Aprendre en obert

Amb el pas del temps, potser més a poc a poc del que voldríem, tot es va obrint. S'obren les dades, els mapes, els codis i les músiques. Les idees es connecten, es contrasten i s'amplien en aquesta sinapsi que anomenem xarxa. El tsunami és tan gran que els llocs de formació mai més seran com abans. Mireu alguns exemples.

Ara fa uns dies us parlava del TED, un contenidor d'idees que val la pena compartir. Són sessions breus que volen il·luminar altres idees, en una mena de brain storming col·lectiu. He après molt més en unes quantes hores de navegació pel TED que en una assignatura sencera.

Avui he conegut la iniciativa de khanacademy. Salman Khan és un professor de matemàtiques que ha penjat més de 3000 lliçons en obert, per tal d'afavorir l'aprenentatge de diverses matèries en videos curts i molt entenedors. Khan rep cada mes 4 milions de visites. Mirem què vol dir això. La Universitat de Girona té 13.000 estudiants que fan unes 80 classes mensuals, és a dir, la Universitat té aproximadament un milió de "visites" al mes. Khan en té quatre milions.

Les universitats han començat a gestionar una part dels seus continguts en obert. Segurament, el projecte més interessant és Coursera, una iniciativa conjunta de les universitats de Princenton, Penn, Standford i Michigan, que permet accedir a un catàleg de recursos en obert. Poden consultar lliçons sobre estadística, medecina, filosofia o física.

Open learning

Som a l'inici d'una transformació capital de la manera d'ensenyar i, per tant, de la manera d'aprendre. Haurem de redissenyar les escoles, els instituts, les universitats i els centres de formació. Els professors ens haurem de reinventar. El camí és llarg... i fascinant.

1. Els centres de formació ens convertirem en generadors de continguts i, sobretot, en certificadors d'aquests continguts. L'acumulació d'informació a la xarxa precisa d'un control acadèmic que valori la qualitat dels continguts i censuri les incorreccions. 

2. Els continguts seran molt més dinàmics. Es podran complementar amb recursos audiovisuals, amb material multimèdia i amb un curós tractament de la forma i el fons. I un detall. He vist que la majoria de sessions són relativament curtes, entre 5 i 20 minuts. També el TED recomana sessions curtes que no superin els 15 minuts. Segurament les sessions d'una hora o d'una hora i mitja actuals no s'ajusten a la capacitat de concentració per a l'assimilació de nous conceptes.

3. Haurem de replantejar-nos el concepte d'aula. Ara serà més fàcil accedir a continguts des de casa, de manera que el contacte físic amb el professor es pot reduir molt. Permetre l'accés remot a les lliçons redueix els costos ambientals i socials dels desplaçaments i facilita l'aprenentatge a persones que tenen obligacions horàries (paternitat, activitat laboral...).

4. Segurament, ens haurem de replantejar la funció del professor. Si dispossem de sessions docents a la xarxa (potser gravades pel propi professor), el professor pot centrar-se en noves funcions. En primer lloc, el professor pot seleccionar i recomanar continguts específics, pot actuar com un explorador de la xarxa. En segon lloc, el professor esdevé una mena de community manager, és a dir, un gestor no dels continguts sinó de les activitats que es porten a terme amb els continguts i, també, de les relacions entre els estudiants. I, en tercer lloc, el professor es pot centrar en una avaluació personalitzada que permeti detectar les febleses individuals i recomani els materials i les activitats específiques per a resoldre-les.

5. L'objectiu és deixar sense sentit El rincón del vago, perquè ara són els propis centres els qui publiquen els seus materials i les seves sessions docents. És més, la reputació d'un centre de formació es mesurarà també pel número de visitants foranis, la quantitat de descàrregues o de visualitzacions de les sessions públiques. Quan més obert siguis, millor centre seràs. La poca predisposició de les universitats per a compartir els seus materials es transformarà en una lògica 100% oberta.

6. Aquest model afavorirà probablement la consolidació del concepte de formació continuada. Un director d'hotel podrà posar-se al dia en yield management o turisme 2.0; un enginyer de recursos hídrics es podrà especialitzar en noves tècniques d'eficiència; o una jubilada podrà accedir a les sessions sobre l'obra de Wittgenstein o de Rorty, mentre el seu home aprén la simbologia del romànic.

7. Els centres de formació podran tenir una nova funció, la cooperació internacional. En les zones del món on sigui difícil mantenir escoles dignes, amb una connexió decent els docents podran accedir a materials d'alta qualitat, de fet, els mateixos materials que reben els estudiants matriculats en les universitats més prestigioses.

La transformació serà radical. Canviarem els criteris espacials i temporals de la formació. Alterarem les relacions entre docent i estudiants, i entre els propis estudiants. Crearem sistemes de seguiment personalitzats. Apareixeran noves professions i els professors haurem de generar noves habilitats. El saber serà més accessible, més democràtic, més participatiu i més constant. Pinta bé, oi?.