Homenatge
Tindria ganes de dir moltes coses. Però la majoria són, en certa manera, irrellevants.
Hauria volgut posar en evidència la contradicció d'una formació que porta set anys denunciant que el més votat no és President, una formació que reclama que l'alcaldable més votat sigui alcalde, però que esborra amb un cop de tipp-ex tots els seus principis quan l'aritmètica els afavoreix. Allò que val a Barcelona no val a Sant Feliu de Guíxols, m'asseguren. Però no volia pas parlar d'això ara.
Hauria volgut evidenciar que els resultats de les darreres eleccions municipals el 2007 reclamaven a crits un canvi. CiU va passar d'onze a cinc regidors i el PSC va passar de tres a set; els primers perdien més de la meitat dels regidors i els segons duplicaven el número de representants. Els convergents baixaren de 5400 vots a 2000, en una de les desfetes electorals més catastròfiques del país: Els ciutadans sancionaren l'erràtica política del Govern que renuncià al projecte universitari. Però no volia pas parlar d'això.
Els hi vull parlar de l'equip de govern que perdrà la moció de censura els propers dies. Els hi vull parlar de l'acord del Museu Thyssen, de la gran travessia de vianants, del millor Festival dels festivals d'estiu catalans, de la ciutat dels petits detalls, de la Reserva Marina de la Punta de Garbí, dels projectes dels hotels Anlló, de la Fàbrica Serra Vicens, de l'aigua amb pressió, de l'ampliació del CAP, del Pla de Barris al Puig, la millora del dic d'abric... Una giravolta en el projecte de ciutat i les seves expectatives.
Entenc la moció de censura perquè entenc les ambicions personals i la fred intensa de l'oposició. La política és, de vegades, injusta. En Pere Albó ha estat un alcalde extraordinari. Tenaç, valent, compromés, equànim, ha liderat un bon equip i ha redreçat el rumb de la ciutat. I, malgrat tot, una moció de censura impedirà que acabi la seva gestió brillant. De vegades, la política colpeja els bons polítics. Són les regles del joc. Però deixeu-me que anoti, ni que sigui a peu de pàgina, la vàlua personal i política d'en Pere Albó, l'alcalde bo. Deixeu-me reconèixer, ni que sigui a cau d'orella, l'honestedat i la capacitat de la seva trajectòria. Com deia en Grouxo Marx, però a l'inrevès, m'agrada formar part de clubs que té membres com aquest.
Hauria volgut posar en evidència la contradicció d'una formació que porta set anys denunciant que el més votat no és President, una formació que reclama que l'alcaldable més votat sigui alcalde, però que esborra amb un cop de tipp-ex tots els seus principis quan l'aritmètica els afavoreix. Allò que val a Barcelona no val a Sant Feliu de Guíxols, m'asseguren. Però no volia pas parlar d'això ara.
Hauria volgut evidenciar que els resultats de les darreres eleccions municipals el 2007 reclamaven a crits un canvi. CiU va passar d'onze a cinc regidors i el PSC va passar de tres a set; els primers perdien més de la meitat dels regidors i els segons duplicaven el número de representants. Els convergents baixaren de 5400 vots a 2000, en una de les desfetes electorals més catastròfiques del país: Els ciutadans sancionaren l'erràtica política del Govern que renuncià al projecte universitari. Però no volia pas parlar d'això.
Els hi vull parlar de l'equip de govern que perdrà la moció de censura els propers dies. Els hi vull parlar de l'acord del Museu Thyssen, de la gran travessia de vianants, del millor Festival dels festivals d'estiu catalans, de la ciutat dels petits detalls, de la Reserva Marina de la Punta de Garbí, dels projectes dels hotels Anlló, de la Fàbrica Serra Vicens, de l'aigua amb pressió, de l'ampliació del CAP, del Pla de Barris al Puig, la millora del dic d'abric... Una giravolta en el projecte de ciutat i les seves expectatives.
Entenc la moció de censura perquè entenc les ambicions personals i la fred intensa de l'oposició. La política és, de vegades, injusta. En Pere Albó ha estat un alcalde extraordinari. Tenaç, valent, compromés, equànim, ha liderat un bon equip i ha redreçat el rumb de la ciutat. I, malgrat tot, una moció de censura impedirà que acabi la seva gestió brillant. De vegades, la política colpeja els bons polítics. Són les regles del joc. Però deixeu-me que anoti, ni que sigui a peu de pàgina, la vàlua personal i política d'en Pere Albó, l'alcalde bo. Deixeu-me reconèixer, ni que sigui a cau d'orella, l'honestedat i la capacitat de la seva trajectòria. Com deia en Grouxo Marx, però a l'inrevès, m'agrada formar part de clubs que té membres com aquest.
Comentaris
En Pere Albó, durant aquests quasi tres anys que ha estat al capdavant del Govern de la ciutat ha demostrat, sobradament, la seva capacitat de gestió dels interessos de Sant Feliu, i el seu lideratge en els petits i grans projectes presents i futurs que ha encetat.
Estic orgullós, i estic segur que al igual que tots els 15 regidors de l’equip de govern (fins i tot aquells que per qüestions de projecció personal han optat per abandonar la seva responsabilitat, perque així ho han reconegut en reunions de Govern) d’haver col•laborat amb en Pere Albó i de continuar fent-lo.
Com bé dius, moltes vegades la política és injusta (ho estic vivint també en les meves carns), però la fan injusta aquells que la intenten utilitzar en benefici propi o partidista sense donar cap importància a les conseqüències personals o col•lectives que poden generar les seves accions.
En Pere Albó, com tu dius, contrastadament un extraordinari alcalde, no es mereix ni personalment ni com a polític aquesta traïció.
De vegades, la política fa venir basques, de debó. Em sap molt de greu per en Pere. Sabeu que no sóc pas sospitós de votar el PSC (de fet, de votar ningú), però tinc debilitat per la gent honesta que es dedica a la política. Digueu-me retorçat, però hi trobo cert romanticisme.
Com diu en Juanjo, no es mereix que el traeixin així, però no és això el que em fa més mal. El que realment em treu de polleguera és que, després de tots els escàndols viscuts, encara hi hagi qui no vegi que parlar d'un promotor inmobiliari fent de regidor d'urbanisme és com parlar de la corda a casa del penjat.
No només no s'ho mereix en Pere; tampoc no s'ho mereix el poble. O potser sí, vés a saber!
Una abraçada.
1.- A les darreres eleccions, el PSE va passar de 18 a 25 escons (+7) i el PNB va passar de 29 a 30 (+1). A St Feliu, CiU va passar d'11 a 5 regidors (-6) i el PSC de 3 a 7 (+4).
2.- El lehendakari és del segon partit, el que més ha crescut en vots i en escons. A St Feliu fan alcalde al número 2 del tercer partit en número de vots. És com si a Catalunya governés en Puigcercós.
Que el constructor amb més obres a St Feliu i amb més fronts oberts passi a ser el regidor d'urbanisme és greu. I que el seu partit es digui AMICS deixa ben clar a qui vol beneficiar.
Albert C., et recomano bicarbonat, a mí em va bé quan veig com el Gobierno del Reino s'oposa a anular els judicis feixistes.
Sociata, OK a les dues diferències. N'hi afegeixo una tercera, el compromís públic i explícit d'en Fatxi de no pactar amb el PP, que no sé si s'ha donat a Sant GILiu. I molt d'acord amb això dels vincles entre política i constructores. Esperem que aun caigui aquest nyap de Sant GILiu caigui també un alcalde metropolità i starlet de la Federació de Municipis l'oncle del qual presideix el gremi de constructors del seu poble. Em fi, com deia l'altre et venen ganes d'engegar-ho tot a...
Això de diable ho diu vostè
al poble veí de Platja d'Aro s'han carregat amb una moció de censura un gran alcalde...que feia més de divuit anys que governava.
Vostè mateix acaba de mostrar les diferències. Primera, governa des de fa 18 anys. Segon, en les dues darreres eleccions ha anant perdent bous i esquelles, mentre que Dolors Padilla en guanyava. Per això, van fer un pacte contra natura amb ERC, CiU i PP.
Això sí val allà i aquí no?
A veure si ens entenem. Qui porta vuit anys dient que ha de guanyar la llista més votada és CiU, jo no. Jo no dic que "no val" a Sant Feliu. Val allà i aquí.
Però si vol li paso les declaracions d'en Giraut el dia de la moció de censura. I les declaracions de la plana major de CiU. Són els convergents els qui fan servir aquest argument de vegades sí i de vegades no.
Per què ningú valora la puja de regidors de TSF? (de un a cinc, multiplicat per 5)?
Jo ho valoro. I molt. Però pensem per un moment. L'increment de TSF respon a la confiança que el poble dipositava sobre Lobato o a les ganes de canviar?. Honestament: Els resultats electorals apuntaven a la voluntat de canvi o de continuïtat?.
Potser es mereix més ser l'alcalde ell que no pas altres.
Això ho diu seriosament?. Vostè s'imagina en Carod Rovira de President de Catalunya o la Rosa Díez Presidenta del Govern?.
I els projectes...algú es creu que (si hi ha) nou govern es desestimarà el Thyssen i els altres grans projectes?
En quin moment he dit jo això?. Per què manipula?. Llegeixi el meu escrit i anoti en quin moment jo he defensat aquest punt.
La vella tàctica del PSC que tots ja coneixem: "Que viene el coco, yo soy el bueno".
"¿Qué viene el coco?". Què diu?
Però a vegades funciona...i altres no.
De veritat que no entén res del que diu.
Quan hi ha coses que no s'aguanten, val més canviar-les.
Anem al moll de l'os. "Coses que no s'aguanten". El meu escrit no diu "Que malament que ho faran els nous", sinó que diu "Què bé que ho ha fet el Govern local".
Parlem clar. La moció no es justifica perquè el Govern és un desastre. Ans al contrari. La moció respon a la voluntat d'una persona de ser alcalde, és una ambició personal. I estic segur (de fet, em consta) que la major part dels regidors de TSF estan molt satisfets de la gestió d'aquest govern. I la ciutat, també.
La moció és el resultat d'una ambició personal. Ep, jo ho respecto. Un vol ser alcalde i l'altre fa el que sigui per tornar a manar. La moció és legítima i ja dic literalment en el text que ho entenc.
Ara bé. El que no tolero, el que em nego a acceptar, és que per a vestir la moció es vulgui fer creure que respon al desgovern i la mala gestió. Per aquí no passo. L'albó ha estat un gran alcalde. De fet, hi ha una contradicció en el seu escrit, perquè d'una banda parla de continuïtat dels grans projectes i de l'altra parla de mala gestió. En què quedem?
Pit i c... (amb perdó, però no em ve al cas una expressió més encertada).
Començo a estar una mica cansadet dels anònims. Si es vol defensar una postura, el més honest és sortir de l'armari i identificar-se.