N'hi ha per triar

Ahir va ser una jornada de treball intens. Tanquem el programa gironí, destaquem els principals èxits de la política de Maragall a Girona, fem un decàleg amb les propostes més rellevants... I tot això, enmig de rodes de premsa o inauguracions. La ministra Trujillo, el Conseller de Cultura i l'alcaldessa de Girona han inaugurat el nou Teatre Municipal. M'ha agradat molt. El joc entre el bloc cilíndric del pati de butaques i el prisma cúbic dels accessos està resolt amb sensibilitat i modernitat.

Estic animat. La programació de la campanya és intensa i es respira una atmosfera moderadament optimista. Però tranquils. No els demanaré el vot. Primer perquè no estem en campanya i segon perquè va en contra de la filosofia d'aquest blog. Em permetran que tampoc els recomani els de la "competència", ja que això seria un excés de fair play. Però si estan immersos en els dubtes preelectorals i els partits "grans" no encaixen amb els seus ideals, sí que puc fer notar que ja disposem de la llista definitiva de candidatures. N'hi ha per triar. Aquesta vegada s'han aprovat 18 candidatures a Barcelona, Girona i Tarragona i 16 a Lleida.

• Ben trobat el nom dels Escons Insubmisos (EI), Alternativa dels Demòcrates Descontents. Ja porten un temps en política i es declaren anti-polítics.
  
• En canvi, l'acrònim del Partit Obrer Socialista Internacionalista (POSI) sembla una versió del famós pozí. El 2003 van aconseguir més de 4.000 vots.
  
• Impagable la Plataforma Adelante Cataluña, que a mi em recorda a Encarna de noche. "- Tenemos otra llamada, adelante Cataluña". El seu programa (com els deu manaments) es resumeix en dos: la unitat d'Espanya i el sentit comú. Estan avalats per Alternativa Española. No es perdin els seus webs. Com diria Trillo, manda webs.
• Respecto la gent del Partit antitaurí, però es presenten amb un acrònim que sembla un heroi de videojocs: Pacma(n), partit antitaurí contra el maltractament animal. El seu eslogan és "Animals al Parlament". Aprofitant que el Zoo està al costat del Parlament, haurien d'afegir "I els parlamentaris, a les gàbies".
  
• Els cantants de Amo a Laura votaran (em penso) al Partit Família i Vida. No sé si és una publicitat viral de MTV o un partit real, però la capçalera del web sembla uns estudiants de la Universidad Pontificia celebrant el retorn de Mecano.
  
• Molt hàbils la gent de decideix.cat, el primer partit que té nom de pàgina web. Precisament, el seu programa defensa l'ús d'Internet com a plataforma de decisió. Però Internet no tracta bé els seus apòstols: A part de l'aplicació inicial, la resta de menús no es poden obrir.
• A darrera hora, s'han retirat alguns partits que havien fet (pre)campanya. Aquest és el cas del partit Españoles bajo el separatismo, que finalment donaran suport a Adelante España. Visitin el web. A part d'un enllaç que diu "Texto íntegro del Estatut. Leerlo es detestarlo", ens planteja preguntes com ara: ¿Sustituirá el Estado a los particulares en la tarea de la reproducción, mientras los "individuos" se hacen gays o se desentienden de la suerte de la Nación que les dio la Lengua que hablan?

No em malinterpretin. Em sembla bé que hi hagi molts partits. A diferència de l'opinió general, jo crec en els partits, entre altres motius perquè he viscut en un país sense partits i no tinc massa bon record. A les darreres eleccions, els partits anomenats minoritaris van obtenir prop de 45.000 vots. Ja ho veuen. N'hi ha per triar.