INVISIBLES
És com si els miralls es tornessis opacs. Hi són però no es veuen. Els diaris vells, una ampolla buida i les restes d'un vòmit delaten la seva absència. Amagats en els enfonyalls de la ciutat, escriuen una biografia sense lletres, un vídeo sense imatges... El món gira com el pèndul de Foucault i ells es mantenen immòbils com un gnòmon que marca les hores del passat. Les ciutats postmodernes són els tipp-ex que esborren el rastre de la misèria. Hi són però no es veuen. Ja ni tan sols comparteixen la taula de Nadal com una exòtica almoina. Les llums del Nadal són tan fortes que enlluernen les pupil·les dels compradors compulsius, que gairebé ensopeguen amb el brunyol de roba i ossos de la vorera. Potser per això sempre que arriba el Nadal sento més necessària que mai la veu (sovint menyspreada) de l'esquerra.
Un país mide su liderazgo ante el mundo especialmente por su capacidad de ayudar a los que más lo necesitan (José Luis Rodríguez Zapatero)
Comentaris
Per la teva condició de socialista no sé ben bé què dir-te...
Salutacions, amic.
De bon rotllo. No en sóc de sospitós. Sóc neutral. Penso , equivocadament, o no, que tots sou iguals...
Salutacions.
Des del que el món és món, sempre hi hagut dos tipus de persones. Els qui el fan canviar i els qui volen mantenir el rebost ben ple. És el problema de la misèria. Per molt que us esforceu en amagar-la sota la catifa, arriba un moment en què ja no hi quep més.
Bon Nadal.
Simplement m'atreveixo a dir-te, que si creus que ets dels que fan canviar el món, em faria por la direcció que agafaria.
La veritat és que intento entendre la intenció de l'últim post i no me'n surto. Pot ser és problema de melic.
Que passis un Bon Nadal i disculpa si algun comentari t'ha molestat. A mi, sincerament, no.
crec que s'equivoca. Jo sóc dels que volen canviar el món. Potser no en la mateixa direcció que vostè, però el vull canviar i estic segur que cap a millor. Vull que no hi hagi la possibilitat de pobresa. No vull que els homes trobem la satisfacció en les nostres vides de supervivència en la satisfacció d'estar millor que els pobres. Ni vull que la gent obtingui autosatisfacció moral en donar un euro de tant en tant a algún pobre. Ni vull que haguem de triar entre donar diners al pobre amb malformacions físiques o a la velleta rumanesa que tremola al seu costat. Aquesta és la perversió.
Un semi-progre li desitja un bon nadal.