donaire ha dit…
Querido Perdiu

La publicidad hace muchos años que ha renunciado a la función cognitiva y se queda en la función afectiva (y en la fática). Tomar un anuncio en su literalidad y denunciar a Axe porque no has ligado con la rubia del quinto no tiene sentido. Es un anuncio. Nada más.

La campaña tiene muchas caras: programas, discursos, mítines, declaraciones, webs... Y cada canal tiene su código. Los anuncios tienen el código Epi y Blas, sí.

Pero le aseguro que lo que dice el anuncio en cuestión es verdad verdadera. ¿Repasamos?

1. "Los inmigrantes nos roban el trabajo". Ésta es una de las banderas del PPE, que se muestra muy beligerante con las entradas de inmigrantes.

2. "En Europa sólo hay sitio para una religión". Defensa furibunda de este precepto en el debate sobre la Constitución Europea.

3. "La sanidad debería ser privada". ¿Analizamos el modelo sanitario que está llevando a cabo Esperanza Aguirre?

4. "El cambio climático es una gran mentira". Esto lo han dicho al menos tres líderes populares de tres países.

5. "La homosexualidad es una enfermedad". Es una de las propuestas de los conservadores checos.

6. "Creo en el despido libre". Esto ya ni le cuento.

7. "Creo en la pena de muerte". Ningún partido europeo lo apoya, pero sí muchos de sus votantes (revise los resultados del CIS de hace tres ejercicios e incorpore la variable intención de voto).

No dice que se comen niños por la noche, ni que roban a las ancianitas o que meten droga en los botellines de agua.

Dicen cosas en las que hay una frontera muy nítida, entre unas posiciones y las otras: la religión, la inmigración, la homosexualidad, las relaciones laborales, el cambio climático, las prestaciones sociales...
Donaire ha dit…
Ismael

No ho sé. Jo no soc publicista i no entenc d'aquestes coses. Ja saps que a mi em va més la política 2.0. Per això, vaig recomanar el portal feseuropa.cat molt abans que posar aquest video. XD
Arturo ha dit…
Benvolgut don-aire.

Ho sento, peró el video en sembla dolent, no dolent en si mateix però si la manca molta imaginació que indica. Aquesta camapanya és una copia de la feta en les generals, que va funcionar molt bé.
No obstant això crec que s'ha de ser més imaginatiu, crear noves idees i no repetir lo que una vegada ha funcionat. Entre d'altres coses perque la situació politica actual no te res a veure amb la de les eleccions generals.

Sincerament, i parlant en termes generals no m'agrada la campanya electoral que s'esta fent. Parlem de lo important que és Europa i quins son els candidats? Cap d'ells es mínimament conegut. O son politics molests que fan nosa i els volem fer fora d'aqui (Vidal Quadras, Mayor Oreja, etc)o son mediátics per tal d'aconseguir vots (Junqueres) o son obscurs i poc coneeguts per les seves actuacions (Maria Badia, Ramon Tremosa, etc) Si volem i ens creiem que Europa és important (que ho és) donem-li calat polític i apostem fort.

Sento el rotllo, i grácies per aquest espai d'opinió,

Slts
Pep ha dit…
El mercat únic, l'euro i el pacte de Schengen han culminat mig segle de negociacions dirigides a pacificar el continent europeu. Europa es troba en una mena de punt mort. Un punt mort que és, de fet, el seu destí natural i final.

La UE actual no té res a veure amb l'Europa, fortament homogènia, dels 6. Avui en dia, amb 27 membres, un de cada tres individus està per sota d'aquell llindar de pobresa -la majoria concentrada a l'Europa de l'Est.

Davant d'aquestes diferències, no hi ha cap país a Europa (sobretot a l'Europa del Nord) que estigui disposat a acceptar un sistema de decisions per majoria, a cedir un bon tros de la seva sobirania, i a quedar subjecte, com ja li passa a la nostra dissortada Catalunya en relació amb Espanya, als capricis de l'Aznar, Berlusconi, Sarkozy o Berlusconi de torn.

Les eleccions del 7 de juny no són cap altra cosa que unes primàries de les eleccions d'aquí. I, per tant, els nostres candidats han d'evitar parlar gaire del projecte europeu i de fer volar tota mena de coloms, i han de concretar, per contra, com serviran els interessos de Catalunya arreu on vagin.
Donaire ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Donaire ha dit…
Em permeto contestar en el teu blog l'aportació que vas fer en el meu. Salut i república.

"Discrepo radicalment, com és natural.

Europa serà allò que els europeus decidim que sigui; és tan senzill com això. En aquest espai aparentment tan inútil s'està decidint coses com la política energètica del continent, la directiva de serveis (que afectarà des de les llicències de taxi fins a les farmàcies), el Pla de Bolonya, l'exèrcit europeu, els límits a la pesca, l'agricultura o la lluita contra el CO2.

Defensar els interessos de Catalunya

Dius que per tant, res d'Europa i a defensar els interessos de Catalunya. Però la pregunta és quins són els interessos de Catalunya? . Tres exemples.

1. Portem varis anys entretinguts amb la directiva europea que permet ampliar la jornada laboral fins les 65 hores. El Grup Liberal (al que està adscrit CiU) hi va votar a favor. El PSE, en contra. En aquest debat, quins són els interessos de Catalunya?. Fixa't bé que et pregunto pels interessos de Catalunya i no dels empresaris catalans.

2. La UE S'ha plantejat l'eliminació dels ajuts a l'agricultura pel 2012. Hi ha un debat sobre els terminis, els %, les pròrrogues. El Grup Liberal (al que està adscrit CiU) demana que s'acabi amb aquests ajuts de forma fulminant. En aquest debat, quins són els interessos de Catalunya?.

3. La Directiva Europea de Serveis estimula la liberalització dels serveis; això afectarà els horaris comercials (que ja no es podran limitar fàcilment), les llicències de les farmàcies, les llicències dels taxis o el paper dels col·legis. En aquest debat, quins són els interessos de Catalunya?.

Els interessos de Catalunya no existeixen. Són una ficció que crea el mirall d'una sola Catalunya possible i que, per tant, asfixia la política. Per a cada tema, hi ha diverses opcions i és lògic que partits diferents defensin posicions diferents. És lògic i, a més, necessari.

Hi ha només un àmbit en el que els interessos de Catalunya són uns. Potser per això és l'únic del que es parla quan s'obre el meló dels interessos de Catalunya. I és el paper de la llengua a la UE. Saps què va votar el Grup Liberal (aquell en el que s'inscriu CiU)?: En contra.

L'anti-Europa

Anar a Europa amb el discurs "¿qué hay de lo mío?" és destruir Europa. És crear un immens mercat de lobbies locals, en el que els diputats voten allò que diuen les pancartes.

Però sobretot és negar que hi ha interessos comuns per sobre dels interessos particulars. Que és l'essència d'Europa. La ficció dels interessos de Catalunya (únics i indiscutibles) no permet parlar dels debats a escala europea i la seva repercussió sobre el país. Ara, per exemple, hi ha un debat intens a la Unió Europea sobre els límits de les mesures contra el CO2. Per a alguns, els interessos de Catalunya són la reducció de les emissions de CO2 i de partícules potencialment cancerígenes. Per uns altres, aquestes mesures posen en perill la viabilitat econòmica de les empreses catalanes. Debats generals a Europa tenen efectes directes a Catalunya.

Aliats

Hi ha dos formes de treballar al Parlament: una és votant i una altra és discutint el teu vot en el sí dels grups en els que ets adscrit. De vegades, intentant convèncer el teu grup del sentit del vot i de vegades acceptant el sentit de vot a partir de les explicacions dels altres.

Per això, la clau de tota aquesta història és l'antítesi del que dius. És molt més important saber quins són els teus socis a Europa que el teu programa concret.
Donaire ha dit…
Arturo

Contesto el mateix que he dit a la resta de candidats. la campanya està formada per moltes accions i aquest anunci només és una. Insisteixo: és un anunci, 20 segons, un sol missatge... no podem demanar condensar de forma coherent un programa de centenars de pàgines en 20 segons.

Hi ha molts altres elements de la campanya que no esmentes: programes, propostes, mesures, iniciaties, aliances...

En canvi, caus en un error de la política contemporània, que és el cap de llista. L'ímportant dels eurodiputats no és que siguin coneguts ("mediàtics" se'n diu ara), sinó que siguin eficients. Que parlin idiomes, que siguin hàbils negociadors, que coneguin el continent, que coneguin bé la realitat del país... Guardans ha estat un excel·lent eurodiputat i no el coneixia gairebé ningú; el mateix, per exemple, la Maria Badia o en Raül Romeva.

Espero que aquests dies es pugui posar sobre la taula la dimensió real del debat europeu.
Arturo ha dit…
Donaire estic totalment d'acord amb el teu comentari. Si alguna cosa hem de apendre, és que la politica és quelcom més que la publicitat.

Però per aixó cal formar-se. I de moment no hi ha prou formació. Ho sento, és aixi, la majoria dels que votem, recollim un petit missatge (si no votas ellos vuelven) i el missatge que dona aquest video és el que jo estic criticant.

Sé que la politica es alguna cosa més i tracto de fer esforços en la mesura del posible per endinsar-me en aquest món. Sent sincer et diré que si no fora pel seguiment 2.0 polític que faig, probablement no aniria a votar. Se l'esforç que suposa i no creo que sigui just respondre'l amb una abstenció, encara que no estigui d'acord amb algunes coses.

En quant al tema dels candidats, tornem al mateix, sé que no tot és el cap de llista, que la feina es comparteix per tothom i que hi ha molt més. No obstant aixó, és important qui és el cap de llista i ho sabem tots. No és la meva intenció criticar als caps de llista, sino més aviat reflexionar sobre el fet de la importància que els partits donen a les eleccions europees. Aquestes eleccions són molt importants, si més no, tan importants com les dels Ajuntaments, Generalitat o l'Estat. I no sé si tothom li dona la mateixa importància. No aprendren mai. Tenim davant nostre un model de pais (USA) que gràcies als esforços de tots dins de les seves particularitats, aconsegueixen grans coses. Imiten l'esperit de lo bó.
Pep ha dit…
Donaire, tens un discurs propi d'UPyD, i no m'estranya, el candidat pel que tens la barra de demanar el vot, López Aguilar, va copiar un 90% del programa de ciutadans. Olé sus huevos.

Ah, i allò que uneix els catalans no és la llengua, ja sé que a Ciutadans sou molt progres però el dèficit d'infraestructures és un problema estrictament català provocat pel teu partit i pel PP. Què proposes tu davant del dèficit d'infraestructures? Votar Maleni. "No hace falta que digas nada mas".

Cimera ñes un blog col.lectiu, hi ha molts autors, i jo no sóc en Cesc, sóc en Pep.
popota ha dit…
En efecte, el problema no és el que pensen, ni tan sols el que es diuen a sí mateixos davant el mirall.
El problema és el que voten, a saber: un augment del finançament públic de l'Església catòlica, un sí al candidat de la dreta a la Comissió -Barroso-, un no a l'anulació dels judicis franquistes, un sí a la directiva de la vergonya que disminueix -encara més- els drets dels immigrants, un no a que el jutge Pedraz persegueixi penalment els assassins de José Couso, un sí a la llei de partits d'Aznar, un sí als contractes-escombraria, un sí a regalar diners públics als bancs, un sí a regalar diners a l'automoció per lluitar contra el canvi climàtic mentre es segueixen maltractant les infra-estructures ferroviàries, un sí a descafeinar la llei del medicament que afavoria la sanitat pública front al lobby farmacèutic i, això sí, un no a la pena de mort tan rotund com el no a investigar la complicitat del PPSOE en els vols a Guantánamo.

Mentre, quatre milions d'aturats, tirant cap a cinc, i la solució és treure l'impost de successions i de patrimoni als rics i, com no, muntar-se un govern basc amb el PP.

Entrades populars