Apunts de campanya

Avui inicio el periple amb una reunió intensa amb el Gremi de Restauradors de Barcelona. Parlem de la llei ambiental, del tabac i del joc, de formació, de qualitat i de la professió. Els hi confesso que durant molts anys vaig treballar com a cambrer per a ajudar l'economia familiar.
Apunt: Hom agraeix que li diguis que hi ha coses que no es poden canviar. Algunes de les propostes del Gremi no les podrem portar a terme i d'altres, sí. Constato que si admets allò que no podrà ser, guanyes en credibilitat sobre allò que sí que faràs.

Els eslògans buits cotitzen a la baixa a la Borsa Política. Les persones llegeixen els programes, comparen les propostes, es malfien de les exageracions i cerquen més informació que propaganda. Cada dia, el PSC de les comarques gironines se centra en un tema concret. Divendres aportem les nostres propostes en l'àmbit econòmic i productiu. Constato curiositat, sentit crític i un interès sense precedents.
Apunt: Contrariàment a la percepció col·lectiva, el grau d'informació ciutadà és cada vegada més elevat. Vots meditats. Una actitud crítica i analítica que celebro. Comparteixo un intens debat amb un marxaire de Banyoles, amb un elevat nivell d'informació i d'interrogants. Els matisos entren poc a poc en el llenguatge polític.

Els porta a porta mai m'han agradat. Em sento com un Testimoni de Jehovà o com un venedor de la Thermomix. La reacció de la gent, però, m'anima i em motiva. En els barris de Sant Feliu de Guíxols ens inviten a cafè, a una cervesa, a unes rosquillas del pueblo o una copeta d'anís. Bona gent. Ens parlen de la feina, dels transports, de les seves pors i les seves il·lusions.
Apunt: Malgrat tot, la gent agraeix una relació directa (vis à vis) amb els polítics. Una bona oportunitat per auscultar la Catalunya real, tan lluny dels discursos polítics. Ens repeteixen una pregunta: Hi tornareu després de les eleccions?.

Comparteixo un agradable dinar amb els companys guixolencs. Hi ha gent que treballa molt durant les eleccions. Ho fa perquè sí. Perquè volen. No són candidats, ni apareixen a les llistes, ni tenen cap aspiració. Simplement, són socialistes i aporten el seu granet de sorra. Pengen cartells, ensobren, discuteixen, aporten, reparteixen... Hi dediquen moltes hores de forma altruista. Per la causa, diríem.
Apunt: Recuperar la dignitat de la política passa, en primer lloc, per reconèixer la tasca silenciosa dels militants, que treballen per un partit amb la mateixa intensitat, dedicació i convicció que un activista d'una ONG. Gràcies, de tot cor.

Les campanyes cansen. Els polítics i els no polítics. Però és un pols molt precís de la realitat social del país. Una mena de TAC econòmic, social i polític. Un diagnòstic?. No es refiïn de les enquestes. Tot està obert. Molt obert. I vostès em perdonaran, però he de continuar el periple del dia.

Comentaris

Anònim ha dit…
El porta a porta es una collonada!.A més, anar-hi només en periode d'eleccions no serveix de res.
Potser fora bo fer un porta a porta anual, sobretot amb els parlamentaris i "altres" que no sé com s'ho fan però sempre estan ocupats... (potser tú no ets l'exemple) i no pas amb els militants de base, que encara que tinguin una molt bona predisposició potser no són els més idonis per portar la veu del carrer al parlament.

Parlant de portar la veu del carrer al parlament, aprofito també per proposar-te un métode digne de la politica 2.0. Perquè no us ajunteu els parlamentaris de les comarques gironines, independentment del partit de procedència, i us comprometeu a dur al parlament problemàtica de les comarques gironines que malgrat tenir un component fortament local, es pugui projectar a la resta del pais?
Si us resulta difícil ajuntar-vos, almenys podrieu intentar de buscar el compromís de que provareu de fer força dins els vostres grups parlamentaris....
No creus que podría funcionar?

A veure si m'animo a fer un blog, encara que a mi m'agrada més opinar! :D
Anònim ha dit…
No me lo imagino a usted besando a los niños y saludando a las abuelitas.
Enrock ha dit…
Per Catalunya s'ha necessitat de les esquerres per fer un canvi d'Estatut cosa que CiU amb 20 anys i escaig no va fer res d'això. Olé!
Però jo vaig a allò que m'és més a prop a resultat de l'últim comentari que fas: en les comarques gironines de la costa es nota un retrocés turístico-econòmic sobre hotels d'una i de dues estrelles, hostals i pensions. Greu exemple és Sant Feliu de Guíxols (saps que el Jecsalis ja no s'obre més? i que el Noray i el Rigau estan al caure, així com el Gas Vell?. Etc.). És més, segons la normativa turística dels ajuntaments, Sant Feliu, a hores d'ara (i de fa anys), ja té dèficit de llits turístics. També cal dir que les espectatives televisives envers a tots aquests temes no concorden amb el perfil de Sant Feliu i, suposo, d'altres ciutats.
Us comento això per que veieu que hem passat a una insostenibilitat, i a una problemàtica gironina.
Anònim ha dit…
senyor Donaire. He tingut l'oportunitat d'escoltar les seves propostes en la reunió amb el Gremi de Restauradors. He trobat aquest web i m'ha confirmat el que vaig veure en directe: És vostè un magnífic polític. Espero que pugui fer realitat el seu pla pel sector turístic. Enhorabona.

P.D. Cregui'm que la meva opinió és àmpliament compartida amb la majoria dels assistents.

Entrades populars