Equivocació
He seguit el cas de lluny. He intentat imaginar l'escena i he modulat les interpretacions. He escoltat les al·legacions. És cert que l'article de La Vanguardia era tendenciós. És cert que només hem sentit una part de la conversa. I és cert que a Catalunya ja tenim antecedents de pressions injustificades als responsables de la premsa i, fins i tot, alguns han manipulat les enquestes oficials en benefici propi.
Però després d'escoltar totes les al·legacions, i amb la distància que dóna potser una manca d'informació addicional, crec honestament que la trucada de Bolaño a Barbeta és una equivocació. Un lamentable error. I m'agradaria pensar que es tracta només d'un accident que no es repetirà mai més.
Però després d'escoltar totes les al·legacions, i amb la distància que dóna potser una manca d'informació addicional, crec honestament que la trucada de Bolaño a Barbeta és una equivocació. Un lamentable error. I m'agradaria pensar que es tracta només d'un accident que no es repetirà mai més.
Comentaris
Parece ser que todo aquel que no se rasgue las vestiduras y se desgañite con un grito de «visca Catalunya independent» no entra dentro del juego.
Per cert, perquè no hi hagin malentesos, soc votant d'ERC des de que tinc consciencia.
Donaire, tot i la tibiessa, t'honora la crítica que fas.
Peró el meu objectiu és el comentari que ha fet l' anònim de les 6:55...
"Jo crec que això és seguir el joc de la dreta, don. No ens perdonen ni una i en els temps d'el Pujol fotien al carrer als dissidents. Mai hem tingut una TV3 més oberta i mai els mitjans han donat més estopa a un govern. I a sobra hem d'estar tot el dia demanant perdó. Me fa l'efecta que aquesta vegada no has ponderat bé la teva opinió"
Aixó és el que no ens farà avançar mai. Aquest és un dels pecats del partits més o menys grans que lluiten contra la dreta. Aquest comentari conté un pensament molt perillós per a la credibilitat política dels que el sostenen, i estic segur que són molts. Tot i la bona voluntat i bon sentiment que pugui tenir, és un comentari partidista fins al moll de l'os.
Si es fa una cagada s'ha de reconeixer (com a mínim) i no buscar excuses. La búsqueda d'excuses és un pecat mortal de la majoria de polítics. La honestedat comença per l'autocrítica, peró estem o estan tots capficats en la baralla política que sembla que no es pugui mostrar cap debilitat.
Tots sabem que la dreta és partidista i buscaraons per definició, peró ncara que les seves demandes en aquest cas siguin més partidistes que étiques, el que ha fet en Bolaño és intolerable per a algú que té el càrrec que té. "Tuve un calentón" ha dit. Per l'amor de déu! Xato, ets el cap de comunicació d'en Montilla! I el més greu és que es va enfurismar per un assumpte de absoluta legitimitat per part de La Vangardia i d'en Barbeta en particular.
No puc soportar els que criden al cel quan un polític d'un altre partit fica la pota i si ho fa un polític del partit propi tracten d'apaivagar el foc. Aixó és moralment inadmisible, com de fet ho és el present joc polític que estem visquent. Sabem qui busca la bronca; doncs no hi caiguem cony.
Sobre la dimissió d'en Bolaño tinc dubtes. Crec que hauria de dimitir, peró sembla que va trucar i demanar disculpes. Aixó l'honora, doncs no és gens habitual. Tot i aixó penso que hauria de dimitir perquè va dir coses que no pot dir un representant de la societat, un polític que representa els ciutadans com a portaveu del President.
Els polítics estan al servei dels ciutadans i el seu pas per les institucions ha de ser pres com qüelcom absolutament temporal i circumstancial. Molts que ara demanen la dimissió d'en Bolaño fa temps que haurien d'haver plegat (fixeu-vos en el llop Madí) i aixó és un mal que s'esten com la pòlvora. Falta ética a la classe política.
Gràcies pels diversos elogis (són els avantatges d'una família nombrosa). ;-)