Campanya electoral
A la benzinera, recullo dos joves carregats de bidons de gasolina. Parlen entre ells en polonès. M'aturo davant del camió i ens diem adéu sense entendre'ns. Somriuen. Arribo a Barcelona i uns seguidors del Celtic em regalen espontàniament un adhesiu, als peus del Camp Nou. Canten. No trobo aparcament i decideixo entrar en el tanatori; m'equivoco de planta i arribo a les sales. Un punk i la seva parella petonegen una dona vestida de dol. Ell li agafa les mans amb la tendresa d'un infant. Ploren. Dino entrants i rap. I mentre parlem de gestió turística, observo de reüll un grup d'encorbatats que parlen en veu alta amb els seus mòbils. El travelling s'atura en un home sol que també mirava de reüll els encorbatats. Riem. Perdo uns minuts buscant un caixer. Sis infermeres carregades amb pastissos aturen dos taxis i entren apresadament. Xisclen. Torno a Girona, però ja no hi ha ni rastre de neu. Camí de la Diputació, una nena explica la seva mare que ja no li fan por els gossos. Ella l'acarona. Surto de la Diputació cap a una reunió. Fa fred. I una parella gran s'ajunten per a donar-se escalfor, amb un posat adolescent.
La ràdio parla de política. Però en un gest rebel, poso el CD de Marlango. M'agrada el soroll de l'eixugaparabrises. Porta el ritme de la música amb la precisió d'un metrònom.
La ràdio parla de política. Però en un gest rebel, poso el CD de Marlango. M'agrada el soroll de l'eixugaparabrises. Porta el ritme de la música amb la precisió d'un metrònom.
Comentaris
Esta es, en mi opinión, la mejor cara del diálogo bloguero, la de la autenticidad, la que lleva a expresar sensaciones lejos de sectarismos, tan estériles por otra parte. Y si son corales, y no tiene a uno mismo como centro, mejor.
Un post muy bueno, por lo que rezuma. Solo le ha faltado cambiar a Marlango por Amy Winehouse para ser excelente. En cualquier caso lo felicito.
Al fin podré conciliar el sueño, sabiendo que "los otros" también tienen corazón y no solamente demagogia en sus labios.
Me ha gustado la frase :"Un punk i la seva parella petonegen una dona vestida de dol". Ve Sr. don-aire como hay vida después de la política.
Lo del limpiaparabrisas con precisión de metrónomo lo dirá por la capacidad que tiene el ser humano para seguir el ritmo que le dicten, ...pero lo ha compensado con el gesto rebelde de poner un CD. Lástima de la elección en el tipo de música. Hubiese llegado al éxtasis personal si hubiese mirado más exhaustivamente en la recopilación de Cd´s que tiene en la guantera.
Que alivio: la "pitopausea" también hace mella en el corazón de los políticos.
Enhorabuena.
Has aconseguit parlar de les bondats de l´immigració a través de dos polonesos treballadors i agraïts,
del civisme dels guiris a Barcelona,
que no pixen als carrers ni organitzen batusses, sinó que regalen enganxines i ambienten la ciutat tot fent xerinola;
d´un tanatori plé de pau on dos punks que no fan el "botellón", sinó que són ben sensibles (gran acostament paternalista al món del joves);
a més, veus uns encorbatats dolents, que segur són uns especuladors i explotadors sense sentiments (ten points, maestro: com estàs al costat del poble normal i et malfíes dels iuppies.);
I TROBES SIS INFERMERES CARREGADES DE PASTISSOS ENTRANT A UN TAXI!!
és normal, com que a urgències teníen personal de sobres els devíen haver donat festa per col.laborar amb l´exèrcit de salvació. (és normal, perque la sanitat funciona com un rellotge);
i la parella gran, què?: potser en contes d´ésser una escena bucòlica d´una tercera edat sense problemes, resulta que s´ajuntaven per donar.se escalfor perque la pensió no els arriba per prendre un cafè amb llet en un bar, o per pagar el lloguer d´un pis del que els han desnonat. (com et preocupes per la gent gran!);
I a més, en un acte de tremenda rebel.lia canvíes la radio per escoltar "Marlango el metrónomo".
(alguns utitlitzen el metrònom en sessions d´hipnosi amb les seves víctimes).
Fantàstic: tot plegat sembla el "benvinguts" de Jaume Sisa.
Només et va faltar trobar una mestra repartint cupons de loteria premiats pel carrer, perque com que a la seva escola només tenen vint alumnes per aula i, a més, ja sabent tot el temari del curs amb escreix, li han donat excedència amb. A més, segur que no embussos durant el trajecte.
D´això jo en dic maniobra de distracció en un costat per atacar l´altre.
No sabía que la política llegase hasta ese punto. Cómo diría el anuncio de Caja Madrid: "relájate y disfruta" Las luces de los semáforos no son verdes debido a IV ni rojas debido al PSC.
Pero si fuese cierto que hasta ese punto de manipulación llegase el Sr. Don-Aire, entonces si que ya no creería en nada de lo que viese, tocase, oyese, gustase u oliese.
Ya solamente le faltó pensar que los que estaban esperando turno para ser enterrados en el tanatorio eran los miembros del PP.
De todas formas, muy buena su interpretación del texto. Ud. tiene futuro como político, de eso no hay duda.
Es triste ver los comentarios que genera este post. Hay gente tan contaminada por la política que es incapaz de valorar la belleza de un abrazo. Parece que digan, "sí, sí, es muy bonito ¿pero a quién van a votar?"
per cert després de les eleccions et mereixes un descans¡¡¡
1 abraçada¡¡