catosfera (IV)
Un tema en el que no seré imparcial: Cal un codi deontològic dels blogs?. Em sembla un debat capital, molt més important del que sembla. I abans que parlin els ponents jo em mullo: El principal capital dels blogs és la seva llibertat, la seva manca de regles, la seva capacitat d'improvisació, la seva absència de manuals.
Saül Gordillo presenta de forma relativament asèptica el codi ètic proposat, tot i que ell és en bona part responsable. L'origen de la proposta és un document realitzat per Tom O'Reilly i Jimmy Walles. Una proposta similar va ser adaptada al cas espanyol i Saül va estimular la creació d'un codi a la catalana.
Juan Varela està absolutament en contra de qualsevol regulació dels blogs. Dispara sense pietat: els blogs són un monument a l'ego, no tenen capacitat d'influència i existeix massa distància entre la identitat virtual i la identitat analògica. Uf. Però les xarxes socials (no només els blogs) són una eina d'activisme en una societat atrapada pel políticament correcte. Les xarxes ajudaran a sortir-se del sistema. Moltes de les seves idees es poden seguir en aquest magnífic post. Ole Varela.
Vicenç Partal coincideix amb Varela i nega la utilitat del codi ètic. Podeu seguir el seu fil argumental en aquestes dues entrades. Crida l'atenció sobre el fet que les xarxes socials han esborrat els límits entre públic i provat, en un context de manca de credibilitat dels mitjans tradicionals: els blogs no són mitjans, sinó un símptoma de la crisi dels mitjans.
Els deixo que em toca actuar i ja portem mitja hora de retard.
Saül Gordillo presenta de forma relativament asèptica el codi ètic proposat, tot i que ell és en bona part responsable. L'origen de la proposta és un document realitzat per Tom O'Reilly i Jimmy Walles. Una proposta similar va ser adaptada al cas espanyol i Saül va estimular la creació d'un codi a la catalana.
Juan Varela està absolutament en contra de qualsevol regulació dels blogs. Dispara sense pietat: els blogs són un monument a l'ego, no tenen capacitat d'influència i existeix massa distància entre la identitat virtual i la identitat analògica. Uf. Però les xarxes socials (no només els blogs) són una eina d'activisme en una societat atrapada pel políticament correcte. Les xarxes ajudaran a sortir-se del sistema. Moltes de les seves idees es poden seguir en aquest magnífic post. Ole Varela.
Vicenç Partal coincideix amb Varela i nega la utilitat del codi ètic. Podeu seguir el seu fil argumental en aquestes dues entrades. Crida l'atenció sobre el fet que les xarxes socials han esborrat els límits entre públic i provat, en un context de manca de credibilitat dels mitjans tradicionals: els blogs no són mitjans, sinó un símptoma de la crisi dels mitjans.
Els deixo que em toca actuar i ja portem mitja hora de retard.
Comentaris
Totalmet d'acord amb tú i en Varela. Cadascú ja posa les seves normes al seu blog (si vol).
Tan se val, em sembla que ja estem una mica empaxats de tant de Blog, els diaris, les radios parlen cada dia d'aquell i de l'altre blog.
Quan una cosa arriba a dalt de tot ja només queda la baixada, espero equibocar-me peró la catosfera pot esdevedir l'inici de la fi.
No a la regualció de blogs, on anirem a parar?? un cop comencin a ficar-hi restricions o regulacions àcabrà no funcionant.
No sé, potser sí que hi ha saturació. Però fixa't que són els mitjans "analògics" els que parlen dels "virtuals". A la blogosfera, el volum d'informació ha estat molt més plural i ric.
Francesc
Sí. EL millor dels blogs és la seva llibertat. Però és veritat que podem crear una sèrie de normes no coarcitives. M'explico. Són normes no obligatòries, que es poden seguir o no. El que permeten és que fixem unes normes de bona conducta, com ara no insultar, permetre els comentaris oberts... Però qui vulgui seguir aquestes normes que ho faci i qui no, que no ho faci. Si és així, potser (dic potser) em semblaria bé.
Manelus
El cas de Galícia és intolerable.