De Caravaggio a Avedon


Tinc dos pintors de capçalera: Hopper i Modigliani. Dos autors tan diferents tenen un element comú, que és -podríem dir- la capacitat de llegir l'ànima. Si voleu, és el mateix que aconsegueixen els retrats de Richard Avedon: mostrar la cruesa de la naturalesa humana, sobretot dels seus angles més ocults, la desolació, la misèria, la por o la indiferència.

Aquests dies el MNAC permet accedir als orígens de tot plegat. L'extraordinària mostra de les pintures de Caravaggio són en realitat un viatge a l'arqueologia dels realistes contemporanis. Si sou capaços de despullar de les obres el seu tema, la composició i la precisió tècnica, us podreu aturar en els rostres. És sabut que l'autor italià escollia rodamóns, pidolaires, mullits o prostitutes entre els seus models. En certa manera, els seus llenços han capturat l'essència oculta dels personatges, l'altra cara del món, aquella que ens transporta a la misèria invisible. Com en els retrats d'Avedon, els rostres dibuixen la dignitat de la naturalesa humana i els espais ocults de la condició humana. Com en un estrany joc de miralls, a la sortida del Museu, dos avis gairebé centenaris miraven pacientment el formigueig dels turistes de la Plaça d'Espanya.

Comentaris

¿? ha dit…
Buen post, y además así aprendo un poco de catalán!!!:)
Muchas gracias por la información dada y por el tiempo dedicado. Me ha encantado
Máster en canto ha dit…
Muy buen post, gracias por compartir esta información, sin duda seguiré esperando a que subas más contenido.
No es lo que buscaba en estos momentos, pero me he parado a leerlo y me ha interesado más de lo que me esperaba , muchísimas gracias.
Me habían recomendado este blog y sin duda no me arrepiento! Muchas gracias por el contenido

Entrades populars