Sí a Bolonya

Escric aquestes línies mentre veig des de la finestra uns estudiants cantant "Bolonya no", "Els estudiants no som mercaderia" o "Boti, boti, boti, bolonyès el qui no boti". Com en aquelles pel·lícules en les que la càmara deixa veure l'esquena del malvat que mira els aldarulls per la finestra mentre maula un gat. Fa uns quants anys, jo estava aquí baix cantant "Otan no" o "Universitat pública i de qualitat". M'agraden les manis. M'agrada veure els estudiants amb ganes de canviar el món o, almenys, un pedaç del món.

Ningú no m'ho ha preguntat. I la meva opinió és irrellevant. Però jo, en aquest cas, no hi estic gens d'acord. Estic a favor del procés de Bolonya. Estic a favor de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES).

Què és Bolonya?

El Procés de Bolonya és un acord entre els representants universitaris de 29 estats europeus. L'objectiu és crear un marc únic europeu que permeti l'equivalència entre les titulacions i fomenti la mobilitat dels estudiants. Es basa en tres principis: (a) la creació dels crèdits ECTS, és a dir la quantificació de les hores que teòricament ha de destinar un estudiant per a superar el crèdit, (b) la reforma d'estudis en graus i postgraus, que elimina el model diplomatura / llicenciatura i (c) la creació d'un suplement europeu del títol, que garanteixi la seva validesa en l'espai europeu.

Per què m'agrada?

La Declaració de Bolonya és en realitat un document marc molt simple. Després, s'han acordat altres declaracions igualment trascendents com ara el Comunicat de Praga de 2001, el Comunicat de Berlin de 2003 o el Comunicat de Bergen de 2005 i el Comunicat de Londres de 2007. La música dels comunicats sona bé:

1. Crea un espai universitari europeu, que és l'única via per garantir la supervivència de les nostres universitats

2. Homogeneïtza la informació dels estudis universitaris, un requisit necessari per a l'intercanvi d'estudiants (Erasmus)

3. Estimula l'orientació de la formació basada en competències

4. Potencia la Universitat de portes obertes i la idea de l'aprenentatge al llarg de la vida

5. Guanya en flexibilitat, de manera que es podrà cursar un postgrau des de graus molt diversos. Jo puc iniciar els estudis de geografia i decidir especialitzar-me en gestió cultural.

6. Estableix un sistema europeu de títols per a què un llicenciat a Lleida o Granada pugui exercir a Bucarest o Londres

7. Fixa unes regles del joc clares, ja que explicita la dedicació real que han de realitzar els estudiants per cada assignatura

8. Fomenta l'intercanvi d'experiències i iniciatives entre universitats

9. Innova en els processos clàssics de transmissió del coneixement, amb la incorporació de nous models

10. Marca una política universitària comuna, que té en compte el context internacional

Per què s'oposen els estudiants

Els estudiants basen la seva oposició a l'EEES en tres grans idees:

1. La millora de la qualitat que reclama Bolonya es traduirà en una privatització de la Universitat, en un increment de taxes o en un desiquilibri públic - privat. És possible, però no podem basar la supervivència dels serveis públics en la seva baixa qualitat. El que han de reclamar els estudiants no és una mala Universitat, sinó una bona Universitat (Bolonya) i un increment dels recursos per a la seva execució.

2. El pas de grau a postgrau implicarà la privatització de la Universitat. Crec que aquí hi hagut una confussió terminològica. Els postgraus de Bolonya no tenen res a veure amb els màster i postgraus que s'ofereixen ara, certament a preus sovint molt elevats. Els dos cicles d'ensenyament superior (grau i postgrau) s'oferiran a preu públic.

3. La mobilitat dels estudiants europeus afeblirà la presència del català a la Universitat, perquè es tendiran a usar llengües més conegudes com l'anglès o el castellà. La supervivència de la llengua i la cultura catalanes no es pot basar en una actitud hermètica, defensiva. Aprenem dels holandesos, dels danesos o dels finesos.

Bolonya ens obre la porta a Europa. És la clau d'una universitat 2.0, més oberta, més flexible, més connectada, més dinàmica i molt més interessant que la Universitat contemporània. Jo m'hi apunto.

Comentaris

Anònim ha dit…
Me encanta por fin darle la razón. Pero no se acostumbre Don, que sino ya no tendría sentido mi actitud de "troll". Por cierto, en gallego trolero significa mentiroso.
Y muchas gracias por sus palabras de hoy. Ud. ya sabe a qué me refiero.
Anònim ha dit…
No pateixes, Don. És un procés normal. Aviat seràs un prudent votant del PP, que apel·laràs al seny i al sentit comú o diràs que les coses no es canvien cridant pel carrer. Et fas gran!!
Anònim ha dit…
Jo també dic Sí a Bolonya i sí a la universitat pública. Zapatero ha duplicat els pressupostos en R+D. Per desgràcia, a Catalunya patim la mà de l'historiador del Bages i la Palmada en la espalda. Quin parell d'inútils
Marc Arza ha dit…
Sobre aquesta i altres qüestions, si teniu preguntes per al President Montilla, les podeu deiar a www.catalunyafastforward.blogspot.com.

Tenim un inflitrat al "Tengo una pregunta para usted..." del proper dimarts. Les vostres preguntes poden acabar en antena.

Us apunteu? T'apuntes José Antonio?

Fins aviat,
Marc Arza
Ruben ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Ruben ha dit…
Ep! les coses no son mai blanques o negres. Bolonya és tot un repte...a grans trets crec que és una oportunitat per modernitzar la Universitat. Però anem amb comte! algunes de les reivindicacions dels estudiants són certes. La JSC va publicar al seu últim número de ROIG un resum de l'anàlisi que vam fer del procés...i hi han alguns aspectes de la proposta de reforma que ens semblen com a mínim preocupants.
Anònim ha dit…
Tot i que Bolonya és un obrir portes certament té aspectes estranys. De totes maneres, porta cap algunes coses més que desitjables per ventilar la tancadíssima universitat que tenim.



L'aplicació és rara, donat que no s'han dotat de recursos (en concret, més personal docent). I el marc mental del funcionaritat universitari tampoc ajuda.

No nos falta nà!
Donaire ha dit…
certificado

Ah no. Nada de darme la razón. Se empieza por aquí y se acaba saliendo de copas. Haga el favor de comportarse como el troll del blog, ahora que don Güebos nos ha dejado.

Anònim

I em plantejo comprar-me una bata, una pipa i adoptar un gat. Imagina't
Donaire ha dit…
Ruben

Doncs jo amb Bolonya tiro molt pel blanc. Molt i molt. Em costa entendre el rebuig. Crec que és una suma de malentesos. A mi l'única universitat que m'interessa és la que proposa Bolonya.

Ramon

El moviment es demostra movent-se. A por ellos. ¿Quién dijo miedo?- ¿T'has mirat el google docs que he fet?.
Anònim ha dit…
Soc estudiant de la universitat de Barcelona, i jo no veig clar aquest canvi. Potser no ho acab d'entendre, o potser és que ja començo a notar a la meva pell els canvis que estan a punt d'arribar. Sí que sembla que és correcte la intenció amb què s'aprova aquest pla, però amb tantes mancances, sembla que seguim sent un país que presumeix d'europeu, però al qual li queda molt camí per davant. Els crèdits europeus estan significant dedicar-se a horari complet a la carrera, cosa que la majoria d'estudiant no podem fer, ja sigui perquè estem treballant per poder pagar una habitació i la vida a una ciutat tan cara on els sous són baixíssims, ja sigui perquè molts de nosaltres estem treballant voluntàriament en temes polítics, socials (que és això sinó agafar competències i coneixement?!). Si comptem les hores requerides en el nou pla, és pràcticament impossible combinar-ho amb treballar, i potser el que s'hauria de fer primer és copiar sistemes per a financiar-nos el poder estudiar (alguns països del nord donen sous als estudiants en forma de crèdit).
Per una altra banda, si avui dia la mobilitat (erasmus) ja és una mobilitat fantasma per a molts de nosaltres, no entenc que es promocioni aquest pla des del punt de vista de la mobilitat, quan aquesta mobilitat acabarà sent per aquells qui la seva situació econòmica li ho permeti. Això és el que anomenem universitat pública? Estaria d'acord amb aquesta mobilitat si aquest nou pla vingués amb un projecte que promogués la igualtat, considerant aquesta igualtat com a una igualtat d'oportunitats per a TOTHOM, no només per a alguns. Potser tots aquests universitaris que ens vam sortir al carrer som tots aquells que no ens sentim indentificats amb aquest canvi, aquells que quedem exclosos de totes aquestes "millores" que tan sols suposaràn per nosaltres més traves per a superar.

No és l'educació un dret per a tothom? No és una millora per a la societat que les persones puguin aprendre més i més coses? Per què, doncs, cada vegada s'està allunyant més de la majoria?

L'educació ha d'estar al servei de la societat, no al servei del mercat!
Mario ha dit…
Qualsevol que hagi acabat els seus estudis i hagi intentat enfrentar-se al mon acadèmic com a investigador o empresarial no pot estar en contra del procès de Bologna.
Necessitem universitats que siguin el motor del progrés social i econòmic. No podem caure en populismes com "si augmenten les hores lectives, els que treballem no podrem estudiar i la universitat es convertirà en un centre per a rics". Potser s'haurien de reclamar més beques... Però clar, és més fàcil treure's una carrera sense esforç... Sense sapiguer ni tan sols anglés per treballar al món global.
Unknown ha dit…
Perdona, pero no estoy de acuerdo.

En primer lugar, hay que distinguir entre el plan de Bolonia y las cosas que se hacen 'en su nombre' por los políticos que tenemos.
Algunas ideas conceptuales de Bolonia me gustan mucho, pero tal y como se ha acabado planteando es una oportunidad perdida.

Me justifico:

* Los créditos ECTS. Son efectivamente los créditos necesarios para el proceso de estudio total (en clase y fuera, exámen y trabajos). El problema es que no se le valoran al profesor, por lo que muchas tareas de seguimiento de trabajo se acaban haciendo presencial, pasando lista de forma inflexible. Con lo que se aumenta la problemática de personas que tengan trabajos parciales. Ten en cuenta que el esfuerzo estimado es de 40horas semanales, de jornada completa. Eso no es Bolonia, ya que hay países con un porcentaje de estudiantes trabajadores (cercanos al 50% en países del norte) sin problemas. Cosa que con el enfoque de 'evaluación contínua' que se está aplicando no es posible.

* No se homogeneizan los estudios. Es al reves. Han hecho una reforma educativa pegada a los cambios por Bolonia que hace que cada Facultad pueda presentar las titulaciones que desee, para 'fomentar la competencia'. Por tanto, van a dejar de ser homogeneos en España, olvida ya con respecto a otros países.

* Lo de la privatización lo veo más discutible. Pero ten en cuenta que para estudios de Postgrado hay créditos más que becas. Y que ahora necesitarás un Postgrado para más de lo que piensas (un Doctorado, acreditarte para dar clase como el antiguo CAP, ...).

Y por otro lado, los políticos españoles siempre hablan de competir entre universidades. No de cooperar para mejorar, sino de competir para atraer más alumnos, fomentando a éstas en decrimento de las otras. No creo yo que eso sea el enfoque para solucionar los múltiples problemas de la Universidad en España.

Por mí puedes pensar en lo que quieras, pero en este (como en casi todo) es mejor desconfiar de los políticos (y muchos cargos se comportan como tales), ya que su trabajo es 'venderte' la burra que los de arriba han aprobado.
Hegin ha dit…
En primer lloc penso que l'horari de 9 del matí a 7 de la tarda és demoledor per a la gent qui treballa.
En segon lloc: allò de l'evaluació contínua, com es menja?
Per fer evaluació continuada es necessiten professors que tinguin en compte no sols els examens sinò l'evolució dels estudiants i precisament bolonya està traient als qui treballen el dret a l'evaluació continuada perquè no poden assistir.
En tercer lloc: els resultats i les patents de les investigacions van a parar a empreses (tot i que deurien ser dels seus descobridors).
En quart lloc: Les mateixes empreses que subvencionaràn les universitats decidiràn les línies d'investigació a les carreres com està passant amb Repsol. Les carreres medioambientals també es pensen desviar cap a una espècie de "Màsters de camps de golf".
En cinquè lloc: el grau. Si abans amb una diplomatura ja tenies atribucions com per fer un màster o com per exercir la professió, amb un grau no. Ens hem d'esperar un any més a poder entrar al món laboral (si aconseguim pagar tanta història).
En sisè lloc: Amb tant de pagament se m'oblidava que ja no hi ha beques, sinò beques-préstec, retornables quan s'acaba la carrera. Si no teniem prou ja amb les hipoteques, ara també haurem de passar uns anyets tornant el que ens ha costat la carrera (i això suposant que no ens cobrin interessos perquè si no ja seria la rehòstia).
Mario ha dit…
Et responc a algunes coses:

"En primer lloc penso que l'horari de 9 del matí a 7 de la tarda és demoledor per a la gent qui treballa."

Pots agafar menys assignatures i fer la carrera en més temps. El que no pot ser és que els demés estudiants hagin d'anar al ritme dels que treballen.

"precisament bolonya està traient als qui treballen el dret a l'evaluació continuada perquè no poden assistir."

És que la universitat ha de servir per algo més que passar de tot i fotre's una empollada l'última setmana per aprovar. Repeteixo: si no pots assistir a totes les classes, pots matricular-te de menys. El que no es pot fer és regalar la carrera perquè a tu no et vingui bé un sistema millor.

"En tercer lloc: els resultats i les patents de les investigacions van a parar a empreses (tot i que deurien ser dels seus descobridors)."

Els resultats i les patents van a parar a qui les paga. Si crees algo en horari laboral, s'acostuma a compartir els drets entre la universitat i l'investigador. El que passa és que una patent val una milionada que la universitat no vol pagar perquè no li treu rentabilitat per l'explotació comercial. Quan hi ha convenis d'investigació entre universitat i empresa, sol ser l'empresa la que paga la patent i encara així l'universitat conserva part dels drets d'explotació.

En quart lloc: Les mateixes empreses que subvencionaràn les universitats decidiràn les línies d'investigació a les carreres com està passant amb Repsol. Les carreres medioambientals també es pensen desviar cap a una espècie de "Màsters de camps de golf".

Visca la demagògia i el parlar per parlar!

En cinquè lloc: el grau. Si abans amb una diplomatura ja tenies atribucions com per fer un màster o com per exercir la professió, amb un grau no. Ens hem d'esperar un any més a poder entrar al món laboral (si aconseguim pagar tanta història).

Mentre l'educació continui essent pública, no hi veig el problema. Ah! oblidava que vols una carrera regalada.

En sisè lloc: Amb tant de pagament se m'oblidava que ja no hi ha beques, sinò beques-préstec, retornables quan s'acaba la carrera.

Això és mentida. El fet que hi hagi beques prèstec no significa que no hi seguixi habent beques. Tot dependrà del govern de turn, al que se li haurà d'exigir que s'incrementin les beques públiques. Però si jo vull estudiar un màster a Deusto, no puc pretendre que el govern em pagui la milionada que val. En aquest cas, una beca prèstec és molt més útil que demanar un prèstec al banc.

M'agradaria que llegeixis els documents oficials en comptes de creure el que et diguin els fatxedes del sindicat d'estudiants.
Anònim ha dit…
Perdona Hegin, ens estàs dient que si una carrera és de 4 anys la gent que HA de treballar l’ha de fer en 8, i que la gent que té la sort que els paguin la vida en 4 ja són licenciats i cap a fer currículum? Se t’ha passat pel cap la idea de pensar en una societat més igualitària (en oportunitats)? No entenc per què aquesta divisió de classes, no entenc per què els estudiants que treballen han de sentir-se culpables de retrassar el ritme. Els culpables en tot cas són aquelles persones que no fan l’intent de permetre més igualtat d’oportunitats. Perdona però crec que tens una visió molt clacista de la vida. Com s’ha sentit molt aquests dies: l’educació és un dret, no un privilegi.

Si el que es pretén és millorar la qualitat de l’ensenyament, crec que s’hauria d’anar per passos en comptes de començar per la teulada… Com es pretén fer avaluació continuada si assistim a unes classes de 100 alumnes?! No s’hauria de controlar l’assistència presencial si els professors tinguessin una ratio suficientment acceptable com per poder ser més flexible, conèixer els seus alumnes i fer el seguiment de forma qualitativa. A més, per a una avaluació continuada no considero tant important l’assistència a classe, ja que anar a classe ajudarà a l’estudiant, però no és imprescindible per aprendre (també existeix un espai anomenat biblioteca, i un munt de recursos com llibres, dossiers, revistes científiques…) que pots utilitzar per a complimentar aquells dies que per raó de feina has faltat a classe.
Anònim ha dit…
Ho sento, em referia a Mario, no a Hegin...
Mario ha dit…
¿Classista jo?
Classista seria demanar que no es donin beques, o abogar per la privatització de l'ensenyament, o dir que es treguin recursos a la pública.

Els problemes que plantejeu es resolen amb més recursos, més docents, més investigació, més beques...

Jo no abogo per una universitat classista, sino per una meritocràcia. Ja tenim una universitat de segona com per a sobre haber de rebaixar el nivell encara més solament perquè una ínfima part ha de treballar. Jo també he anat a la universitat, jo vaig estudiar i treballar alhora, i vaig acabar una carrera de 5 anys en 6 molt més aviat que altres companys que passaven el dia a la cafeteria.

Si volem una societat rica i avançada, amb justicia per a tots (i no solament pels de sempre), es necessita una universitat pública de primera, que doni igualtat d'oportunitats. Amb lo que proposeu, qualsevol nen d'Esade o de Deusto se us menjarà amb patates al món real. Aixó sí que és classista.

Una universitat pública forta, a la qual s'hagin de fer mèrits per treure un títol, és una mesura realment d'esquerres. Vosaltres voleu títols, però de poc serveixen els títols si no hi ha un coneixement darrere.
Anònim ha dit…
No pretenia ofendre, ho sento. Simplement que considero que la forma en què es pretén millorar la qualitat de la nostra universitat pública amb el pla bolonia no és l’adequat, ja que ens apropem més a “privatitzar” l’educació (o a pensar-la per a uns quants) que a millorar-ne la qualitat. Que millori el nivell no crec que hagi de passar per una avaluació continuada de la manera que s’està plantejant a moltes de les universitats. Més rigidesa no sempre té els resultats pedagògics esperats
Anònim ha dit…
Yo soy de los que lucho contra Bolonia, yo soy de los que me encierro y leo documentos y documentos para que por la mañana se peda leer la opinion de las asambleas sobre eso. Y lo digo bin alto, el escritor de esto no tiene idea sobre lo que escribe y es así de triste. En un año te veo retractandote al estilo Fukuyama...

Entrades populars