Hi ha un moment
Hi ha un moment en tot viatge en el que et preguntes per què estàs lluny de casa. En el que enyores el vell pati i l'olor de la menta que passeja el vent. Un instant en el que ja no recordes per què vas marxar ni de qui fugies. Un pedaç de temps en què descobreixes que estàs sol. I que ara surt el sol entre l'esvelt palmerar, però a casa encara cau la nit.
I, curiosament, és només en aquest instant fugaç que viatges de veres.
I, curiosament, és només en aquest instant fugaç que viatges de veres.
Comentaris
Encara sort, però....
Me tiene usted intrigado. A ver cuándo desvela su identidad (si quiere).
Ignasi
Millor que no, és veritat
Anónimo 2
Gràcies.
Naya
Es una reflexión sobre el concepto del viaje. He llegado a pensar que sólo viajamos de veras cuando recordamos que estamos lejos. Ése es el momento en el que viaje es viaje.
Mens rea
En aquest cas, no és una reflexió relacionada amb mi mateix. Parlava del turisme. Ya votaste?
Lo de, ¿ya votaste?...espero una cena y que me convenzas
La teva veu i les teves paraules són el nostre orgull, no ho oblidis mai.
después de una tempestad, viene la calma.
por naturaleza, después de mucha actividad, uno se relaja y, si aún tiene fuerzas, su imaginación le lleva a parajes insospechados. Éste, es el momento culminante donde puede divisar, quizás, su sueño o algún próposito importante que su propia identidad le dicta.
"Per quants camins l’home haurà de passar
abans que arribi a ser algú.
Quants mars haurà de creuar un colom blanc
per dormir a la platja segur.
Quants canons més hauran de disparar
abans que per fi es quedin muts.
Això amic meu només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.
Saludos
Simplement espero veure't e persona abans que a TV...
Reconeixo, però, que veure't a la casa del gran hermano o a dónde estás corazón, em faria gràcia ...
jejejeje
Després penses en el PSC-PSOE, penses en ZP al balcó, en els espanyols a casa teva, i se't cau l'ànima als peus.
Quan penso en en Montilla només veig el PSOE, només veig ZP, veig Madrid a Sant Jaume...
En fi, com hauràs vist, sóc dels "essencialistes". Per sobre d'esquerres o dretes hi ha Catalunya, i vosaltres sou Espanya.
Perdona que et venti aquest missatge aquí, però mira, tu escoltes i respons. Sembles bon paio.
La camisa de marras me la llevo a los mítines. Es mi punto metrosexual. Llegué tarde. Es jornada de reflexión y no puedo convencerte. Toi meme. :-p
anónim
Gràcies mil. De veres. Veig que m'has entès.
EBatlle
Gràcies. Com et vaig comentar, el reconeixement i els ànims són recíprocs. Bona feina.
Enrock
Gràcies amic. Com sempre, les teves paraules són balsàmiques. Com va el llibre?.
La hormiguita
Com veus, intento reduir l'extensió dels post, però no arribo a la teva síntesi. Estimats lectors del blog: No us perdeu aquest magnífic blog de la formigueta.
Ignasi
Jo crec que acabaré al Diario de Patricia. Tot i que de petit, el meu somni absolut era participar a l'Un, dos, tres.
chat
Voilà
plam
Entenc el que dius. Però al final, tot és una mica més complicat. Crec que el més important no és el tarannà dels individus. Per desgràcia, l'important no és si els dirigents ens fan riure o ens desperten simpatia. El que importa de veres és (a) quin programa volen portar a terme i (b) quina capacitat té ell i el seu equip per a portar-les a terme. Ja sé que l'instint ens diu que el que realment importa és la percepció. Però al final, la política són programes i capacitats per desenvolupar-los.
I dic això sense assignar cap atribut a cap candidat. No voldria que la Junta Electoral tanqués aquest blog. ;-)