Adéu, PSC



Me'n vaig i els adéus sempre són difícils. En aquest projecte, treballen dur persones que m'aprecio molt.  Sento que encara m'uneix una mena de fil invisible amb un cabàs de causes, de principis ètics, que estan incrustats en la meva personalitat com un tattoo. Noto que les utopies pendents podrien omplir una nau industrial i, de vegades, m'atrapen els discursos d'aquella diputada brillant (tan brillant, Rocío) o d'aquell alcalde honest. No puc fer un cop de porta, sinó que em vaig gairebé en silenci, capcot.

El PSC ha estat un partit capital en el passat recent de Catalunya. No es pot entendre el país sense l'aportació intel·lectual i efectiva del socialisme català. Cert, no és l'únic. I potser no el més important. Però no entraré en una guerra de pams. Hi ha ciutats que han canviat el gris del post-franquisme per la contundent policromia contemporània, de Girona a Lleida, de Barcelona a Sant Feliu de Guíxols, de Mataró a L'Hospitalet, de Sitges a Ulldecona. I no es pot entendre la història recent del país sense pensar en Joan Reventós, Joaquim Nadal, Pasqual Maragall, Josep Vicente, Joan Majó, Marina Geli...

He estat regidor i diputat. Al costat de l'Antoni Juanals a Sant Feliu de Guíxols, vaig aprendre la complexitat de la política local, sempre tan intensa, tan propera. En els temps del President Maragall, vaig viure l'Estatut, el tres per cent i el Dragon Khan. I vaig deixar l'escó quan la legislatura del President Montilla s'orientava al seu destí. Vull deixar-ho clar. He estat protagonista d'alguns dels errors del partit, partícep directe. La pèrdua de rumb és també un fracàs personal i no puc fer veure que sóc un espectador que passava per aquí. Mea culpa. Nostra culpa.

No detallaré la suma de distàncies que m'han anat allunyant del PSC, dia a dia. La major part es poden intuir i algunes és millor que restin al calaix de la discreció. Però ja fa temps que entre el PSC i la meva visió del país hi ha una fossa que s'enfonsa a cada decisió, a cada declaració, a cada votació. La pèrdua de la brúixola ha afectat el rumb sobre el projecte nacional, però també sobre la nova socialdemocràcia i sobre la democràcia deliberativa i la nova funció dels partits.

Resten les idees. El principi bàsic d'una societat millor, basada en l'obstinada lluita contra la tirania del bressol, la defensa de la igualtat d'oportunitats i la construcció d'una política alternativa, bottom - up, deliberativa i sensible a les minories. Resta el carrer, el darrer baluard de la política de veres. Allà em trobareu, amb un gest de tristesa que no puc dissimular aquesta nit tan llarga.

Comentaris

ja en som masses :(
Com jo..., geògraf i ex militant del PSC. Són moltes les coincidències de molta gent que veu el #noupsc tant nou que és irreconeixible per les persones que el van fundar amb uns valors que ja no existeixen. ànims.
ricardespelt ha dit…
No vull deixar de comentar aquesta entrada. Saps que n’he après molt de tu. Aquest projecte http://ict4rd.net/theplateishot/lang/ca/copons-2-0-un-assaig-a-la-participacio-ciutadana/ és molt de teu i aquest http://altaanoia.info/ també. Crec que els dies tristos, en els que tanquem etapes és bo recordar els bons moments i, al teu costat, n’he viscut alguns de molt satisfactoris. Més enllà de qualsevol partit, aquest país necessita molts Donaires i per tant seguirem treballant i aprenent plegats.
Unknown ha dit…
Ostras Don, la tristesa baixa de Sant Feliu fins a Alcarràs... quin dolor aquest Adéu. Igual que el Ricard em quedo amb els bons moments, els projectes, els somnis, les rialles i les piulades còmplices; i confio trobar en aquest fil invisible del que parles continuar "lligats" d'alguna manera un futur, necessariament, compartit.
Un petonàs.
El veí de dalt ha dit…
Celebro l'esperit autocrític.
A veure que fan els que es queden... si és que fan res.
Carme ha dit…
Gràcies
Anònim ha dit…
L'aeroport de la zepa de farrugats espera que piulis un altre cop com l'esparver cendrós retorna al camp cada solstici d'estiu.
Moisès ha dit…
No us he votat mai, car sóc independentista, a més moltes vegades he dit pestes del PSC.
Però aquest post l'he trobat emocionant, honest, sincer
Gerard ha dit…
Primer de tot, vull deixar clar que no sóc ni he estat del PSC. Però hi tinc amics i coneguts, més que res, del meu poble i de les comarques veïnes. Regidors amb els que he compartit converses molt agradables sobre la gestió política diària, des de la sincronia que més ens uneix a les persones que som d'esquerres, i amics. I em dol profundament veure'ls tristos per la nova direcció del PSC, més que no pas per la baixada electoral.

Si escric aquí és perquè m'he sentit empès per aquest sentiment al llegir el teu article, i és que sou els de l'ala més catalanista els que us hi hauríeu de quedar per intentar canviar el PSC a allò que creieu més útil i just per al país. Entenc que si no ho feu és perquè ho veieu molt difícil. En aquest cas, dir-vos que us necessitem a tots perquè el nou país que construirem sigui des de la sensibilitat d'esquerres. No ens deixeu sols.

I de pas, deixa'm encoratjar-te a seguir lluitant per aquest país, sigui des del partit que sigui. Ara és quan més falta fa.

Salutacions!
Endavant ha dit…
El federalisme i el confederalisme no funcionen sense que Espanya digui sí, per més que s'en vagi Rajoy. I dubto que vulguin donar tot el que demana de mínim Navarro, és un prendre tot Catalunya i la gent vol independència, vol que tota la Restauració no es tiri per la finestra, ara vol la independència plena sense els pendons d'Europa fent el ploramiques del "3r estat" que és lo pitjor en política que poden fer. Ja obliguen ves a que el d'Escòcia esperi fins el 2016 per una norma que és antiguerra civil i poc més.

Gent com tú varen fer el cartell:
http://pictures2.todocoleccion.net/tc/2012/11/08/34128867.jpg

i si ho sentiu de tot cor, tots ajudareu a que Catalunya sigui com ha de ser i no com ens absolutisten altres. NeCat... per mí hauria de fer un canvi de federalisme asimètric a catalanisme pur i acollir-vos a tots, anar endavant, i no enrrera, perquè l'autonomisme és mort, i l'espanyolisme no es volgut...
Anònim ha dit…
Quan s'acaba la mamella, adeu siau. Quin fastic de traidors. A buscar la cadira del Maragall, hipòcrita, malnascut
Un parásito menos ha dit…
No estabas tan triste cuando cobrabas una fortuna del partido en tu escaño jugando con el móvil todo el día.
Oriol Lladó ha dit…
Gràcies, Don. Per explicar-ho tan bé. Com diu en Ricard Espelt som molts els que hem après de tu (i volem continuar fent-ho).
Anònim ha dit…
Traidor
Anònim ha dit…
Don, una trista noticia.

Des de la distancia i una evident ignorància, t'atribuia un futur, però proper, paper de cola d'enganxar per recomposar el projecte.

Ens quedem més orfes encara, però resta l'esperança d'un no massa llunyà retrobament.

Que et sigui molt profitossa la partida.
Anònim ha dit…
Estic fruint molt de la descomposició del PSC. I el més fotut és que no és ni tan sols un plaer culpable. Bon vent. Masses anys porteu traint el país.
Susaboni ha dit…
S'ha de ser molt valent per prendre una decisió com aquesta. Personalment L'APLAUDEIXO. segueixes demostrant-me dia a dia la teva integritat, la teva honestedat. m'agrada la teva decisió. anims amic meu.
Jose R. ha dit…
Lo que yo dure en el PSC me romperé los cuernos para que vuelva a ser el partido de los socialistas/socialdemócratas catalanes, no del de los de una estrecha visión, corta y limitada que es el que parece que la deriva que tiene la dirección está convirtiéndolo.

El PSC NO es sin Donaire y sin muchos más que habéis marchado... y en eso voy a romperme los cuernos para que puedas volver.

Es mi compromiso personal y político más profundo.
José Antonio, només puc tenir paraules d'agraïment pel teu mestratge i compromís que has tingut sempre amb mi i el què jo he representat; quan des de Sarrià de Ter t'hem cridat, sempre has vingut i has compartit el teu bon fer en la política i, al capdavall, en la vida!
Comprenc i comparteixo els teus motius, que són teus i de ningú més.
Moltes gràcies per tot, i sobretot per tot el què de tu ens queda, encara!
Anònim ha dit…
Continuaràs defensant els teus ideals sense “l’ encotillament”que imposa el partit, amb mes llibertat. Però de ben segur amb les mateixes ganes.
Lluís Moliné
joanroma ha dit…
Hola Donaire,
em sap greu la teva sortida del PSC, però no comparteixo el discurs de que aquesta direcció va per un camí equivocat. De fet , no se li ha donat ni temps de treballar i encarar aquest difícil repte de futur.
Hem estat junts en el Parlament, i comparteixo els errors i encerts que hem tingut entre tots.
En el meu cas tinc plena confiança en la nova direcció i en que sabrem remuntar l'actual situació. Sobretot perquè la gent veurà qui actua amb bona fe, i qui està venent fum i portant el país, cap a terres ignotes.
Seguirem lluitant, i seguirem fidels al nostre país, però sobretot al socialisme.
Et desitjo bona sort, en aquesta nova etapa, i de ben segur continuarem lluitant pels mateixos projectes, uns dintre del PSC, altres , fora, com ara tu. A reveure. Joan Roma
Toni Sala ha dit…
Felicitats de tot cor, i records.
Anònim ha dit…
Em sap molt greu la decissió, que respecto. Hagués preferit que et quedessis a lliutar per canviar el partit des de dins. Els que ens quedem, si cada com som menys, ens serà cada cop més difícil.

F. Xavier Menéndez
lluisdetaradell ha dit…
Amb tu vaig saber què hi havia polítics que s'obrien a les noves tecnologies per captar la societat. Aquest fil amb el món real, t'ha apartat del món de la política partisana, que fa temps que va deixar de ser partidista i de pensar en el bé comú.

Gràcies per ser-hi i tot el suport d'un home del carrer amb idees.

Anònim ha dit…
Bé, decisió respectable, tant com la dels que han optat per quedar-se. Una cosa vull esperar: No criticar coses de les que, fins ahir, dintre, no es van criticar. Un ( mal ) exemple seria el de Nadal, ara critica les dietes dels diputats i càrrecs públics en general. No si val.
Carlos Guadián ha dit…
Només puc dir que una abraçada i que sigui on sigui pots comptar amb mi.
Jordi ha dit…
Hola fa temps que no ens trobem, pero durant molts anys hem treballat plegats tu des de el PSC jo des de ICV, espero que poden continuar treballant plegats en aquest pais de retallades, moltes salutacions i abraços. I aquells que li diuen traidor i venut,sempres son anonims no tenen el que s'ha de tenir per posar noms i cognoms, salut i força
Anònim ha dit…
Una llàstima. Totalment respectable la teva decisió.
Sóc militant del PSC i llicenciat en Geografia (en Jose Antonio va ser professor meu). És cert, pel que es percep, que el partit no passa pel seu millor moment -o potser sí- però tot i que puc estar d'acord o en desacord amb plantejaments de la direcció ÉS EL MOMENT DE DISCREPAR EN PRIVAT I REMAR EN LA MATEIXA DIRECCIÓ. Cada dia que m'aixeco vaig de camí a la feina pensant si serà el darrer dia (sóc afortunat, hi ha persones que ni ho poden pensar). No deixo el partit per una qüestió de sentiments, recordeu que som el PSC; primer la S de socialista, primer la S de presones, primer la S de justícia, primer la S de solidaritat, etc, etc; i després la C de català.
Óliver Sánchez-Camacho García
Jordi Perales ha dit…
Ara entenc perquè alguns et posem d'exemple!!! ;-)
JM. Balcells ha dit…
Amic Donaire. Viag compartir un temps l'escó al Parlament. Avui comparteixo el 100% del teu testimoni i reflexió personals. Som massa els que portem una ferida a dins per no haver sabut regenerar un partit que canalitzava moltes aspiracions i somnis del país. Si l'eina ha deixat de complir la seva funció cal trobar alternatives però no renunciar mai al compromís. Gràcies pel teu testimoni i espero que ens puguem retrobar en el combat ètic i en la llibertat.

Josep M Balcells
Rafel ha dit…
Jo encara no entenc com queda algú en el PSC, per inercia, suposo...

Entrades populars