10 arguments a favor de la liberalització dels horaris comercials



Sense que serveixi com a precedent, en aquesta ocasió coincideixo amb el President Zapatero. Estic a favor de la liberalització dels horaris comercials. Aquests són els meus arguments.

1. Una part de la meva Tesi Doctoral la vaig dedicar a l'estudi dels shoppings malls de Canadà, on vaig fer dues estades de treball a les Universitats de Montreal i d'Alberta. Quina és la principal estratègia d'un centre comercial?. L'objectiu central és incrementar el temps d'estada mitjana dels usuaris en el centre. Per això, en els shopping malls no hi ha rellotges, ni referències a l'exterior, la llum artificial confon el ritme circadià i l'estructura laberíntica (mirin de trobar un WC) cerca incrementar el temps mig d'estada dels visitants. I ho fan per un motiu molt simple: Existeix una correlació directa entre temps mig d'estada i despesa. En altres paraules, tots els estudis sobre comportament comercial han posat en evidència que l'increment de l'oferta genera un increment de la demanda.

2. Incrementar els horaris comercials permet incrementar les vendes, el que pot garantir la viabilitat del projecte comercial. Més important encara. Genera una demanda induïda de treballadors comercials, una oportunitat excepcional en un context d'atur estructural. Ja sé que de forma immediata apareixerà l'objecció següent: L'única cosa que aconseguirem és incrementar el número d'hores que realitzen els treballadors. Aquest risc és cert, però es pot combatre amb una política d'inspeccions adequada, com fan a la resta del món civilitzat.

3. Flexibilitzar els horaris comercials obre les portes a una reforma urgent: Ajustar els temps d'obertura als diversos segments de demanda. Cada negoci opera en uns segments molt concrets, que tenen els seus ritmes temporals específics. Jo compro essencialment a partir de les 19 hores i els cap de setmana. Tinc la sensació que molts comerços estan buits durant el matí i tanquen quan molts clients potencials podrien accedir-hi. Flexibilitzar no vol dir imposar uns períodes d'obertura de 70 hores setmanals, sinó un principi molt més simple: Permetre que cada negoci decideixi lliurement quan obre i quan tanca, com fa, per exemple, un despatx d'arquitectes o un fuster.

4. El cas més evident del desconcert entre oferta i demanda són els cap de setmana. L'estructura laboral del país concentra la major part de l'activitat durant els dies laborables. Els caps de setmana i els festius són els moments en els que la immensa majoria dels ciutadans del país aprofiten per a "usar" l'espai urbà, és a dir, les seves places, els seus jardins, els seus bars i, si estigués obert, el comerç urbà. Passa el mateix amb moltes oficines d'informació turística que tenen un horari adaptat no a les necessitats específiques de la demanda (obrint quan hi ha turistes), sinó als calendaris laborals convencionals (obrint quan no hi ha turistes).

5. El model actual ha generat una estructura dual molt injusta. Com saben, la legislació permet que els municipis turístics tinguin règims d'obertura específics, en la pràctica, la major part dels caps de setmana. El concepte legislatiu de "municipi turístic" és tan ambigu que podria aplicar-se a la major part dels municipis catalans. En tot cas, en la pràctica, la situació actual és un mapa comercial en el que una zona del país obre quan vol i una altra té unes limitacions horàries, el que genera fluxos comercials molt importants des dels primers cap als segons.

6. Sentiran a dir que la liberalització dels horaris comercials anirà en benefici dels grans magatzems i, en conseqüència, en perjudici dels petits. M'agradaria refutar el mite que les grans superfícies comercials estan afogant el petit comerç. La realitat és una altra. Les superfícies periurbanes sí estan desmontat el comerç tradicional, però els centres comercials urbans actuen com els anchors dels shopping malls. Si miren l'estructura dels shopping malls veuran que es basen en la combinació entre petits comerços i grans superfícies, que actuen com una oferta integral. Petits comerços i grans superfícies en espais urbans poden crear un ecosistema comercial molt eficient, com han demostrat els Eaton a Canadà. No hem explotat prou les possibilitats dels centres comercials oberts.

7. El principal competidor dels comerços urbans no són només les grans superfícies periurbanes. La batalla que ve, molt més important que l'anterior, és la del comerç electrònic. I el comerç electrònic treballa full time, 24 hores al dia, 365 dies a l'any (366 els anys de traspàs). Reduir l'accés dels consumidors potencials al comerç tradicional generarà automàticament una fuita de clients cap a sistemes que estan permanentment oberts i que s'adapten sense problemes a les necessitats horàries dels compradors.

8. El futur del comerç tradicional requereix un debat molt més ampli: estratègies de marca (com el Main Street Program), creació d'atmosferes, nous models de governança, innovació en els serveis, gestió d'accés i aparcament, disseny urbà... Algunes d'aquestes idees les vaig recollir en aquesta presentació. És un futur incert i les apostes innovadores no garanteixen l'èxit. Hi ha, però, un futur segur: Amb estratègies defensives i conervadores (com la limitació dels horaris comercials) garantirem la mort ràpida del comerç urbà.

9. El marc europeu tendeix cap a models legislatius que "supremeixin els obstacles que s'oposen a la llibertat d'establiment d'establiment dels prestadors de serveis i a la lliure circulació dels serveis entre els Estats membres". La cara més visible d'aquest procés és aquesta controvertida Directiva.

10. Té raó (com sempre) egocrata. El model de prestació de serveis espanyol està viciat per una sèrie de barreres que l'única cosa que generen són absurds privilegis. Les llicències de taxis, la regulació de farmàcies, els notaris, els visats o els horaris comercials són estratègies defensives, que alteren completament la lògica econòmica dels serveis.

Comentaris

ò ha dit…
He!
Recordo que llegia la teva tesi capitol a capitol quan l'estaves fent a la Universitat i deixaves imprudentment gravades a la memòria de qualsevol ordinador les còpies de seguretat que hi anves fent. En una època en que no hi havia massa ordinadors, era fàcil anar-ne trobant trossos aqui i allà! :-)

Jo no hi estic d'acord. Potser si que no s'ha desenvolupat prou el model de centre comercial obert, però a dia d'avui el pol d'atracció dels centres comercials és tan gran que en lloc d'ajudar a que el seu efecte d'atracció s'escampi pel seu voltant, el que fa és absorvir tot el que hi ha aprop.

Si mirem un Glòries o un Maquinista a Barcelona veiem que al voltant no hi ha res. El mateix, a una altra escala, amb un Hipercor a Girona.

a nivell periurbà, l'espai Gironès ha fet que altres grans negocis s'instal.lin al voltant, però comercialment ha tocat tant Salt com Girona i per molt que alguns comerços "locals" s'hi hagin instal.lat, no deixa de ser un competidor ferotge.

Com a consumidor evidentment que m'agrada tenir l'opció d'anar a passejar/comprar en diumenge, però no veig al comerç tradicional en condicions d'adaptar-s'hi, per molts canvis de model que es poguessin arribar a fer.
Anònim ha dit…
Els socialistes de la blackberry són una versió progrepija del neoliberalisme més barato. Has comprat la directiva més carca d'Europa, la Bolkestein, sense cap resistència. On és l'esquerra del PSC?
sociata ha dit…
Reconec que la meva opinió a priori era molt contrària a la liberalització. Després de llegir el teu post, tinc dubtes. Crec que efectivament hi haurà molta més pressió sobre els treballadors del sector, ja molt castigats. Però el punt que més m'ha fet pensar és la competència del comerç electrònic.
Donaire ha dit…
Espero que a banda de la Tesi no deixés cap arxiu ple de fotografies. Veig que ja feia gestió 2.0 en l'era protointernet.

Anem al gra. Ni Glòries ni La Maquinista són bons exemples. Em quedo amb El Triangle o la renovació de El Corte Inglés al Portal de l'Àngel, peça essencial per la renovació comercial d'aquest eix. A Girona, tant el Mas Gri com l'Espai Gironès han fet mal, igual que en el seu moment l'eix de l'Avellaneda. En canvi, Hipercor ha estat capital per la renovació comercial de la ciutat, creu-me.

El model de shopping mall es basa en la combinació de "anchors" i de petites botigues. Tant La Maquinista com Glòries tanquen en el seu espai els dos elements. La clau dels CCO és convertir els comerços urbans en les peces que combinen amb els anchors. Aquesta fórmula funciona molt bé. La clau no és oposar-se a les grans superfícies, sinó integrar-les en la trama urbana i potenciar el seu paper d'atractor comercial.

La situació actual no té sentit. Defensem el comerç urbà perquè ajuda a crear teixit i evitar la desertització dels centres i els comerços són tancats en el moment en què els usuaris potencials hi passegen per aquests espais.
Donaire ha dit…
Anònim

L'esquerra ha de revisar alguns plantejaments. Sovint, l'intent de preservar una situació, amb bones intencions, acaba generant un efecte contrari. Penso el mateix, per exemple, amb els col·legis oficials o els notaris.

I no penso renunciar a la Blackberry encara que ho digui en Felipe González en una encíclica.
Anònim ha dit…
[Sobre el punto 10 Egocrata y porque tu estás en la misma onda]
Lo de los taxis, el problema es que hay que comprar una licencia que te vale casi como un piso. Debería ser más bien un permiso que se pagase cada año al ayuntamiento pero sin que el taxista deviniese propietario. Ahora bien querido Roger, mucha gente se endeuda mucho para conseguir la licencia, lo que se gana no es gran cosa y con más taxis sólo bajarías el ingreso de los taxistas, que ya no es mucho. Ya sé, tú no tienes nadie en tu cool family que sea taxista pero yo sí, y sé de lo que hablo cuando te digo q el curro es una mierda y liberalizándolo a lo loco sólo acabarías jodiéndolo más.

Lo de horarios abiertos a todas horas, pues resulta que también tengo familia de pequeños comercios (soy un proletario completo!). Mira, contratar a una persona para que trabaje los domingos puede no salirte a cuenta si eres un pequeño negocio con unos márgenes muy pequeños. Dirás que no son eficientes, y es probable, pues muchos no saben usar el ordenador y escriben con faltas de ortografía. Es lo que tiene haber ido a un colegio público y haberse puesto a trabajar con 14 años, que no te coloca en la mejor posición para bregar con contratos e historias.
Por lo que se ve, por mucho que hayas viajado, por mucho que hayas estudiado en la pompeu, por mucho que hables idiomas; se te ve a leguas que no entiendes cómo es la vida para la mayoría de los mortales sobre los que te arrogas el derecho a proponer sobre sus vidas sin el menor conocimiento de lo que viven y sufren, las más de las veces, sin culpa ni oportunidad de escapatoria.
Donaire ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Donaire ha dit…
El amigo mmerino ha traducido el artículo al castellano. En su blog se ha abierto un debate paralelo interesante. Pueden seguirlo aquí.
Unknown ha dit…
Una pregunta d'allò més peregrina: el comerç de dimensions inferior a Xm2 (on X és una quantitat que desconeixo) no gaudeix actualment de llibertat d'horaris?

Potser estic confós, però no és gràcies a aquesta llibertat que les petites botigues d'ultramarins/forns de pa/pastisseies poden obrir a hores intempestives?

Si és així, la no adaptació als horaris dels consumidors, no seria un problema de cultura comercial?

Ens llegim :)
Santi
Donaire ha dit…
Hola Santi

No, la legislació preveu una sèrie d'excepcions (fleques, municipis turístics, botigues de conveniència...), però en cap cas les petites botigues de forma genèrica.
Donaire ha dit…
I efectivament, crec que manca una cultura comercial d'adequació a la demanda, com passa en molts altres serveis (seguretat, hotels, bars, discoteques, taxis, distribució, logística...).
Fabian Mohedano ha dit…
Benvolgut company,

En una crisi sistèmica com l'actual (econòmica, ecològica i cultural), creus que el model és ampliar els horaris comercials? No creus que seria més convenient apostar per uns horaris molt més racionals (europeus) i una aposta decidida de combat del consumisme?

Estic estudiant atentament la qüestió del temps amb l'objcetiu de plantejar-ho com a tesina i posterior tesi i vull conèixer tots els punts de vista.

Em costa veure que la defensa de ciutat 24 hores es posi per davant de l'educació, el compromís cívic, etc. Si eduquem a la ciutadania a comprar a unes hores determinades no serà millor? Et sembla bé que les famílies es passin el dissabte en un centre comercial? Et sembla bé que les discoteques tanquin a les sis, podent obrir a les vuit i tancar a les tres com a la resta d'Europa?

No creus que seria més interessant que prioritzessim la participació cívica de la ciutadania per davant del consumisme? Creus que en temps de crisi augmentarà la demanda realment augmentant l'oferta? No sé, crec que els socialistes estem per apostar un canvi de model. Em descol·loca ZP i el teu decàleg.

Necessito llum. Gràcies,

Entrades populars