Catosfera (V)
Darrera sessió del dia, que ha estat intens. Taula sobre educació i blogs, que postejo on line.
Anna Pérez és una d'aquelles mestres que demostren la rellevància dels mestres en el procés educatiu. Ensenya en una escola del Raval i utilitza els blogs com una forma de relació entre estudiants amb bagatges culturals diversos. Els blogs són una eina d'integració. Ens mostra les reaccions d'alguns estudiants pakistanesos després de les detencions dels pressumptes terroristes. Podeu consultar aquí la seva intervenció.
Enric Gil diu que en el món de l'ensenyament hi predomina l'1.0. Els blogs ajuden a complementar la informació, a ampliar, reformar, matisar o reformar allò que es diu amb un guix i una pissarra. Els blogs són també una forma d'ampliar els límits de l'aula, més enllà de les quatre parets. Però m'interessa especialment la idea del blog com a eina per al procés de construcció del coneixement. Gil demostra la seva experiència en les diverses aplicacions, que poden seguir en aquest post.
Finalment, Núria Prunés explica l'exemple excepcional de les escoles en xarxa, una plataforma de relació a partir de la plataforma digital Vilaweb. És una forma de relacionar uns 250 centres de tots els territoris de parla catalana.
I els deixo que he de començar la meva homilia. Resum del dia: Hi ha moltes coses a fer, la catosfera està plena de forats negres. Potser per això, és un espai que em motiva.
Anna Pérez és una d'aquelles mestres que demostren la rellevància dels mestres en el procés educatiu. Ensenya en una escola del Raval i utilitza els blogs com una forma de relació entre estudiants amb bagatges culturals diversos. Els blogs són una eina d'integració. Ens mostra les reaccions d'alguns estudiants pakistanesos després de les detencions dels pressumptes terroristes. Podeu consultar aquí la seva intervenció.
Enric Gil diu que en el món de l'ensenyament hi predomina l'1.0. Els blogs ajuden a complementar la informació, a ampliar, reformar, matisar o reformar allò que es diu amb un guix i una pissarra. Els blogs són també una forma d'ampliar els límits de l'aula, més enllà de les quatre parets. Però m'interessa especialment la idea del blog com a eina per al procés de construcció del coneixement. Gil demostra la seva experiència en les diverses aplicacions, que poden seguir en aquest post.
Finalment, Núria Prunés explica l'exemple excepcional de les escoles en xarxa, una plataforma de relació a partir de la plataforma digital Vilaweb. És una forma de relacionar uns 250 centres de tots els territoris de parla catalana.
I els deixo que he de començar la meva homilia. Resum del dia: Hi ha moltes coses a fer, la catosfera està plena de forats negres. Potser per això, és un espai que em motiva.
Comentaris
Lamento no haver pogut venir. Però saps que faré seguiment de la teva intervenció i em posaré les "piles" per tenir un reply de la primera jornada.
Sort!
Eduard
La idea de la Núria Prunés també és força interessant, les escoles en xarxa, és similar a les assignatures en xarxa, en aquest cas estic a favor.
Finalment l'Enric Gil trobo que planteja els blogs de manera equivocada, no té per que ser només una font d'informació de més a més, i poden aparèixer allà tots els coneixement dels estudiants, a part el món de l'educació i predomina el 1.0 per que no teníem estris o programes per realitzar-nos en 2.0¡¡ ara podem fer-ho, podem actuar però el pas serà complicat¡¡
Crec que confons el meu plantejament. És obvi que comparteixo les idees de Donaire sobre la necessitat d'un canvi de paradigma en l'educació per convertir-la en autèntica educació 2.0, però en l'àmbit de Secundària (i concretament on treballo més, que és el batxillerat) no és possible fer-ho actualment per la necessitat d'impartir continguts que han de ser examinats a partir d'un programa preestablert i ancorat en el passat. Els blogs no haurien de ser només un complement i no m'has de convèncer pas d'això (porto en aquest món des del 2004). De fet, la ràdio escolar és una demostració que poden servir per potenciar destreses que d'altra manera no podríem desenvolupar. Jo sóc el primer partidari d'un canvi de tendència, però les inèrcies són molt difícils de vèncer.
Felicitats a tu per la teva intervenció. Molt bo el seguiment. Ah. I estic molt content que vagis escalant en el rànquing d'Alianzo. Crec que hem de començar a parlar de la girosfera, plural, oberta, transversal i molt dinàmica.
Francesc
A mi tb em va encantar la intervenció de l'Anna Pérez. Un exemple més de la bona tasca dels mestres catalans en un context en el que només reben (o rebem). L'Anna simbolitza la tasca en un entorn complicat (95% d'immigrants!!), en el que surten idees, ganes i projectes.
Jo també crec que l'Enric Gil és un abanderat de la docència 2.0. Si mires el seu blog veuràs que destil·la coneixement, aplicació i dedicació. Hem d'aprendre molt d'aquest mestre vanguardista.
Anònim
Gràcies. Però crec que en general els membres de la taula combreguen amb la idea d'una revolució pedagògica orientada al concepte de l'aula activa: un lloc en el que el protagonista és l'estudiant.
En tot cas, crec que les paraules del moderador són molt sàvies: Alerta amb els invents en educació. Si ho fem molt malament, espatllem una generació sencera. En educació s'ha de ser alhora valent i prudent.
Per sort la política guanya un gran polític. Don, no ens fallis.
Per cert, què et sembla la lectura que va fer TV3 de la catosfera amb un xupa-càmara de PSC i ERC. Trucadeta d'en Sáez?. Comencem bé, Don.
També comparteixo les opinions sobre la gran tasca duta a terme per l'Anna Pérez.