Sabateries

No m'agrada comprar. Els centres comercials em produeixen agorofòbia. Mai he trobat un lavabo en El Corte Inglés i necessito un GPS per arribar fins la zona de llibres. M'estimo més una sessió amb el dentista que una tarda a l'Ikea. En aquests grans aparcaments em puc passar dues hores cercant el Mégane entre un milió i mig de Méganes més. No m'agraden els Zara, ni els Bauhaus, ni els Media Markt, ni tan sols el West Edmonton Mall (un centre comercial on ho tens tot: pots néixer, treballar, dormir, menjar, casar-te, divertir-te i... morir). Ja els havia comentat en una ocasió també la meva al·lèrgia a les perruqueries.

Però posats a triar, els espais que més m'incomoden són les sabateries. Aquests són els deu interrogants existencials sobre sabateries:

1. Per què tinc una certa sensació de ridícul quan em descalço en una sabateria?
   
2. Serà per això que sempre em poso les noves sabates en un segon?
   
3. Per què a les sabateries no fa pudor de peus?
   
4. Per què sempre el 41 m'apreta i el 42 és massa gran?
   
5. Per què cada sabateria utilitza una numeració diferent?. Per què mai sé que respondre quan em pregunten coses com "número americà", "número europeu" o "número de sabatilles esportives"?. Aviat es necessitarà un polinomi de segon grau per determinar el número de calçat que precises.
   
6. Per què la sensació de ridícul del punt primer s'incrementa quan et porten un calçador d'un metre i mig de color rosat?. Però no veu que si no el peu no entra a la sabata, encara serà més difícil que entri el peu i el calçador?
   
7. Per què si només tens un mitjó amb un forat en el dit gran, sempre te'l poses quan vas a comprar sabates?
   
8. Per què la sensació del punt primer es multiplica quan camines amb una sabata nova en el peu dret, el peu esquerra descalç (òbviament, és el del forat) i les velles sabates a la mà?
   
9. Per què mai saps on posar-te per mirar les sabates en els miralls inferiors?. Per què sempre veus els peus dels altres?
   
10. Per què les sabates pateixen una mutació una hora després de sortir de la sabateria?. I aquella "sabata comodíssima que s'adapta al peu com un guant" es converteix en un instrument de tortura que et deixa els peus com el Jesús de la Passió de Mel Gibson?. O aquella "sabata moderna i vanguardista" passa a ser una "però Donaire, on vas amb això"?.