Consultori sobre finançament (VIII)

Si estan cansats de números, crec que és millor que no llegeixin aquest post. En aquest punt intentarem avaluar el sistema de ponderació de la població de l'acord de finançament. Donem resposta a la darrera pregunta formulada en aquest consultori. Escoltem l'Ëric:

No me'n fio ni d'en Mas ni d'en Pujol, però me fio molt més de l'Elisenda Paluzie. I ella diu en el seu blog que les ponderacions realitzades per la població ajustada perjudiquen Catalunya. És això veritat?.

Com tot allò que afecta el finançament, no és fàcil respondre amb sí o amb un no. Que no ens espanti la complexitat...

Ponderació justa

No entrem en detalls: Hi ha una caixa comuna amb la que hem de pagar l'educació, la sanitat i els serveis socials. Com és lògic, les comunitats amb més habitants han de rebre més recursos. Extremadura i Astúries tenen poc més d'un milió d'habitants, de manera que totes dues haurien de rebre els mateixos recursos per als serveis bàsics i vuit vegades menys que Andalusia. Una forma d'enllestir el problema seria dividir els recursos pels habitants i d'aquesta manera cada comunitat tindria els mateixos diners per càpita.

Però és evident que els serveis públics no depenen només de la població, sinó del tipus de població. Astúries té molta més gent gran que Extremadura, de manera que hauria de rebre més recursos que ella per serveis socials. D'altra banda, Extremadura té molts més nens que Astúries, el que repercuteix en la seva despesa escolar. Necessitem ponderar la població d'acord amb diversos criteris, que facin més justa l'assignació dels recursos finals. Des de fora, aquests factors són vistos com un vulgar pols entre les comunitats que intenten inflar aquells criteris que els beneficien més. Però és necessari un model de ponderació que sigui just, perquè aquest model durarà molt de temps (ja ho veuran) i allò que beneficia una comunitat avui la pot perjudicar més. Més val que els criteris siguin simples i raonables.

Els factors de ponderació

L'assignació dels recursos del Fons de Garantia es realitza a partir de set criteris:

1. La població protegida equivalent, distribuïda en set grups d'edat (38%). Aquesta ponderació és el resultat d'un excel·lent treball d'un grup d'experts que han calculat la despesa sanitària per a cada franja sanitària. Catalunya obté una mitjana per sobre de la mitjana per càpita.

2. La població censada (30%). En aquest cas, només computa el número d'habitants de cada habitant, de manera que lògicament Catalunya obté una mitjana equivalent al valor per càpita.

3. La població entre 0 i 16 anys (20,5%). Aquesta variable demogràfica recull d'una forma molt fidel la demanda de places escolars obligatòries. Catalunya està molt lleugerament per sota de la mitjana.

4. La població de més de 65 anys (8,5%). La població amb més de 65 anys es correspon amb el gruix de la població que reclama la major part dels serveis socials. La immigració ha reduït l'envelliment de la població catalana, de manera que en aquesta variable també estem lleugerament per sota de la mitjana.

5. La resta de variables que intervenen no tenen un component demogràfic. La superfície representa un factor de ponderació d'1,8%. Tot i que Catalunya és la sisena comunitat amb major extensió, està clarament per sota de la mitjana. La dispersió representa un 0,6% i és un dels factors que apareixen a l'Estatut. Certament, Catalunya té molts nuclis de població, de manera que és la quarta comunitat amb més nuclis, però Galícia té més de la meitat dels nuclis de tot l'Estat, de manera que Catalunya se situa també molt per sota de la mitjana. Finalment, la insularitat aporta un 0,6% de la ponderació.



L'aplicació del model

Ara ja podem estimar els resultats de la ponderació amb les dades demogràfiques ajustades, amb les dades de 2007. Cada any, l'efecte dels criteris es modificarà d'acord amb el comportament de les variables, de la mateixa manera que es modificarà la demanda de serveis equivalents.

[Ampliació] Hi ha lectors que m'han fet saber que costa molt d'interpretar aquesta taula, de manera que introdueixo a posteriori una petita nota il·lustrativa. D'entrada, si cliquen sobre la taula la podran veure ampliada sense deixar-se 12 dioptries. Cada columna representa un factor de ponderació. Imaginem que hem de repartir 100 euros. Si el factor de ponderació de la superfície és 1,8 vol dir que haurem de repartir aquests 1,8 euros d'acord amb el percentatge de superfície (la taula anterior). Concretament, a Catalunya li assignarien 0,12 cèntims d'aquests 1,8 euros. Per això, el sumatori de cada columna equival al factor de ponderació. Si sumem les files, sabrem quants euros assignem a cada comunitat amb els criteris de ponderació. P.A. vol dir població ajustada i Pobl. vol dir població real: en els dos casos, la suma seria 100. Si comparem la P.A. amb la Pobl. sabrem com han afectat els factors de ponderació en l'assignació dels recursos.



D'acord amb l'estricta aplicació del model, les comunitats que perden pes en la població ajustada respecte la població total són, per aquest ordre Madrid (-0,89%), Andalusia (-0,28%), País Valencià (-0,24%), Catalunya (-0,22%), Múrcia (-0,06%) i Cantàbria (-0,01%). Però...

Ens falta un element del model que és l'assignació de recursos addicionals en el sistema. Els criteris de ponderació dels nous recursos són (a) un 75% pel creixement de la població ajustada en el període 1999 - 2009, liderat clarament per Catalunya, (b) un 12,5% per la població ajustada, on Catalunya està lleugerament per sota de la mitjana com hem vist i (c) per la població estimada i inscrita susceptible de rebre els recursos de la llei de la dependència, molt superior a la mitjana en el cas de Catalunya. Per tant, els recursos addicionals no només permeten acomplir els criteris previstos a l'Estatut (immigració i població depenent), sinó que equilibra l'efecte de la ponderació demogràfica prevista en el model.