Memes pendents

En fi. Tinc dos memes pendents i no m'agrada encapçar les obligacions. No sé si ha arribat el moment de pactar un armistici i declarar el 2007 l'any sense memes. Però en tant no iniciem les negociacions, hauré de recollir els dos guants.

El primer me'l llença l'hiperactiu Javier Naya. He d'escollir el llibre que tingui més a prop, anar fins a la pàgina 123 i transcriure la cinquena frase. L'obra més propera és Modigliani de Doris Krystof, un d'aquests llibres d'edició acurada de Taschen. Problema: Només té 96 pàgines. Al costat tinc les Memòries de la Costa Brava, un llibre de fotografies de la Costa Brava d'aquells que tant m'agraden amb imatges de Català-Roca i Miserachs. El text, bellíssim, és de la Rosa Regàs. Vaig a la pàgina 123. Francament, la línia cinquena us semblarà una mica críptica:
"Estar a prop de l'ambient de gresca i els menys"
El segon ha estat perpetrat per l'Oriol Yuguero i és un clàssic ja a la blogosfera. Us he d'explicar cinc coses que segurament no sabeu de mi. Som-hi doncs:

  1. Soc un viatger compulsiu. He visitat uns 40 països, pràcticament totes les províncies espanyoles i totes les comarques catalanes. Crec que conec la major part dels racons de Catalunya. El meu estat natural és "en trànsit".
  2. La meva afició principal són els escacs. Soc un jugador addicte dels escacs on line com buho21, que em permet jugar amb persones de tot el món. He jugat més de 10.000 partides en els darrers cinc anys.
  3. Tinc canes gairebé des de que tinc ús de memòria. Ara ja tinc un 90% de la superfície capil·lar blanquejada, però amb 18 anys en tenia moltes. Per això, sempre he semblat molt més gran del que diu el meu DNI.
  4. Malgrat que m'encanten les matemàtiques i he impartit durant molts anys l'assignatura d'Estadística, en l'antic BUP vaig optar per les Lletres pures. Per això, m'agrada molt l'art i controlo força el llatí i (menys) el grec. No m'ha servit per res a la vida, però per alguna estranya raó recordo totes les declinacions i totes les conjugacions. Delenda Carthago est!
  5. He treballat sis estius com a cambrer en un càmping de la costa. En contrast amb la meva manca d'habilitat manual, tinc un cert domini de les arts d'aquesta gran professió: maneig de safata, servei de planxa, creació de cocktails, memòria selectiva (provin de memoritzar: "un cafè curt sense sucre, un tallat amb llet natural, molta escuma i en tassa, un tallat descafeïnat amb sacarina i un cafè llarg amb un rajolí de JB").

Conjuguin aquestes confessions amb altres memes precedents i ja podran anar construint el perfil psicòtic de l'autor d'aquest blog. Em permetran que trenqui la cadena en aquest punt.

Comentaris

Anònim ha dit…
El cabell blanc et queda molt bé, tot s'ha de dir
Anònim ha dit…
El fa molt atractiu, tot i que ell no s'ho pensa.
ZAGASO ha dit…
uiuiuiuiui....

l'eròtica del poder!!!!

jejejejejje

Tot i que a mi només m'ha sorprès (agradablement) el punt 5.
Donaire ha dit…
Ei, ei. Els comentaris estètics dels propers no es computen. En tot cas, discrepo del tema de les canes. No és massa agradable que la nova mestra li digui al teu fill: "T'ha vingut a buscar el teu avi".

Ignasi, la meva època de cambrer és probablement la més útil per la societat que he tingut mai. Quan vagi a Sant Cugat, et faré un cafè irlandès amb les tres capes separades.
Anònim ha dit…
Des de Madrid, em suno al club de fans de les canes de Donaire (i no soc parienta, eh?).

Entrades populars