Mediterranis

No em canso de mirar el mar. Jo, que he nascut entre l'horitzó tancat dels camps castellans, no puc evitar la fascinació pel Mediterrani. Els matisos canviants de verd i de blau, el vent intens de salobre, la corbatura de l'horitzó, el perfil boirós dels vaixells, la cadència infinita de les onades... Els ports són els receptacles de món llunyans: mercaderies exòtiques, músiques inaudites, llenguatges evocadors, personatges extrets d'una novel·la d'Stevenson. I el mar és l'autopista per on circul·len les idees, les cultures o el progrés però també la misèria o les guerres.

Els dies 27 i 28 de novembre Barcelona celebra la Cimera de la Mediterrània, deu anys després de la Conferència Euromediterrània. Els caps d'estat dels 38 membres de l'Associació Euromeditarrània es reuniran a Barcelona per parlar de pau, de sostenibilitat, d'interculturalitat i de comprensió. Sé que alguns intenten abaratir el somni. Són els mateixos que veuen en el mar un perill i no una oportunitat, una porta que s'ha de tancar i no un pont entre cultures veïnes, un oceà insalvable i no un petit mar interior. Són els mateixos que riuen sota el nas amb la proposta de l'Aliança de les Civilitzacions, ancorats encara en el xoc de Huntington. La Conferència és un paraigües del que pengen iniciatives molt atractives com la Conferència Euromed de Dones, la Conferència de Ciutats Euromediterrànies, la Cimera Econòmica de Líders Empresarials o el Seminari sobre Mitjans de comunicació.

La Declaració de Barcelona 95 proposava un espai de pau i convivència, un entorn de prosperitat compartida i una oportunitat per a l'intercanvi de projectes culturals. La barreja i el respecte com a principis. La pau com a objectiu. Després del 95, s'han celebrat 7 conferències euromediterrànies. Els resultats són desiguals, però sempre han deixat un rastre d'esperança. I han vist la llum iniciatives esperançadores com l'Acord Agadir de relacions Sud - Sud, la Fundació Anna Lindh pel diàleg entre cultures o la plataforma civil Euromed. El Mediterrani necessita pau i prosperitat. I crec que encerta el president Maragall quan afirma que aquest mar petit i carregat d'història és un excel·lent laboratori de l'Aliança de les Civilitzacions.

Avui el Mediterrani està agitat, el vent és fort i em regala un buf de sal. Sento que aquestes aigües que avui banyen les costes de les Cadiretes, demà romandran serenes en el Cap Bon o el Bòsfor o potser davant del port de La Valetta. Com en els dibuixos de Perevalsky (l'Albi que acompanya aquestes lletres) el mar dibuixa una geometria de miralls i reflexos. Una oportunitat per mirar-nos. Una oportunitat per entendre'ns.