Polítics
" Com són?". Un amic encuriosit em preguntava ara fa poc com són els polítics. "Són com semblen", li vaig dir. I vaig constatar una reacció de perplexitat en el meu interlocutor. Ara que li he donat voltes no ho tinc tan clar. N'hi ha polítics que no són com semblen i d'altres que no semblen com són. He pogut elaborar una mica més la meva resposta i suggereixo al meu amic, i per extensió als lectors d'aquest blog, una teoria més precisa.
Construïm una matriu formada per dos eixos, el primer seria l'aparença i el segon seria la realitat. Tindríem així quatre tipus de polítics: (a) els polítics estrella, (b) els polítics a l'ombra, (c) els polítics façana i (d) els polítics teló de fons.
Construïm una matriu formada per dos eixos, el primer seria l'aparença i el segon seria la realitat. Tindríem així quatre tipus de polítics: (a) els polítics estrella, (b) els polítics a l'ombra, (c) els polítics façana i (d) els polítics teló de fons.
Els polítics estrella són els polítics que semblen brillant i, certament, són brillants. Són polítics que saben veure les repercusions de les seves accions, que pensen, que escriuen, que actuen i arroseguen; a més, tenen una imatge pública molt atractiva. Són les locomotores de la màquina política. Els polítics façana són aquells que mantenen una excel·lent imatge pública, que són coneguts i reconeguts. Ara bé, quan escriuen, quan pensen, quan actuen o quan parlen te n'adones que la seva imatge és molt més sòlida que la seva realitat. L'antítesi són els polítics a l'ombra, actors rellevants de la maquinària política que no apareixen en els mitjans, que no tenen a penes visibilitat, però que són molt competents. Hi distingiria dos grups: els qui saben resoldre problemes de manera eficaç i els qui creen coneixement i ideologia. Finalment, hi ha un grups de polítics que tenen una imatge molt discreta, que es correspon amb la realitat. Són els polítics teló de fons, amb freqüència, els qui demostren una major capacitat de supervivència. Mires imatges de ara fa vint anys i els veus allà, com un teló de fons, passant de puntetes.
Comentaris
"A la política s'apropen tot tipus d'insectes. A l'escenari públic s'assisteix a l’abraçada, a l'estrangulació genital, a les traïcions per l'esquena, als acords de carreró i al combat barruer inherent a l'assumpte. Quan la misèria moral i la indigència ètica s'ajunten amb els interessos personals queda poc espai per a la bondat política. Succeeix sovint que alguns pocavergonyes que, per normativa estem obligats a tractar d'excel•lentíssims, s'aprofiten d'una situació privilegiada i en lloc de regir-se pels principis del servei públic es beneficien públicament del seu servei.
I és que se’n salven pocs. Quan el fet important és posar-la en calent és igual qui fa d’ajudant. En parlar del repartiment del pastís a compte del contribuent, la cosa és molt senzilla i l'acord no s'encalla en nimietats ideològiques. No hi ha res millor per enganyar a l'estómac, que un bon pacte milimètricament dissenyat per repartir presidència de partit i càrrecs institucionals. Es perden els escrúpols i els amotinats es besen a la boca sense objecció, amb gust i sense mirar les seves intencions més íntimes. Ha arribat el moment d'apropar-se al vomitòdrom. És repugnant veure els dirigents de la majoria de partits en precampanya congressual com sofreixen magrejant la pròpia democràcia a canvi de caramels que paguem tots."
és una pena però la majoria són així i pocs penseu fer de la política una eina per millorar la societat.... jo també els conec!
Això si, coincidexo amb els altres comentaris: com si fóssim alumnes teus de la universitat, aixequem el dit i preguntem: "ens pots posar un exemple?"
l'estrella és Iceta
a l'ombra en Zaragoza
façana la Chacon
i el teló de fons en Maragall???
En don té categoria especial ... (ni millor ni pitjor; diferent!!!)
Estrella. Duran i Lleida
A l'ombra. Josep Rull
Façana. Oriol Pujol
Teló de fons. La majoria
A la banda republicana
Estrella. Carod Rovira
A l'ombra. Llansana, Ridao
Façana. Uriel Bertran
Teló de fons. El nou conseller, a qui li queda molt gran el càrrec
A la banda popular
Estrella. Núñez Feijoo. Molt bo
A l'ombra. Pio Escudero
Façana. Espe.
Teló de fons. Arenas
Estrella. Duran i Lleida
A l'ombra. Josep Rull
Façana. Oriol Pujol
Teló de fons. La majoria
A la banda republicana
Estrella. Carod Rovira
A l'ombra. Llansana, Ridao
Façana. Uriel Bertran
Teló de fons. El nou conseller, a qui li queda molt gran el càrrec
A la banda popular
Estrella. Núñez Feijoo. Molt bo
A l'ombra. Pio Escudero
Façana. Espe.
Teló de fons. Arenas
Estic pensant en un polític estrella del psc i no se me n'acut cap...ve, potser algun alcalde. El Mayo o el Barón. Poca coseta més.
Si ésser sectari vol dir tenir una adscripció política, ho soc. Aquest és un país en el que sembla que has de demanar permís per tenir una fília política, cosa que no passa a la resta del món. Sí, soc socialista, catalanista i federalista. Si ésser sectari vol dir combregar amb el que diu el PSC en aquest cas, no ho soc gens.
Jo no crec que tu siguis sectari. Ets antisocialista i ets proconvergent, però això no m'autoritza a posar-te una etiqueta. Em sembla bé que siguis el siguis i que pensis el que pensis.
I no siguis cutre. Conec molt bé l'Uriel, el conec personalment. He seguit la seva trajectòria i conec molt bé la seva forma de pensar. No em cal entrar a Google per saber qui és en Bertran, no siguis animal. Em sembla una persona que ha assolit un nivell de visibilitat molt per sobre de les seves possibilitats, perquè ha sabut capitalitzar el moviment independentista d'esquerres mentre que en Carretero ha fet el mateix per l'ala dreta. Tothom et dirà que és una persona poc preparada, que no té capacitat d'oratòria i que no té un discurs coherent.
No hi ha color entre ell i en Carod, probablement un del millors pensadors polítics del país juntament amb en Miquel Iceta.
Tenim un gran estatut. Tant de bo es pugui aplicar i en Zapatero estigui a l'alçada de les circumstàncies. Si gastem les energies en criticar l'estatut en comptes de defensar-lo i exigir el seu estricte compliment, no fem un bon servei al país. Crec jo, vaja.
El País està tip de discussions internes. Ara que manen a tot arreu, no crec que hi hagi problemes d'aplicació. O seguirà guanyant la dreta casposa? Amb el president de congrés escollit avui, permet-me que tingui dubtes.
Tens raó. No és el millor president per començar. Però a la fi al cap el president del congrés és una figura simbòlica. Si aquest és el preu, jo estic disposat a pagar-lo. A més, el Congrés m'interessa menys que el Parlament. Així com una flor no fa estiu, un president de Congrés no fa legislatura. Salut!
L'estatut va ser una presa de pèl i ara gràcies al llibre de Maragall ja hem pogut saber qui va ser el principal escull per assolir un pacte i qui va ser el promotor de la rebaixa a Madrid.
Mira, per començar l'Uriel té un nivell d'estudis més alt que les dues màximes autoritats del país, així com una oratòria millor que aquestes dues persones.
Pedro
Si et vols auto-convèncer de que tot això ho pas parit tu, solet, a casa, sense cap influència exterior, tu mateix. Jo no tinc la paciència que té en Don. O sigui que et dic que no espero cap resposta. O millor, et prego que no responguis més. Em pensava que havia estat prou explícit abans. No siguis plasta, noi, que embafes.
No seguiré per aquí perquè no soc un expert en filosofia de la ciència, però
Segons aquest model, quina diferència hi ha entre un polític i un ciutadà qualsevol?