Hi ha massa turistes a Barcelona?
Avui he tornat a escoltar que el principal problema de la ciutat de Barcelona és que ha estat envaïda pels turistes. Seguien el fil d'un article d'en Quim Monzó, qui considerava que els residents haurien de marxar de la ciutat perquè el número de turistes impedia qualsevol forma de vida urbana. Jo no sé si hi ha molts o pocs turistes a Barcelona. I si mirem les xifres?.
El número de turistes a Barcelona ha crescut molt en els darrers anys, fins a situar-se en els 6,5 milions actuals. Hi ha més de quatre turistes per cada resident. La ciutat disposa també de 277.000 commutings (persones que es desplacen a Barcelona per motius de treball) i 75.000 persones que acudeixen a Barcelona a estudiar. Però el gruix més important són els excursionistes, les persones que acudeixen a Barcelona per motius no laborals i que no hi pernocten. 24,5 milions de persones (la major part d'ells, catalans) visiten els museus, els teatres, les exposicions o els restaurants de la ciutat.
Però si transformem aquestes dades en persones/dia anuals els percentatges canvien radicalment. Prenem un dia qualsevol de Barcelona. Si escollim 100 persones a l'atzar, trobaríem 83 residents, 9 commutings (residents en altres localitats que treballen a Barcelona), 2 estudiants, 4 visitants d'oci i 2 turistes. El percentatge de turistes a Barcelona sobre el volum total de persones que "usen" l'espai de la ciutat és 1,99%.
És veritat que la "intensitat d'ús" de la ciutat no és la mateixa entre els diversos col·lectius. No és fàcil estimar quin és el número mig d'hores d'estada en els espais públics de la ciutat. Segurament el número d'hores dels residents és certament baix. Però això no és tan el símptoma d'una ocupació de l'espai urbà per part dels turistes com una renúncia de la societat actual a usar els espais públics. En tot cas, si apliquem una ponderació horària, els percentatges no es modifiquen en excès. Tres quartes parts són residents i el percentatge de turistes es podria situar entorn el 7%. No em sembla una xifra crítica com per afirmar de forma tan rotunda que la invasió turística ha provocat el decliu de la ciutat.
Fonts
La població censada ha estat extreta de les dades de l'INE 2009
La mobilitat laboral (commuting) prové dels Cens de 2001. No hi ha dades més actualitzades.
Els estudiants també provenen del Cens de 2001 i segurament estan infravalorades
El número de turistes prové de l'enquesta anual de Consultur publicada per Turisme de Catalunya
Els excursionistes són una estimació calculada en el Pla Estratègic de Turisme de Barcelona
El número de turistes a Barcelona ha crescut molt en els darrers anys, fins a situar-se en els 6,5 milions actuals. Hi ha més de quatre turistes per cada resident. La ciutat disposa també de 277.000 commutings (persones que es desplacen a Barcelona per motius de treball) i 75.000 persones que acudeixen a Barcelona a estudiar. Però el gruix més important són els excursionistes, les persones que acudeixen a Barcelona per motius no laborals i que no hi pernocten. 24,5 milions de persones (la major part d'ells, catalans) visiten els museus, els teatres, les exposicions o els restaurants de la ciutat.
Però si transformem aquestes dades en persones/dia anuals els percentatges canvien radicalment. Prenem un dia qualsevol de Barcelona. Si escollim 100 persones a l'atzar, trobaríem 83 residents, 9 commutings (residents en altres localitats que treballen a Barcelona), 2 estudiants, 4 visitants d'oci i 2 turistes. El percentatge de turistes a Barcelona sobre el volum total de persones que "usen" l'espai de la ciutat és 1,99%.
És veritat que la "intensitat d'ús" de la ciutat no és la mateixa entre els diversos col·lectius. No és fàcil estimar quin és el número mig d'hores d'estada en els espais públics de la ciutat. Segurament el número d'hores dels residents és certament baix. Però això no és tan el símptoma d'una ocupació de l'espai urbà per part dels turistes com una renúncia de la societat actual a usar els espais públics. En tot cas, si apliquem una ponderació horària, els percentatges no es modifiquen en excès. Tres quartes parts són residents i el percentatge de turistes es podria situar entorn el 7%. No em sembla una xifra crítica com per afirmar de forma tan rotunda que la invasió turística ha provocat el decliu de la ciutat.
Fonts
La població censada ha estat extreta de les dades de l'INE 2009
La mobilitat laboral (commuting) prové dels Cens de 2001. No hi ha dades més actualitzades.
Els estudiants també provenen del Cens de 2001 i segurament estan infravalorades
El número de turistes prové de l'enquesta anual de Consultur publicada per Turisme de Catalunya
Els excursionistes són una estimació calculada en el Pla Estratègic de Turisme de Barcelona
Comentaris
Mentre els "commuters" es deuen distribuir per tota la ciutat, els estudiants ho fan per determinats barris (els que tenen campus sobretot) i els turistes per... un 10% de la ciutat?
És probable que un veí de Via Júlia no vegi un turista en anys, mentre que un de les Rambles-Plaça Catalunya-Passeig de Gràcia conviu amb una proporció bastant més elevada que l'1,99% que calcules.
2. Aquest és un estudi interessant, en el que podem seguir els itineraris dels turistes a partir del seu rastre fotogràfic. Si et fixes, la taca turística és molt àmplia. També en el cas de Barcelona.
Deixant de banda que un 40% dels "turistes" de Barcelona en realitat estan vinculats amb els negocis, si mires la freqüentació dels nodes, veuràs que la Sagrada Família, el Park Güell, el Fòrum, el Port Vell o Montjuïc tenen percentatges de freqüentació altíssims. Barcelona és una ciutat turística polinuclear, amb una dispersió molt elevada. Infinitament superior a la dels communtings o residents.
3. Sigui com sigui, si admetéssim la hipòtesi de la concentració, llavors el problema no seria el número de turistes, sinó la seva ubicació. Hi ha molts mecanismes de gestió de fluxos que permeten augmentar la dispersió espacial. Per exemple, Londres té 12 vegades més turistes / any que Barcelona i no hi ha un discurs turismofòbic com el de casa nostra,
4. En tot cas, (i aquí contesto també a Jorge Galindo) en el cas de Barcelona s'utilitza l'argument de les Rambles jo crec que de forma equivocada. Ens diuen que els residents han estat expulsats de les Rambles pels turistes. És curiós que un 2% tingui la capacitat de fer fora al 80%.
Vull dir que si el 80% usés les Rambles, el 2% turístic seria una anècdota, com els turistes de 5 Avenue de NY. No serà que simplement els barcelonins han deixat de passejar per les Rambles i per la resta dels espais públics?
El tema de la deserción del espacio público es una de las evidencias de los estudios contemporáneos sobre el uso del espacio urbano en Europa. El marco conceptual de referencia es el libro de Sorkin Variations on a Theme Park, una de las primeras reflexiones sobre los cambios de hábitos urbanos.
Me gusta pasear por el Barri Vell de Girona, pero casi siempre paseo solo. No hay nadie en los parques ni en los jardines ni en calles medievales alejadas de la Universitat. Excepto turistas. No es que los turistas hayan expulsado a los residentes del Barri Vell; es que los residentes no acceden a este espacio.
Por cierto, hace unas semanas descubrí que los inmigrantes han descubierto un espacio único: el Jardí dels Alemanys. Creo que más del 99% de los residentes en Girona desconocen la existencia de este jardín, mientras que los inmigrantes lo han colonizado. Me temo que dentro de unos meses aparecerán los primeros escritos de residentes molestos porque estos magrebís han colonizado un espacio de la ciudad.
Yo creo que el mejor símbolo de esta deserción es el éxito del concepto Ikea "La república independiente de tu casa", que hace unos años habría escandalizado a la opinión pública y que ahora es celebrado como la metáfora de una ciudad sin espacios públicos. En realidad, una ciudad con espacios públicos colonizados por turistas, erasmus e inmigrantes.
Sin embargo, tengo más dudas sobre 1. los usos de estos centros y 2. la tesis de "abandono del espacio público" (con la contraposición "república independiente de tu casa" que planteas) en el conjunto de la ciudad, que ni es centro, ni es suburbio de baja densidad. Sin tener datos delante, creo que en esos dos puntos hay diferencias muy grandes según núcleo, y no puede encontrarse una línea común tan fácilmente como en la cuestión de vivir en los centros urbanos.
De todas formas, creo que es un buen tema para poner sobre la mesa y discutir con mis alumnas del Master de Turismo, y Barcelona y Girona son dos ejemplos bastante a mano. Si me lo permites, quizá te escriba un mail al respecto durante el próximo mes.