Taxa Tobin ja
Ja saben que les ales d'una papellona a Amèrica poden provocar un huracà a Europa. I la crisi actual neix del petit batec d'ales d'una papellona el 15 d'agost de 1971. Aquest dia, Nixon signà l'acta de defunció del model de Bretton Woods, basat en el patró or, i s'inicià el model de tipus de canvis flotants. A partir d'aquest moment, el valor del franc suís, del quetzal de Guatemala o del rand sud-africà dependran del seu valor en els mercats de divises.
Imaginem una gegantesca borsa. En ella, els inversors compren i venen monedes. Compro deu milions de quetzals i un mes més tard els venc i amb els beneficis compro rands. Hi juguen altres factors, certament, però el més rellevant és que les economies nacionals estan exposades als jocs especulatius dels inversors de divises. Aquest mercat financer de divises és un camp abonat per a l'especulació, transaccions que no tenen res a veure amb les inversions productives, sinó en els guanys immediats per compra - venda de divises. Cada dia milers de milions de dòlars es mouen d'una divisa a una altra, sense cap relació amb la producció del país o amb l'intercanvi de bèns i de serveis; és simplement, un mercat especulatiu.
El 1971 James Tobin va proposat la creació d'una taxa que gravés qualsevol transacció de divises. El tipus hauria de ser molt baix (un 0,1% per exemple), amb la finalitat de no desincentivar les inversions productives, sinó limitar l'especulació amb les divises. ATTAC és una organització internacional que ha recollit el testimoni de la proposta de Tobin i lluita per la implantació d'aquesta taxa antiespeculació. Aquesta és una de les vies necessàries per a construir un model alternatiu. Necessitem canviar les regles del joc. Taxa Tobin, ja.
Imaginem una gegantesca borsa. En ella, els inversors compren i venen monedes. Compro deu milions de quetzals i un mes més tard els venc i amb els beneficis compro rands. Hi juguen altres factors, certament, però el més rellevant és que les economies nacionals estan exposades als jocs especulatius dels inversors de divises. Aquest mercat financer de divises és un camp abonat per a l'especulació, transaccions que no tenen res a veure amb les inversions productives, sinó en els guanys immediats per compra - venda de divises. Cada dia milers de milions de dòlars es mouen d'una divisa a una altra, sense cap relació amb la producció del país o amb l'intercanvi de bèns i de serveis; és simplement, un mercat especulatiu.
El 1971 James Tobin va proposat la creació d'una taxa que gravés qualsevol transacció de divises. El tipus hauria de ser molt baix (un 0,1% per exemple), amb la finalitat de no desincentivar les inversions productives, sinó limitar l'especulació amb les divises. ATTAC és una organització internacional que ha recollit el testimoni de la proposta de Tobin i lluita per la implantació d'aquesta taxa antiespeculació. Aquesta és una de les vies necessàries per a construir un model alternatiu. Necessitem canviar les regles del joc. Taxa Tobin, ja.
Comentaris
Salutacions
Per cert, molt interessant el debat d'ahir sobre recerca!
Salut!
Per què suposes que la Taxa Tobin no desincentivaria les inversions productives? Jo crec que com qualsevol taxa distorsionaria el mercat. Entenc que la vulguem imposar per frenar l'especulació, però no diguem coses que no són.
Per altra banda, entenc que els grans moviments especulatius perjudiquen les economies i sobretot els més dèbils d'aquestes economies, però quan una economia és robusta i els desequilibris són manejables els mercats no l'ataquen perquè saben que no en trauran profit. Aquests dies els mercats no han atacat ni el deute alemany, ni l'holandès ni el finlandès, per què? perquè hi ha una conspiració contra els països del sud d'Europa per rebentar l'euro? No, jo crec que és perquè les economies del sud són atacables i se'n pot treure profit, i això és així perquè són dèbils i pateixen fortíssims desequilibris macroeconòmics, i si són dèbils potser els seus respectius governs s'haurien de preguntar per què?
Si un 0,1% de taxa desincentiva una transacció, per què no abolim l'IVA, les taxes de duanes o les caríssimes taxes de ports i aeroports?. Si una inversió productiva depèn d'aquest 0,1% és que és certament molt feble (i per tant, prescindible). A més, si és general, grava per igual totes les inversions i per tant no es generen efectes de competència.
Això de què els mercats són un termòmetre dels desequilibris macroeconòmics és simplement fals. Fa anys, molts anys, que les borses s'han despenjat de la realitat productiva i només depenen de l'afany de guany. Pur i dur.
Si et mires el procés de Bretton Woods, veuràs tots els atacs del mercats a les diferents monedes, d'acord estrictament a les possibilitats de guany. Primer, van atacar la lliura, i després van anar pel dòlar, dos economies certament molt febles.
Faig meves les paraules de Krugman:
"Y es que hay que considerar: después de recibir un gran golpe en las consecuencias inmediatas de la crisis, las ganancias de la industria financiera se están disparando de nuevo. Parece bastante probable que la industria regrese pronto a jugar los mismos juegos que, para empezar, nos metieron en este caos.
¿Entonces, que se debería hacer? Como dije, apoyo las propuestas de reforma de la administración Obama y sus aliados en el Congreso.
Sin embargo, estas reformas deberían ser apenas un primer paso. También nos hace falta restarle importancia a las finanzas.
Y no solo son personas ajenas las que están diciendo esto (no que haya algo mal en las personas ajenas que critican, quienes han estado mucho más en lo correcto que supuesta gente con experiencia; véase Greenspan, Alan). Una intrigante propuesta está por ser divulgada desde, de todos los lugares, el Fondo Monetario Internacional. En un artículo filtrado que fue preparado para una reunión del pasado fin de semana, el FMI se pronuncia por la imposición de un Impuesto por Actividades Financieras –sí, FAT (gordo, en inglés), por sus siglas– sobre las ganancias en la industria financiera y remuneraciones.
Un impuesto de ese tipo, argumenta el FMI, podría “mitigar que se corran riesgos excesivos”. De la misma forma, podría “tener a reducir el tamaño del sector financiero”, lo cual es presentado por el FMI como positivo.
Ahora bien, la propuesta del FMI es bastante débil. Sin embargo, si se mueve hacia la realidad, Wall Street dará un alarido.
No obstante lo anterior, el hecho es que hemos estado dedicando demasiada de nuestra riqueza, demasiado del talento de nuestro país, al negocio de crear y promover complejos planes financieros; planes que tienen la tendencia de hacer que la economía estalle. Ponerle fin a esta situación le hará daño a la industria. ¿Y qué?"